Les obres del Camp Nou, esquitxades per la tala massiva d'arbres a Turquia

Istanbul“Sabíem que podien venir”, explica amb veu tremolosa la Deniz. I, després d'uns dos anys dormint al ras per protegir el bosc d'Akbelen de qualsevol entrada de l'administració o de qualsevol empresa, finalment van arribar. “Més de 750 dies”, compta per a l'ARA, que sembla que no han servit per a res. El 24 de juliol passat la maquinària va entrar al bosc, a la província del sud-oest del país, Mugla, on els habitants del poble d'Ikizkoy des del 2019 intenten evitar el que ha acabat passant.

Àvies que s'abracen a uns arbres que les han vist créixer o cadenes humanes trencades amb gasos lacrimògens i canons d'aigua: el bosc és un camp de batalla. “En els darrers deu dies hi ha hagut prop de cinquanta detencions”, explica la Deniz. Ella n'és una. “Tinc prohibida la sortida del país i l'entrada a la regió de Mugla”, assegura. Aquesta és la manera que té el govern turc d'expulsar-la físicament de la protesta. A més, haurà de signar dues vegades per setmana a comissaria, pendent d'un judici on se l'acusarà de no acatar instruccions policials i agredir els deu membres de la gendarmeria que la van detenir.

“Com puc haver fet mal a deu homes que em van detenir si l'agredida vaig ser jo?”, es pregunta. "Érem vint detinguts, alguns ferits. No ens van portar a l'hospital, sinó directament a l'estació policial. Vam haver de trucar a l'ambulància nosaltres mateixos", explica. Al darrere de tot plegat hi ha una protesta que té per objectiu Limak Holding, la constructora del nou estadi del Barça, i el mateix president Recep Tayyip Erdogan, que volen substituir un bosc d'alt valor natural per l'ampliació d'una mina de carbó. L'empresa YK, sota el paraigua de Limak des del 2014, és l'encarregada d'executar el projecte.

La polèmica construcció de l'Istanbul Airport

“L'empresa està destruint boscos de la mida de 105 estadis de futbol i que tenen segles d'antiguitat”, diu la plataforma ecologista Ikizkoy Resisteix en un comunicat, ara en peu de guerra contra un dels empresaris “preferits” del president turc. No és cap altre que Nihat Özdemir, fundador de Limak: al mes de gener Joan Laporta li va donar la mà acompanyada d'un contracte de més de 900 milions que faran del temple blaugrana “la construcció esportiva més gran des dels Jocs Olímpics de 1992”. Però la constructora té altres projectes que fan enfurismar la gent de casa seva des de fa anys.

“El nou centre financer d'Istanbul també és obra de Limak, els treballadors estan en condicions deplorables i també s'han afegit a la nostra protesta”, explica Deniz. En un altre projecte a la mateixa ciutat, els habitants de les terres que ara són àmplies planxes d'asfalt també van protestar fa més d'una dècada, però tampoc va tenir resultats. Aquella extensió de camps de cultiu amb una rica fauna i flora rep ara el nom d'Istanbul Airport i Özdemir va emportar-se part del pastís: Erdogan no va voler enfurismar les cinc feres que el mantenen al poder –Cengiz Holding, Limak Holding, Kalyon Holding, Kolin Holding i Grup Makyol– i va decidir fer-los la concessió a través d'una sola empresa. Aquella obra va ser cementiri –segons els sindicats– de centenars de treballadors.

Mentre la constructora de l'aeroport, IGA, i el govern turc reconeixen la mort d'una cinquantena de persones, els nombres que donen els mateixos obrers són molt superiors. “En tenim comptabilitzats fins a 117, però creiem que en poden arribar a 400”, assegurava a l'ARA l'any 2018 el representant sindical, Nihat Demir.

Protestar contra Limak és protestar contra Erdogan

"A mesura que desenes de milers de persones a la regió mediterrània fugen dels incendis forestals causats per la crisi climàtica, és incomprensible que una empresa pugui destruir un bosc per ampliar una mina de carbó. La indústria del carbó és responsable d'una cinquena part de totes les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle", explica a aquest diari Duygu Kutluay, de l'Organització Contra les Energies Fòssils. Per això també mira cap a Barcelona: “Si el Barça en parla en contra, serà una intimidació per a altres companyies que tenen projectes amb Limak”. I Deniz, que coneix bé el tarannà de Limak, també té clar que el Barça pot donar un cop d'efecte en cas de cancel·lar el projecte: "Aquestes empreses només entenen les coses si els toques els diners".

Tot i que Turquia va ratificar l'Acord de París, la preservació dels espais verds mai ha sigut una gran prioritat per al Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Fa deu anys, quan Erdogan era primer ministre, els ecologistes ja van fer trontollar el seu poder amb les protestes de Gezi, que precisament van néixer per evitar un projecte urbanístic a la plaça de Taksim, centre neuràlgic d'Istanbul. Amb un govern que no té cap visió en clau verda, que prioritza l'economia a costa del medi ambient i que permet que certes empreses –escollides a dit, com Limak– omplin les seves arques a costa dels ciutadans corrents, la lluita d'Akbelen és una de moltes.

Però ¿és una protesta contra Limak o contra Erdogan? Segons Deniz: “Protestar contra Erdogan pot tancar-te a la presó per insults al president, per això protestem contra Limak”. Per a aquests opositors, Limak i Erdogan són sinònims. “Erdogan és un actiu important de Limak i Limak sosté Erdogan amb els seus diners. Si acabes amb Limak, Erdogan quedarà molt debilitat”, explica. I, finalment, envia un missatge: “Els socis del Barça segur que ens donaran suport, tenen els arbres i els drets humans a les seves mans”.