Els secrets darrere del nom de Lamine Yamal
L'estrella de 17 anys, recuperada a temps per a la Supercopa, és la principal amenaça del Barça de Hansi Flick
BarcelonaLa Supercopa d'Espanya brinda al Barça l'oportunitat de sumar un nou títol. No és un dels trofeus més cotitzats ni per a l'entitat ni per a l'afició blaugrana, però poder derrotar el Reial Madrid (20 h, Movistar) i a més en una final suposaria una injecció d'optimisme per al barcelonisme i reafirmaria una plantilla que ja ha brindat un correctiu als blancs aquesta temporada. Amb la llum verda del Consell Superior d'Esports per a les llicències de Dani Olmo i Pau Víctor, la principal esperança del conjunt de Hansi Flick és un Lamine Yamal recuperat a temps de la seva lesió al turmell i que ja va ser decisiu en la semifinal contra l'Athletic Club.
De fet, la jove estrella de 17 anys és una de les figures més aclamades de la Supercopa d'Espanya, que es juga de forma artificiosa a l'Aràbia Saudita a canvi d'un acord milionari que va signar Luis Rubiales abans de ser inhabilitat com a president de la Federació Espanyola de Futbol. Lamine Yamal connecta amb aficionats d'arreu del planeta pel seu gran talent com a futbolista, però darrere d'aquest jugador que va tancar el 2024 acaparant els millors trofeus com a futbolista jove i batent rècords de precocitat també hi ha una tendra història familiar. Lamine Yamal és un nom que ja està molt instal·lat en la retina dels aficionats del Barça, de Catalunya i d'arreu del planeta, però què en sabem?
Per entendre'l cal remuntar-se als primers passos dels seus pares en terres catalanes. Lamine Yamal, de mare equatoguineana i de pare marroquí, es va criar entre Mataró i Granollers, però va néixer a Esplugues de Llobregat. El seu és un nom compost i, "tot i que tradicionalment en àrab es fan servir noms compostos, aquest és d'un altre estil", resol en conversa amb aquest diari l'arabista i periodista Jordi Llaonart. "Lamín és un nom àrab comú al nord d'Àfrica. És una contracció de l'original Al-Amín i, per tant, Lamín –explica Llaonart–. Probablement l'escriuen amb una e final per influència del francès. Perquè la lectura en àrab i la transliteració de l'àrab és Lamín", concreta l'autor del llibre Viatge al cor de l'islam (Pagès Editors). "Lamín vol dir honest, veraç, sincer, digne de confiança".
I Yamal? "Jamal és un nom àrab de noi i vol dir bellesa. Prové de la mateixa arrel que dos noms també molt populars: Jamil i Jamila, que volen dir bonic i bonica", continua l'arabista. Tot i que la lectura en àrab d'aquest nom és Jamal i no Yamal, com en el cas del futbolista del Barça. L'explicació la trobem en els motius pels quals Lamine Yamal es diu així. Els pares del jugador, en Mounir i la Sheila, van començar a viure a casa de dues persones que es deien Lamine i Yamal. No els van poder pagar cap lloguer perquè no tenien diners i Munir els va prometre que si algun dia tenien un fill els posaria els seus noms, tal com va explicar el periodista de la Cadena SER Sique Rodríguez. D'aquesta manera, en Mounir i la Sheila van voler mostrar el seu agraïment a aquelles persones que els van ajudar en els seus inicis. Això també explicaria que es digui Yamal i no Jamal, malgrat que la segona sigui la forma més habitual en àrab. "Les dues paraules, com la majoria de noms àrabs, són substantius i adjectius que es fan servir habitualment", afegeix Llaonart.
Per què hem de dir Lamine Yamal junt i no Lamine o Yamal?
No és estrany veure escrit i sentir referències a la jove perla Lamine o Yamal, però és incorrecte. Lamine Yamal és el seu nom, mentre que Nasraoui Ebana són els seus cognoms. "Són fórmules de dues paraules que no es poden separar. És a dir, no poden ser un nom per separat –explica l'arabista consultat per l'ARA–. Els noms compostos més comuns en àrab són amb abd (esclau) més un dels noms de Déu. Per exemple, esclau de Déu: abd i al·là, que és Abdal·là. I també el substantiu més la paraula din (religió); espasa de la religió: Saif al-Din. O Aladí, noblesa de la religió", exposa Llaonart. També hi ha gent que crea noms compostos posant-ne un més el del pare. "El cas de Lamine Yamal no és comú", conclou Llaonart. Com tampoc és comú el seu talent amb només 17 anys.