No fa gràcia
La llista d’entrenadors que han arribat a un partit molt qüestionats o gairebé sentenciats deu ser infinita, però no recordo gaire casos com el de Koeman, en què el tècnic estigui destituït extraoficialment abans de jugar-lo. Així i tot, l’holandès s’ho va intentar prendre amb sentit de l’humor recordant el seu compatriota Van Gaal, i trobo que té mèrit, perquè la situació no té cap gràcia.
No en té que Koeman escrigui el seu epitafi com a entrenador del Barça rescatant la llista d’excuses i el catàleg de retrets a Laporta sense ni esmentar què podia haver fet millor ell. Especialment, aquesta setmana, en què va contribuir decisivament al naufragi de Lisboa amb decisions més que discutibles. Koeman no ha tingut les millors eines per triomfar a la banqueta del Barça, però, ja al tram final, ha menystingut el nivell dels seus futbolistes per protegir-se a ell. I tampoc no s’ha molestat -potser perquè no sabia per on començar- a construir uns fonaments col·lectius més enllà de donar minuts a joves inexperts, ni ha aconseguit que el joc de l’equip enganxés una parròquia disposada a entendre uns resultats discrets.
D’altra banda, no fa cap gràcia el tracte que ha rebut l’holandès des de les eleccions i fins avui. Perquè cap entrenador, per limitat que sigui, no es mereix assabentar-se pel telenotícies que ja no té feina. I, sobretot, perquè l’aurèola de Koeman com a mite del Barça acabarà ara molt més maltractada que si Laporta l’hagués acomiadat -com tocava- al maig amb una Copa acabada de guanyar.
Però el més preocupant de tot és que el president governi a cops de geni. Que un dia parli de cruyffisme i, l’endemà, aposti per la tecnologia i per un cap d’alt rendiment quan el que hauria de fitxar, amb més urgència que un entrenador, és un director esportiu. Si el Barça ha arrossegat el seu prestigi per Europa en els últims anys no és perquè corri o s’entreni menys que els rivals, sinó perquè s’ha allunyat de la seva essència. I en aquest punt, sona inquietant barrejar en la mateixa equació Robert Martínez, Pirlo o Gallardo alhora que es descarta Xavi amb arguments que s’escapen del futbol.
A Laporta li agrada preguntar-se què faria Cruyff en cada situació i, com que el geni ja no és entre nosaltres, probablement la millor recepta és simplificar els problemes com ho feia ell, més que caminar cap al desconegut. Aviat Koeman tampoc no hi serà, i pocs el trobaran a faltar a la banqueta, però en les actuals coordenades dubto que el seu successor ho tingui més fàcil.
