El relleu natural d'Iñigo Martínez potser no és tan lluny

BarcelonaTitular en els tres primers partits de Lliga, Eric Garcia sembla haver-se guanyat un lloc a l’onze de Hansi Flick. El defensa de Martorell, que pot actuar tant de central com de lateral, li ha guanyat la partida a Jules Kounde en les dues primeres jornades, mentre que al camp del Rayo Vallecano va formar parella de centrals amb Andreas Christensen. La seva polivalència també va fer que el tècnic alemany el provés de pivot en els seus primers partits al Barça. “És un noi molt intel·ligent amb criteri per distribuir el joc des del darrere”, diu a l’ARA Marcel Sans, que el va tenir a l’infantil B, on va coincidir amb Arnau Tenas, Take Kubo, Ansu Fati i Nico González.

La baixa d’Iñigo Martínez obre les portes a Eric Garcia a lluitar per un lloc a l’onze titular en la seva posició més natural, la de central. Sense un perfil esquerrà pur a la plantilla, la bona capacitat per sortir amb la pilota des del darrere pot jugar a favor del futbolista de Martorell, que ja va ocupar un rol similar al planter. “Al futbol base va jugar moltes vegades de central esquerrà i el seu joc era molt bo. S'adaptava força bé, tot i que evidentment per a ell és millor jugar a la dreta”, analitza Sans, que afegeix que rendirà allà on consideri Flick. La parella Cubarsí-Eric, campiona de l’or olímpic a París amb el de Martorell per la dreta, es podria reeditar al Barça. “L’avantatge de jugar amb dos centrals formats al planter és la tranquil·litat a l’hora de prendre decisions amb la pilota als peus. Això dificulta molt la tasca al rival perquè no saben a qui atacar o a qui tancar, ja que pots sortir pels dos costats”.

Un lideratge natural

Format a l’escola del Barça, va estar a La Masia fins al 2017, any en què va apostar per sortir rumb al Manchester City. Una experiència a l’estranger que el va ajudar a créixer futbolísticament i com a persona de la mà de Pep Guardiola. “Quan vas a un país nou et trobes situacions que surten de la teva àrea de confort, un idioma i un entorn diferents que et posen a prova”, assegura Sans, que fa quasi cinc anys que és al Japó com a entrenador assistent de Dani Poyatos. L’extècnic blaugrana també dona valor al fet que anés al City de Guardiola. Un cop acabada la seva aventura per Anglaterra, torna al Barça com a agent lliure (estiu 2021) en un equip en què tant Ronald Koeman com Xavi Hernández li van donar protagonisme a l’eix de la defensa. La manca de minuts en la temporada 2022-2023, però, el va obligar a buscar una sortida en forma de cessió al Girona, on va recuperar la confiança i va créixer amb Míchel, que també el va provar de lateral dret.

Tot i els dubtes d’una nova possible sortida, l’arribada de Flick i la lesió de Christensen el van retenir al Barça, on compleix a la perfecció amb el rol de suplent. A més, també demostra la seva faceta golejadora amb dianes importants a les semifinals de la Champions davant l’Inter de Milà i al clàssic disputat a Montjuïc que pràcticament sentenciava la Lliga. Una faceta, la de marcar en accions a pilota aturada, que ja havia demostrat a La Masia.

Si en alguna cosa destacava Eric Garcia en els seus anys de formació era en la seva capacitat per liderar. “S’acabava la pretemporada i havíem de decidir els capitans a través de votacions. A l’infantil B s’ajuntaven els de l’aleví A i els de l’aleví B. Dels sis jugadors que havien estat capitans, en sortien quatre. L’any en què hi havia Eric no es votava, els companys directament deien que ell era el primer”, recorda Marcel Sans, que no descarta que ho acabi sent al primer equip d’aquí uns anys. El central de Martorell és la definició del que implica ser un bon capità: un jugador constant, que s’esforça, que és bon company i lluny de les excentricitats de l’anomenat futbol modern. Potser el relleu natural d'Iñigo Martínez no és tan lluny.