Els quatre fets que han canviat la vida de Ricky Rubio

BadalonaFeliç com si hagués après a prioritzar les coses bones de les dolentes, Ricky Rubio va ser presentat com a jugador del Joventut. El base de 34 anys va explicar el procés que l’ha portat de pensar en la retirada a decidir jugar amb l’equip que el va fer debutar quan tan sols tenia catorze anys. “Jo ja tenia clar que fins aquí havia arribat, però a finals d’abril em van passar quatre coses que em van fer prendre'm la vida d’una altra manera. Tot va començar amb una conversa amb una persona que no coneixia i això va donar com a resultat tres o quatre accions en tres dies seguits que em van fer replantejar la situació. Vaig deixar passar una setmana per respirar i vaig decidir escoltar-me”,  va avançar.

“L’any passat estava perdut. Vaig estudiar alguns escenaris, però des de la desesperació. Durant el mes d’agost vaig decidir agafar-me un any en blanc per pensar en mi. Durant tot el procés he viscut una muntanya russa. És un procés enriquidor, però difícil. Durant molts moments vaig sentir que la retirada estava cada vegada més a prop. Estava intentant escoltar la vida i anar a un altre ritme que el de la societat. En una setmana em van passar algunes coses que em van fer replantejar la situació. Va ser com una llavor que va entrar dins meu, amb calma, on l’ego no parlava. Durant el mes de juny vaig començar les converses i vaig veure que la il·lusió creixia cada vegada més. Ara he vist que el que vol tornar soc jo i estic preparat. La rebuda i l’estima que he rebut ha sigut espectacular”, va aclarir.

“La campanya en què vaig donar les gràcies a les ciutats on havia jugat i l’entrevista amb Jordi Évole em van ajudar a sanar-me per dins. Estic bé i això és el més important. No sé com anirà el nou repte, però espero gaudir-ne molt. Per a mi jo ja he guanyat”, va reconèixer Rubio, que tornarà a lluir el dorsal 9 amb el qual es va fer famós arreu del món.

“Al meu cap només hi havia el Joventut, no m’he plantejat cap altra opció. No va d’aconseguir títols, va de sentiments, i tornar a la Penya era un sentiment únic. El Joventut és un club especial. Aquesta il·lusió i aquest sentiment és el que més m’ha marcat a l’hora de tornar. Mai he estat un any sense jugar, però vinc amb molta il·lusió. Vinc amb ganes d’aportar, de sumar, de fer el que calgui per ajudar l’equip esportivament. Tinc ganes de gaudir a la pista de bàsquet”, va explicar.

“Aquest serà l'últim club on jugui a bàsquet? Sí! Puc canviar d'opinió, però crec que d'aquí a un any diré el mateix”, va aclarir Rubio, que va posar en valor la interlocució de Tomás Dagà, l'home fort d'Scranton, vehicle inversor de la família Grifols que controla la majoria accionarial de la Penya. "De 0 a 100, les ganes que tinc de jugar el primer partit són de 200. Em fa molta il·lusió", va resumir.