Bàsquet - Eurolliga

El dia que Barcelona va contradir Franco per animar el CSKA

Els aficionats catalans van ignorar l’any 1969 la propaganda oficial del règim

3 min
Un aficionat mirant la final de 1969 en un dispositiu mòbil

BarcelonaLa final de la Copa d’Europa del 1969 es va celebrar al Palau d’Esports de Barcelona, encara durant el règim franquista. El Reial Madrid va jugar contra el CSKA de Moscou, màxim representant esportiu de l'URSS, país amb el qual Espanya no mantenia relacions polítiques. La propaganda oficial va intentar convèncer els aficionats barcelonins perquè donessin suport a l’equip madrileny, però el pavelló va acabar aclamant el conjunt soviètic, que es va imposar després de dues pròrrogues per 99-103.

El Madrid de David Brabender, Emiliano Rodríguez i Clifford Luyk era el gran favorit, perquè disputava la tercera final consecutiva. Raimundo Saporta, el responsable de la secció de bàsquet del club blanc, va utilitzar la seva influència per convèncer Juan Antonio Samaranch, aleshores delegat estatal d’Educació Física i Esports, per portar la final prop de Madrid. “Jo no estava d’acord que la final es disputés a Barcelona. ‘No et preocupis. És Barcelona. Ja veuràs com us acaben animant a vosaltres’, em va dir William Jones, secretari general de la FIBA. I va ser veritat! Aquell dia vaig entendre la rivalitat entre Barcelona i Madrid”, va reconèixer Aleksandr Gómelski. El tècnic rus va morir l’any 2005.

L’entrenador del Reial Madrid era el mític Pedro Ferrándiz. “Vam perdre i crec que es va celebrar fins i tot a la Rambla. Els últims minuts l’afició de Barcelona es va decantar totalment pel rival. Vaig sentir més vegades que a Moscou la paraula TSKA [nom amb què era conegut aleshores el CSKA]. Si la final no s’hagués jugat a Barcelona, crec que hauríem guanyat una altra Copa d’Europa. Va ser una de les derrotes més doloroses de la meva carrera”, va reconèixer el tècnic en un reportatge publicat pel diari As.

La crònica de Mundo Deportivo, en canvi, explicava una versió contradictòria. “La final va comptar, en efecte, amb un marc brillant, format per un públic que es va decantar per l’equip madridista amb un fervor i una entrega que els mateixos socis del Reial Madrid no haurien aconseguit superar. L’afició catalana, com esperàvem tots, va saber estar a l’altura i fer honor a la confiança que els nostres poders esportius hi havien dipositat. El jugador número 6 va respondre plenament”, va escriure Manuel Espín. La veritat és que els aficionats catalans es van escalfar amb l’àrbitre Belosevic, que va anul·lar una cistella aconseguida entre Belov i Lipso al final de la primera pròrroga. “Quan un àrbitre anul·la una cistella, les seves raons deu tenir. Si la va anul·lar, per alguna raó devia ser”, es va limitar a comentar Ferrándiz.

Armenak Alatchachan, entrenador armeni del CSKA, va utilitzar una rotació molt àmplia de jugadors i això va descol·locar un Reial Madrid més curt d’efectius i amb un plantejament més clàssic. Andreev va anotar 37 punts.

“Un partit gran”

Més de mig segle després, el CSKA posa a prova aquest dimecres (21 h, DAZN) el Barça, que vol llepar-se les ferides de la inesperada derrota de diumenge contra el València Basket. “No mentiré aquí, ni als mitjans ni a la gent que ens escolta. Hem de continuar millorant, és un problema que tenim i del qual parlem molt”, va analitzar Sarunas Jasikevicius. L’entrenador de l’equip blaugrana espera un partit d’extrema dificultat contra un rival que suma dues victòries menys a la classificació. “Mai m’agrada opinar d’altres equips, però ser a la final four tantes vegades com ells és històric. És una dada per treure’s el barret”, va afegir el preparador lituà.

“El de diumenge va ser un partit amb moltes errades. Hem de trobar la regularitat. El CSKA és un rival que ens exigirà ser molt sòlids. És un partit gran, important. És un equip amb molta experiència i haurem d’estar molt concentrats”, va opinar Nico Laprovittola, base del Barça.

stats