La innovació és l’autenticitat
Aquesta setmana he pujat dues vegades a Girona. Per als que seguim el món del bàsquet, Fontajau s’ha convertit en un escenari imprescindible, ja que al pavelló hi conviuen dos projectes engrescadors que estan molt ben parits. El primer és el de l’Spar Girona, un club que lidera el seu grup a l’Eurolliga amb un pressupost molt menor que el dels seus principals rivals. El segon és el del Bàsquet Girona, una entitat amb ganes de fer les coses d’una manera diferent.
El millor dels dos projectes és que han sabut combinar la capacitat de fer bé les coses, la professionalitat de qui s’estima la seva feina, i intenta fer-la tan bé com pot, amb l’honestedat de no renunciar als seus trets diferencials. Aquesta convivència no és gens senzilla, ja que massa clubs perden la personalitat quan intenten créixer. Copien el que fan els rivals exitosos i s’obliden d'allò que els fa especials. No és el cas.
Dissabte, Michaela Onyenwere va debutar amb l’Spar Girona. La jugadora, que fa uns mesos va ser escollida millor debutant de la WNBA, tindrà un impacte espectacular en un equip que ja feia patxoca abans de la seva arribada. L'estrena va ser exitosa, tant individualment com col·lectivament. Quan va acabar el partit, el club va organitzar una Quina de Nadal amb els aficionats, que es van quedar a la seva localitat. Primer estava tothom dempeus, i un cop s’esmentava un número del cartó, la persona que el tenia quedava eliminada i havia de seure. Bàsquet i tradicions per connectar amb un públic que viu el club amb molta proximitat i naturalitat.
El Bàsquet Girona també fa bandera d’una idiosincràsia atípica. Tal com explicava Marc Gasol a l’ARA de diumenge, la part esportiva tan sols representa el 33% de les preocupacions d’un club que aspira a acabar amb els plàstics d’un sol ús i a reduir l’empremta carbònica que provoquen els seus desplaçaments. La voluntat de l’entitat és guanyar partits, però també destina molts esforços per impulsar bons hàbits i teixir complicitats socials amb un entorn que entén que hi ha coses que transcendeixen el bàsquet.
Massa clubs de casa nostra creuen que per convertir els partits en un entreteniment que vagi més enllà del que passa a la pista de bàsquet cal contractar cheerleaders, fer festes de Halloween i vendre crispetes. És una opció. Però el que de veritat cal fer per tenir èxit és entendre els aficionats i la seva manera de ser. La veritable innovació consisteix en l’autenticitat. Per sort, l’Uni Girona i el Bàsquet Girona ho han entès.
