Badalona ensuma grans tiberis amb la recepta de sempre

BadalonaEl bressol torna a bategar amb força. El Joventut ha guanyat els cinc partits que aquesta temporada ha disputat al Palau Olímpic. La Penya, que ocupa la segona posició a la Lliga Endesa i lidera el seu grup a la Champions League Basketball, està protagonitzant una arrencada il·lusionant. El retorn de Ricky Rubio s'ha convertit en la cirereta del pastís d'un projecte molt ben liderat per Dani Miret, un entrenador format a la casa que toca de peus a terra. "Per entrenar la Penya has de tenir un coneixement de la idiosincràsia del club. El Joventut té una identitat que té a veure amb els jugadors formats a casa. Els millors anys de la Penya han estat liderats per jugadors formats al planter, i això és una cosa que ens fa diferencials. Ara han canviat les normes del joc, però molts dels jugadors que marxen tornaran aquí. L’entrenador de la Penya ha de ser capaç d’acompanyar els jugadors joves i tenir una estima especial per ells perquè són els que t’ajuden a explicar la cultura, a transmetre l’ADN del club i et donen un extra", explica.

Miret, que només té 40 anys, ha sabut evolucionar per passar de ser un entrenador referent en les categories de formació a un tècnic que marca el pas a la Lliga Endesa. "Has de ser conscient dels teus principis. És bo tenir les coses clares per ser capaç de construir una identitat, però al mateix temps has d’estar obert de ment per adaptar-te a contextos diferents. Jo he canviat molt en els últims 20, 15 o 10 anys. Soc molt conscient que he de seguir millorant. Vull veure quin tipus d’entrenador soc d’aquí a cinc anys per continuar liderant un projecte. Ser entrenador és una manera de ser. Tots els entrenadors tenim una veu interna i, mentre estigui viva, les coses funcionen", analitza.

Miret i Gerard Encuentra, a qui es va enfrontar diumenge, són els dos entrenadors més joves de l'ACB. "El jugador català té molta fama, però l’entrenador també. És un producte molt reconegut arreu del món i això no és una casualitat. Catalunya és un territori on es respira molt de bàsquet. Es fan moltes coses i això provoca que hi hagi moltes possibilitats i oportunitats. L’entrenador català continua sent curiós i és una persona que sap adaptar-se. La seva mentalitat és moderna i sempre intenta avançar-se. Aquestes ganes d’aprendre i aquesta seriositat són molt importants per seguir evolucionant amb regularitat. El bàsquet és un esport molt ric i complicat que reclama insistència. La clau de l’èxit és una barreja de treball i esforç, una curiositat per seguir aprenent. L’entorn amb el qual treballem és molt ric i et permet matisar el teu mètode", diu l'entrenador, que està proposant un joc col·lectiu molt engrescador.

Bogeria dels aficionats

La bona posada en marxa del Joventut ha engrescat els aficionats. La xifra d'abonats no deixa de créixer i la samarreta amb el dorsal 9 de Ricky Rubio està esgotada. El club va obrir fa uns dies una nova botiga al Centre Comercial Màgic de Badalona, a pocs metres del Palau Olímpic. El base del Masnou torna a divertir-se jugant a bàsquet i ha aconseguit deixar a un costat les estadístiques. "Pensar tant en els números és una cosa que m'ha obsessionat, que em va arribar a perjudicar. I s'està perdent una mica que el bàsquet és un esport d'equip i que les sensacions són diferents de les xifres. S'ha quedat una mica obsolet que els números siguin l'impacte real del jugador", va explicar durant una entrevista a El larguero (Cadena SER).

"Abans anava als partits gairebé amb por. Cada partit era un examen i no disfrutava. Ara els veig amb una altra perspectiva i els números estan sent gairebé millors que altres temporades. És qüestió d'actitud, de divertir-me i d'estar present en el moment", resumeix Rubio, un jugador que ha col·locat el seu nom al nivell de Michael Phelps, Simone Biles o Andrés Iniesta, altres esportistes que han posat la salut mental sobre la taula.