Les tàctiques de Franco per amagar els èxits del Barça
El règim prioritzava els campionats de la Falange i els tornejos militars o de l'Església per amagar els campionats oficials
BarcelonaDesprés de la Guerra Civil, el FC Barcelona va demanar el seu reingrés a la Federació Catalana de Basquetbol el 8 de juliol del 1940. El 20 d'octubre d'aquell any el club blaugrana va recuperar la seva activitat amb un partit amistós disputat a la pista exterior de les Corts. "Aquell partit va arribar només cinc dies després que el president Lluís Companys fos afusellat al castell de Montjuïc, però el franquisme volia donar una capa de normalitat a la situació", explica Francesc Fernández, un periodista que acaba de publicar el segon volum d'Història del Barça de bàsquet (1941-1965).
El llibre, editat per Editorial Base, descriu amb precisió i rigor la trajectòria del Barça en una etapa on el relat oficial estava dominat pel règim. "El bàsquet no era res en una Catalunya sotmesa on el franquisme havia pres el control de l’esport. Cada divendres el règim organitzava el Campeonato de Productores, un torneig que es van inventar. Agafaven els jugadors dels equips catalans i els feien passar per treballadors, obligant-los a jugar amb els seus equips. I pobre del que obrís la boca", avança aquest estudiós del bàsquet.
Les investigacions de Fernández han servit per posar llum a una etapa plena d'ombres. "Resseguir la vida del Barça de bàsquet a la dècada dels anys 40 ha sigut difícil. Després de la Guerra Civil, el panorama és desolador; els periodistes són depurats, manca paper i els diaris s'aprimen. A més, el nou Estat controla els mitjans. Sovint s'informa de campionats de la Falange, de tornejos militars o de l'Església, deixant de banda el Campionat de Catalunya, la competició més important", analitza.
Fernández reivindica la Lliga aconseguida pel Barça durant la temporada 1946-47, un trofeu al qual la Federació Espanyola no li atorga consideració d'oficial. "Aquella temporada el Barça va guanyar tots els títols amb una gran superioritat. Les victòries culers van ser per 25 punts de diferència de mitjana, però l’experiència d’aquell primer campionat no va satisfer la FEB ni els clubs i la Lliga no es va tornar a disputar fins deu anys més tard. Quan el 1956 la Federació decideix reprendre la Lliga, sorprenentment el campionat 46-47 mai no havia existit", explica.
"Diuen que va ser una Lliga experimental, una competició fantasma, però res d'això és cert. Els papers que es conserven d'aquella època mostren que aquella Lliga era oficial i es va jugar amb tots els ets i uts, creada i gestionada per la FEB i beneïda per la Delegación de Deportes. Potser el fet que el Barça es proclamés campió i el Montgat acabés segon o que el Reial Madrid caigués per 52 punts a les Corts van fer que als despatxos de la capital el record d'aquella competició fos amarg i es volgués esborrar", lamenta.
Restauració del títol
El Barça va demanar a finals del 2023 la restauració d’aquell títol, però encara no ha obtingut resposta. "Tot i que era un títol plenament homologat, pocs anys després va desaparèixer per una decisió arbitrària i plena d'ombres presa a Madrid. El règim va decidir oblidar aquella lliga i encara avui no consta al palmarès oficial", lamenta Josep Cubells, directiu responsable de la secció de bàsquet del Barça.
“Analitzar papers oficials de l’època és difícil; la Federació Espanyola no conserva actes prèvies als seixanta, així que bàsicament ens hem d’adreçar a la premsa i publicacions de l’època, en què es fa evident que aquella primera lliga es va jugar amb tota la normalitat que la situació permetia i va ser una competició oficial”, resumeix Fernández.