La Lliga robada al Barça de bàsquet durant el franquisme

BarcelonaEl relat oficial del bàsquet explica que la lliga espanyola es disputa des de la temporada 1956-57. Sovint la història l’escriuen els vencedors, i així, la història del bàsquet a Espanya a la dècada dels 50 l’escrivia el franquisme, i sobretot una persona: Raimundo Saporta, directiu del Reial Madrid i veritable home fort de la Federació Espanyola (FEB).

A la primera meitat dels 40 l'única competició d’àmbit estatal que es jugava era la Copa del Generalísimo (l’actual Copa del Rei), a la qual accedien els millors equips dels diversos campionats regionals –a casa nostra, el Campionat de Catalunya que es disputava des de 1923–. L’octubre del 46 la FEB, presidida per Emilio Sánchez Corona, aprova fer el primer campionat de Lliga; el jugarien vuit equips: els quatre primers del Campionat de Catalunya (Barça, Joventut, Montgat i Calella), i quatre de madrilenys (Reial Madrid, Amèrica, Canàries i Liceu Francès). Atesa la situació econòmica d’aquella Espanya empobrida i autàrquica, el calendari no és simètric i es fa esprement els viatges: quan un equip català anava a Madrid aprofitava per jugar dos partits (dissabte i diumenge), i passava el mateix quan un dels equips madrilenys venia a Catalunya.

La competició arrenca el 5 de gener del 1947 amb un plat fort: el Reial Madrid - Barça. L’equip blaugrana, amb Eduard Kucharski com estrella, supera els blancs al Frontón Fiesta Alegre (36-54). Tretze dies després, els madridistes sortiran apallissats de les Corts (77-25). La competició s’allarga fins al 27 d’abril i el FC Barcelona es proclama campió invicte. En el decurs d’aquella competició es va estrenar el doble arbitratge (en un FC Barcelona-Montgat), i el Barça només va jugar dotze partits i no catorze com tocaria en una lliga de vuit equips, perquè l’Amèrica es va retirar a començaments de març, quan encara no havia disputat cap dels enfrontaments contra els culers.

Restitució oficial

L’experiència d’aquell primer campionat no va satisfer la FEB ni els clubs, perquè la Lliga no es va tornar a disputar fins deu anys més tard. Què va passar doncs després de 1947 perquè l’èxit blaugrana en la primera edició fos silenciat, oblidat i esborrat quan va arribar la represa?

Primer, que hi va haver un canvi a la cúpula de la FEB amb l’arribada a la presidència del general Querejeta, però sobretot el poder que havia aconseguit al Reial Madrid i al bàsquet estatal Raimundo Saporta, un jove directiu que l’any 47 era el delegat del Liceu Francès –un dels equips que va jugar la Lliga primigènia–, i que una dècada després ostentava ja la vicepresidència del club blanc i era el cap de la poderosa Comisión de Organizaciones Internacionales de la FEB. Quan el 1956 la Federació decideix reprendre la Lliga, sorprenentment el campionat 46-47 mai no ha existit. A Madrid no devia interessar el record d'un campionat dominat pels equips catalans (Barça i Montgat havien acabat primer i segon) i en què el Reial Madrid només havia pogut ser quart, i calia, de passada, esborrar les dues derrotes blanques contra el Barça, especialment la de les Corts.

Des d’aleshores la història oficial de la lliga de bàsquet comença amb la temporada 1956-57. L’estudiós del bàsquet Francesc Fernández va alertar sobre aquest tema fa més d’un any. “Analitzar papers oficials de l’època és difícil; la Federació Espanyola no conserva actes prèvies als seixanta, així que bàsicament ens hem d’adreçar a la premsa i publicacions de l’època, en què es fa evident que aquella primera lliga es va jugar amb tota la normalitat que la situació permetia i va ser una competició oficial. Em consta que el FC Barcelona té les dades i ha emprès gestions per obtenir la restitució d’aquest títol oblidat”, assegura.

Segons Fernández, hi ha una prova irrefutable que aquella lliga blaugrana va ser legítima. L’any 1949 la FEB i la Federació Catalana editen un llibret on es recull aquell títol de Lliga en el palmarès del FC Barcelona; però després tot s’oblida, s’enterra i es decideix que la primera Lliga és la que guanya el Madrid l’any 57. Es reconeix que es va jugar un torneig que ha estat titllat d’experimental o fantasma, però a Madrid algú decideix que no val. "Amb el pas de les dècades, els protagonistes i testimonis directes van morint i arriba un moment que tothom accepta el relat oficial, que no és pas la veritat”, explica.

Es podria dir que la temporada 46-47 és la més brillant en els 96 anys d’història de la secció de bàsquet. L’equip entrenat per Fernando Font era una màquina que aquella temporada ho va guanyar tot: Campionat de Catalunya, Lliga, Copa i el Torneo Ibérico a Lisboa, el primer títol internacional de la secció. I ho va fer sense perdre un sol matx en tot el curs. Com a exemple, a la Lliga van guanyar tots els partits i ho van fer per una mitjana de 25 punts de diferència. Aquella plantilla tenia un líder, en Kuchi, però la resta de jugadors també eren d’un nivell molt alt: Manolín, Galve, Met Ferrando, els germans Pere i Miquel Carreras, Duñach, Ignacio i Esparza, un grup que va aconseguir una fita difícilment repetible. Ara només cal que la FEB reconegui aquella primera Lliga.

Duel pel lideratge

El Reial Madrid i el Barça obren aquest dilluns (21 h, #Vamos) el 2023 amb un clàssic corresponent a la 14a jornada de la Lliga Endesa. L'equip local acumula un registre d'11 victòries i 2 derrotes, un triomf més que un conjunt blaugrana que comparteix classificació amb el Lenovo Tenerife i el Cazoo Baskonia.