Pilar Casado: “L’esport ha estat associat a la veu masculina durant molts anys”

BarcelonaDesprés de molts anys sent una de les veus més carismàtiques del bàsquet a la cadena Cope, Pilar Casado compatibilitza aquesta temporada la seva feina a la ràdio amb retransmissions de la Lliga Endesa per a Movistar+. Després del precedent de Sònia de Alba (Barça TV), la periodista s’ha convertit en una habitual narrant partits ACB per a una televisió estatal.

Com t’hi estàs trobant?

— El primer dia estava molt nerviosa, però no perquè la televisió sigui un món diferent del de la ràdio, sinó perquè jo últimament havia deixat de fer les narracions a la ràdio i em dedicava a fer de micròfon a peu de pista, que requereix veure els partits d’una altra manera. A més, vaig saltar a un mitjà que tècnicament no dominava. Les eines són semblants, però hi ha especificitats diferents. Cada vegada m’he anat trobant més còmoda.

Canvia molt la manera de narrar?

— Els ritmes són diferents i narres menys coses perquè la gent ja té el suport visual, però les retransmissions de ràdio també han canviat molt perquè hi ha molts aficionats que les escolten amb una televisió al davant. No cal que siguis tan descriptiu i l’espectador busca altres coses, com que els comentaristes aportin enfocaments interessants.

Per què hem trigat tants anys a tenir dones fent les retransmissions televisives de la Lliga Endesa?

— És una bona pregunta. Jo estic eternament agraïda a Movistar+, ja que la decisió no és fàcil de prendre. Vivim en un país en què l’esport ha estat associat a la veu masculina durant molts anys. No teníem aquesta cultura. No crec que estiguem ni millor ni pitjor que en altres llocs perquè a la NBA, que està en una altra dimensió, també és notícia que hi hagi dones narrant partits. Costa molt fer el pas i els comentaris de molta gent no hi ajuden. La societat ha anat a una velocitat lenta, i els mitjans de comunicació, encara una mica més. Queda un gran camí per fer. El repte és pensar que hi ha moltes dones preparades per a moltes coses i que han de tenir el seu espai. Hi ha moltes dones capacitades per fer-ho igual o millor que un home.

Quan et poses al davant d’un micro sempre t’exposes a rebre crítiques. Com les portes?

— No crec que a mi em passi ni més ni menys que a un home. No m’agrada cometre errades, però em puc equivocar, igual que un home. No som infal·libles. Filies i fòbies? Jo mai he sabut de quin equip és un narrador, però la societat s’està polaritzant molt, especialment quan hi ha el Madrid i el Barça implicats. Tot s’està portant a l’extrem.

Et prepares molt els partits?

— Tinc una llibreta exclusivament per preparar-me els partits. M’agrada tenir els llistats amb els jugadors actualitzats i molta informació que m’ajudi a contextualitzar la situació. Repasso estadístiques i les comparo amb les d’altres temporades i comprovo quines jornades s’ha perdut cada jugador i per què. Utilitzo bolígrafs de colors diferents i soc bastant organitzada.

De qui has après a fer narracions?

— No he tingut la sort d’escoltar gaires dones, les coses com són. Quan tinc el privilegi de fer Jocs Olímpics penso en Paloma del Río o Julia Luna. Jo no puc narrar com un home perquè les característiques de la meva veu són diferents, però cadascú ha de tenir la seva personalitat. A mi sempre m’han agradat Siro López o Manolo Lama. Soc d’una generació que va començar a escoltar bàsquet amb ells.

Com veus la salut del bàsquet?

— Tenim moments, pics d'interès. Durant molts anys la repercussió de la selecció espanyola sempre proporcionava un bon arrossegament. L’aficionat del carrer no és com nosaltres, que hi estem molt posats i tenim al cap tot el calendari. Crec que ells es perden una mica i la pandèmia ho ha accentuat. Tenim una oferta esportiva que és molt gran i això afecta el bàsquet. Crec que faria falta una gran reunió per posar-hi una mica d’ordre. No entenc que se solapin els partits de seleccions amb els dels clubs, per exemple. No crec que estiguem en el pitjor moment, però tampoc en el millor.