La màgia de Lamine Yamal no evita l'ensopegada a Bruges

El Barça va exhibir la seva fragilitat defensiva a Bruges (3-3) i va perdre punts en una plaça que havia de ser fàcil en el seu camí a la Lliga de Campions. Amb la màgia de Lamine Yamal, que va fer un golàs, no n’hi va haver prou per impedir una ensopegada que hauria pogut ser pitjor si no fos per la intervenció del VAR, que va anul·lar un gol als locals en temps de descompte.

Els primers deu minuts a Bruges van ser simptomàtics del moment que travessa l’equip. En la primera ocasió local, els belgues van deixar en evidència la fragilitat de la defensiva de la línia avançada blaugrana, en què Araujo i Eric van ser, novament, la parella de centrals. En un contraatac ben executat, Forbs va habilitar Tresoldi perquè definís massa fàcil davant Szczesny. Tot seguit, només un parell de minuts després, Ferran signaria l’empat en un inici ple de rock’n’roll. Fermín –qui, si no– va habilitar el valencià, que segueix sent el davanter centre de referència per a Flick i va signar la igualada a boca de canó. La jugada l’havia iniciat un Lamine Yamal que aniria fent-se gran a mesura que avançaria el partit.

Amb les taules al marcador, semblava que el Barça recuperaria el domini, com presumia el guió previ al partit, davant la diferència de talent entre tots dos equips. Però un dels principals encants del futbol radica sovint en el fet que els guions es poden esquinçar, ni que sigui en alguns moments. Hi va ajudar que la defensa seguia fent figa i amb un nou contraatac, llançat de forma magistral pel capità dels belgues, Vanaken, el Bruges es tornaria a avançar. Aquest cop, assistent i golejador es van intercanviar els papers i després d’una paret que deixaria en evidència els jugadors del Barça, Tresoldi acabaria assistint a Forbs, que definiria amb qualitat davant Szczesny.

El Bruges fa dos gols en 20 minuts

En menys de 20 minuts, el Bruges havia aconseguit despullar dos cops el conjunt d’un Flick que no perdia el rictus seriós a la banqueta. No li agradava gens al tècnic alemany veure com el seu equip no aplicava bé la pressió postpèrdua i deixava pensar un Vanaken que executava el pla local: recuperar la pilota i buscar les pessigolles a l’esquena d’una defensa en què Kounde semblava una ONG destinada a fer la vida més fàcil al Bruges. Tornar a veure’s per sota al marcador va ser una bufetada a l’orgull d’un Barça que somia amb aixecar la Lliga de Campions, l’únic títol que se li va resistir la temporada passada i competició en la qual fa més d’una dècada que no arriba a la final.

Sense Pedri, el futbolista més imprescindible de l’equip, De Jong i Casadó van prendre el protagonisme a la sala de màquines. El Barça no aconseguia connectar amb Fermín, el seu jugador més enèrgic. L’andalús estava ben vigilat pels belgues, tot i que havia tingut una de les millors ocasions del primer temps, amb una rematada de rosca des del vèrtex de l’àrea que acabaria escopint el pal i just abans que els locals s’avancessin al marcador. Els blaugranes acapararien la possessió, però faltava canviar el signe del resultat. Una excursió de Kounde acabaria amb una altra rematada al pal. També perseguiria l’empat Rashford, amb un xut fort però escorat, que va poder desviar Jackers.

Que el Barça traduís un domini aclaparador de la pilota (més del 70% de possessió respecte del seu rival) en oportunitats de gol passava pel pas endavant de Lamine Yamal. El 10 blaugrana va començar a recuperar la seva espurna, que tant s’està trobant a faltar els darrers partits amb els maleïts problemes que arrossega al pubis. De fet, l’extrem de Rocafonda va estar fent exercicis especials d’escalfament fins instants abans del xiulet inicial. La millor notícia al final del primer temps, que acabaria amb 2-1, era que Lamine Yamal estava cada cop més engrescat i que els blaugranes acabarien bé la primera meitat, imprimint més ritme al joc, buscant que el domini de la possessió es traduís en oportunitats de gol. Ferran fregaria el doblet, però va fallar en la rematada després d’una jugada que havia nascut d’una recuperació i d’un bon eslàlom de l’hispanoguineà.

La rauxa de Lamine Yamal continuaria a la represa, amb un primer intent, potent però centrat, que aturaria segur Jackers. El seu gol no trigaria a arribar, però. Una jugada deliciosa del 10, impregnada de la seva aura d’estrella i ben acompanyada per un toc de qualitat de Fermín, suposaria l’empat a 2-2. El Barça, però, es va entestar en desaprofitar la màgia de Lamine Yamal. El Bruges es tornaria a avançar, gràcies a una nova genialitat en la definició de Forbs, que uns minuts abans havia malbaratat una rematada franca a boca de canó. L’estructura defensiva blaugrana quedava un cop més en evidència. Flick cremava les naus donant entrada a Lewandowski. Una centrada de Lamine Yamal cap al polonès es traduiria en un nou gol blaugrana, després que Tzolis desviés la passada a gol. Un penal de Balde anul·lat després de la revisió del VAR i, sobretot, una falta a Szczesny que Vermant havia convertit en el quart, van evitar que el Bruges despullés del tot els blaugranes.