No hi ha qui aturi aquest desgavell: els apunts en calent del Bruges-Barça

BarcelonaEmpat del Barça al camp del Bruges a la Champions (3-3). Lamine Yamal va salvar els blaugranes d'una nit encara pitjor a la màxima competició continental. A continuació, uns apunts en calent.

El resultat rai. El Barça va acabar empatant, però podria haver perdut –gràcies, VAR– i també podria haver guanyat –llàstima dels pals–. L'equip de Flick s'ha entregat a l'atzar en un context marcat per lesions i deficiències que converteixen el pla infal·lible de l'exercici passat en una basta rèplica d'Ali Express. Els blaugranes combinen elements per resoldre a favor seu qualsevol context de caos amb pecats que els condemnen en un tres i no res. Més enllà de la derrota del clàssic, van guanyar contra el Girona i l'Elx dos partits que podrien haver empatat; van firmar davant l'Olympiacos la golejada més enganyosa del segle, i no es van refer a Bèlgica, d'on van estar a punt de marxar amb zero punts. Sense Pedri ni Raphinha, s'ha de poder resistir d'una altra manera.

Normal que Flick s'enervi. La falta de tensió sense pilota d'aquest Barça és alarmant. Amb molt poc, el Bruges, un equip normalet, li va fer dos gols en només 17 minuts. Quan els passadors rivals tenen temps per pensar, la defensa avançada és un caramel. I si la primera falta comesa arriba passada la mitja hora, tot és encara més difícil. Es farà molt llarga, la supervivència sense homes vitals, si Flick no és capaç de revertir símptomes tan preocupants com el 2-1, obra de Forbs després d'un córner favorable. Només un futbolista blaugrana vigilava la possible transició dels belgues. La resta s'ho mirava a uns metres de distància.

Driblar la pubàlgia. Es pot dir sense embuts –Flick també ho reconeix– que Lamine Yamal juga minvat a futbol. Amb una pubàlgia supraabdominal diagnosticada des de fa setmanes i una edat (18 anys) que encara indica creixement muscular i ossi, no seria el més recomanable que surti sempre de titular i, a sobre, les exigències del guió l'obliguin a sumar tots els minuts. Però el jove maresmenc és excepcional també en això. A Bruges, en un partit marcat pel desordre, no només va tornar a jugar amb molèsties, sinó que va ser una arma de destrucció massiva impossible de neutralitzar. Davant del desgavell col·lectiu, la individualitat més brillant va salvar el Barça del ridícul.

Cap dubte amb el central del futur. En partits amb el rival en bloc baix com el que va plantejar el Bruges, serveix molt més un central amb bona sortida de pilota com Cubarsí que no pas un marcador contundent com Araujo. Flick va haver de deixar el d'Estanyol a la banqueta perquè encara arrossega les molèsties que ja el van apartar de l'equip contra l'Elx. No està al mateix nivell que l'any passat, en part perquè troba a faltar Iñigo Martínez a la vora, però és potencialment el central més ben preparat de la plantilla, i amb més futur. Per tant, quan estigui al 100%, fora dubtes amb Cubarsí, que ha de ser el líder de la defensa durant la pròxima dècada.