La tendència a allunyar-se del control i la pilota
El Barça arrossega errades en la pressió, la fluïdesa i la productivitat amb la possessió
BarcelonaEl Barça necessita motius per entendre que el clàssic va ser un dia dolent a l'oficina. La percepció és que l'empat contra el Reial Madrid va confirmar els dubtes que arrossega l'equip. La polèmica dels penals i el VAR van ser anècdotes, com el resultat, més enllà de donar-se cops al pit i vendre que cal guanyar sigui com sigui. Seguir líder és un respir que també té data de caducitat i més si no se sumen aquest dissabte els tres punts contra l'Alabès (16.00 h, Movistar+ LaLiga). L'últim partit al Camp Nou va dominar-lo el 4-4-2 de Zinedine Zidane. La lluita d’igual a igual entre els dos grans cocos de la Lliga va ser cosa de 20 minuts de la segona part. Els blaugranes van tenir problemes per dominar el tempo del partit des del mig del camp.
La lectura es repeteix en els quatre grans partits d’aquesta primera volta (el clàssic, contra l’Atlètic, l’Inter al Camp Nou i el desplaçament al camp del Borussia Dortmund). L’equip ha anat fixant un patró de rendiment, línia per línia. Ha perdut la consistència tàctica de la primera etapa d’Ernesto Valverde. Era el gran argument del seu estil més conservador: competitivitat per davant de plasticitat combinativa. Ara el plantejament sense pilota pateix. La pressió és esporàdica i poc ordenada. La llibertat posicional de Leo Messi i de Luis Suárez, el mal evitable, provoca que el Barça vagi a remolc en la parcel·la de les intercepcions. Que Antoine Griezmann sigui un futbolista treballador no ho maquilla.
El Barça no ha liderat les estadístiques de pilotes tallades contra Madrid, Atlètic, Inter i Borussia. La situació va més enllà de l’entitat individual dels futbolistes o de l’esquema que proposen els tècnics rivals. És una acció-reacció. Sense ofici coral, no hi ha control de les transicions i la tendència és córrer del camp rival a la porteria de Marc-André ter Stegen. El Barça ha de treballar cada cop més minuts a camp propi (el Reial Madrid va obligar-lo a ser gairebé el 60% del temps en el seu terreny de joc). Es focalitza en frenar accions. Les dades de pilotes rebutjades van en augment. En el clàssic van sumar-ne 30, gairebé les mateixes que en el partit de Lliga al Wanda Metropolitano (33) de l’1 de desembre. És simptomàtic que el binomi Gerard Piqué - Clement Lenglet sigui un dels valors a l’alça del projecte.
El joc d'ocasions
La conseqüència més elemental d’aquest futbol unidireccional és que els blaugranes reben més ocasions de les que generen. Sempre tenen més possessió i el número total de passades (no les ha cedit en cap de les cites calentes del calendari), però no controlen. Aglutinen pilota sense instint, pels automatismes que arrosseguen des de les últimes campanyes. És el contrapunt del que es troba el Barça: recuperar i fer accions efectives. El Reial Madrid va fer dimecres un total de 17 xuts, 12 a la primera meitat, per 7 dels blaugranes, en la línia de la visita al camp de l’Atlètic de Madrid (17 a 13, tot i tenir la pilota un 66% dels minuts que va estar en joc) i el debut a la Lliga de Campions a Alemanya (13 a 7).
El conjunt d’Ernesto Valverde va maquillar els números el dia de l’Inter aprofitant el factor Camp Nou. Que el Madrid fos capaç de traslladar aquesta versió B a Barcelona posa en escac la planificació de la temporada. El format domèstic (i els resultats dels aspirants) de la Lliga dona marge per a les relliscades. Europa ha demostrat els últims dos anys que és una altra història. El repte encara és detectar el gran problema, en singular. El trident és innegociable, perquè sí, com la defensa, que no té alternatives reals per al rol de Wagué i el procés d’adaptació de Júnior Firpo.
El mig del camp podria tenir la clau, però les rotacions dificulten que hi hagi una lectura concreta. Per moments s’ha assenyalat el múscul d’Arturo Vidal, la falta de confiança d’Ivan Rakitic, les llums i ombres de Sergio Busquets o la tendència de Frenkie de Jong a ser un interior conservador. L’aposta del partit contra el Madrid de l’holandès, Rakitic i Sergi Roberto no va funcionar. El Barça només va donar 77 passades bones en l’últim tram del camp, gairebé la meitat que contra el Borussia Dortmund (130), que està per sota de la mitjana de la temporada (150), segons dades que recull Stats Zone. Necessita criteri i fluïdesa.
