Què estudien els jugadors del Barça fora de la gespa?

BarcelonaQuan el Barça va fitxar Robert Lewandowski, incorporava quelcom més que un simple especialista del gol. El veterà davanter polonès, que acumula 631 dianes entre clubs i selecció, és un mirall per als més joves, que veuen en ell un exemple de lideratge, ambició i professionalitat. Uns valors que el converteixen en una peça fonamental per a Xavi Hernández tant dins com fora de la gespa. La no salutació a Lamine Yamal, una acció viralitzada a les xarxes socials a qui tots dos jugadors han tret ferro aquesta setmana, no deixa de ser una simple anècdota. I és que és habitual veure el polonès assessorant estretament els més joves de la plantilla, tant durant els entrenaments com en els partits. 

L’ascendència de Lewandowski va més enllà del que demostra sobre la gespa. De fet, és un dels pocs jugadors de la primera plantilla del Barça que ha finalitzat uns estudis superiors. El 2017, després de gairebé una dècada compaginant el futbol amb les responsabilitats acadèmiques, va graduar-se en educació física i esport. El 2020, quan ja tenia bona part de la seva carrera futbolística feta, va decidir donar un pas més i treure’s un màster per la School of Education in Sport de Varsòvia, presentant com a tesi final un recorregut per la seva trajectòria als camps de futbol. 

Un dels millors davanters del món, tot i tenir la butxaca de títols i de diners plena, va voler anar un pas més enllà. El davanter demostrava així la importància que li dona a la formació acadèmica, un factor clau a la vida de no només el 99,8% dels futbolistes que mai arriben a l’elit, sinó també pel 0,2% de privilegiats que poden arribar a assaborir-la. Ho confirmen estudis com el de la consultora Schips Finanz, que assegurava que el 50% dels futbolistes de les principals lligues europees s’arruïnava pocs anys després de penjar les botes. 

Lewandowski va dedicar part del seu temps lliure a formar-se. Una aposta que no comparteixen altres companys de vestidor, que prefereixen dedicar les seves hores mortes a casa, durant els viatges i les concentracions a jugar a videojocs –el FIFA i el Mario Kart són dos clàssics a la majoria de vestidors– o a veure sèries i pel·lícules en una tauleta. Només una minoria, com Oriol Romeu opten per endur-se llibres. “Cultivar-te com a persona et fa ser millor futbolista. Com més coses descobreixes, més t'adones del que et falta per conèixer i més temps vols passar intentant entendre-ho”, va explicar el migcampista en una conversa amb l’ARA. El d’Ulldecona no ha seguit cap carrera a una Universitat, però, en canvi, ha cursat un màster de director esportiu. 

“Sempre m’han dit que hem de tenir estudis. Ara el futbol és molt important, però a poc a poc sé que m’he de treure una carrera”, assegurava Sergi Roberto el 2010, després d’aprovar la selectivitat. L’actual primer capità del Barça, que estudiant l’ESO tenia permís per sortir de classe una hora abans per anar a entrenar en taxi, va cursar administració i direcció d’empreses a l’Institut Químic de Sarrià. Aquesta, de fet, és una de les temàtiques més comunes al vestidor blaugrana. Van seguir el mateix camí Ter Stegen, a través de diferents cursos sobre administració de negocis, i Marcos Alonso, que va deixar els estudis a mitges quan va marxar a Anglaterra. Joules Koundé i Ilkay Gündogan encara els van abandonar abans: van aprovar el batxillerat i la selectivitat, però després van preferir centrar-se en les seves carreres futbolístiques, que tot just començaven al Girondins de Bordeus i al Nuremberg, respectivament. 

Les ciències de l'activitat física i l'esport, l'opció més escollida

Les ciències de l’activitat física i l’esport són l’altra opció més escollida. Començant per Lewandowski i seguint per Fermín López (20 anys), que enguany ha reprès el grau universitari després de fer un parèntesi la temporada passada, quan va marxar cedit al Linares. Només se salta les classes quan té partit, com el dia de Son Moix, on va marcar el seu primer gol. L’endemà, va tornar a l’aula a la Universitat Ramon Llull. Els dos jugadors cedits al Girona, Eric García (22) i Pablo Torre (20), viuen situacions similars. Tots dos van cursar el batxillerat en línia a distància. El primer, a més, va apuntar-se a un grau superior d’esport amb la intenció de poder ser entrenador en el futur. De fet, ja s’ha tret el títol de primer nivell tècnic, igual que Ferran Torres.

La predisposició cap als estudis no és massa habitual entre els joves amb qui comparteix vestidor al primer equip. Gavi (19) va finalitzar l’ESO, però només per la insistència del club i de la seva família va acabar matriculant-se en un grau mitjà en esport, estudis que encara no ha finalitzat. És el mateix cas que Balde (20), a qui també van haver de perseguir perquè es formés en l’àmbit acadèmic. Després d'acabar la secundària no va voler fer batxillerat i apuntar-se a un cicle formatiu, a distància, per fer d'entrenador de futbol. Ara, des del club segueixen de prop la formació de Yamal (16). “És molt difícil compaginar la dinàmica del primer equip amb el curs escolar, però l’altre dia li deia a Lamine que un dels seus objectius ha de ser aprovar i superar quart d’ESO”, va explicar fa pocs dies a RAC1 un Bojan Krkic, que des de la secretaria tècnica ha començat a ajudar els més joves de la plantilla, cedits inclosos. Ell sap, com pocs, com és d'important cuidar i guiar els joves en el seu procés d’aprenentatge i maduresa, tant futbolísticament com acadèmicament, cap a l’elit.