Una bombolla més que una catapulta

El Barça busca una fórmula perquè el talent del juvenil no es dispersi i pugi els esglaons fins al Camp Nou

Com li va a Munir El-Haddadi? I on para Adama Traoré? Són algunes de les preguntes que han seguit la victòria del juvenil A del Barça per 3-0 contra el Chelsea a la final de la Youth League. Els casos del davanter i l’extrem, que van ser els primers campions d’aquesta Champions juvenil que es va inventar la UEFA el curs 2013/14, serveixen per mesurar les expectatives, que ara s’han d’elevar amb el triomf de la generació del 2000. Aquella tongada del 95/96, que va derrotar per 3-0 el Benfica, va transmetre a la final la mateixa fermesa que dilluns imposava l’equip de García Pimienta, però la seva evolució no els ha reservat, precisament, un lloc estel·lar a l’elit del futbol.

Adama i Munir eren els únics d’aquella plantilla que combinaven el juvenil amb el filial, i són també els que han fet més currículum professional des de llavors. Eusebio Sacristán va fer de Traoré un dels seus homes forts al B, amb més de 1.450 minuts (la tretzena participació de l’equip), però l’extrem va haver d’emigrar a Anglaterra, on ara és un dels fixos del Middlesbrough a la segona divisió. Munir, que va entrar molt menys en els plans d’aquell B (459 minuts), és l’únic que lluita de debò per consolidar-se a Primera, a les files del renascut Alabès d’Abelardo. La resta de campions d’aquella Youth League no han tingut tanta sort, víctimes del filtre duríssim que sempre es fa als 18 anys. Al Barça B actual només resisteixen Tarín i Palencia, i mai van arribar a consolidar-se Kaptoum i Quintillà, ara als filials del Betis i el Vila-real, on també hi ha Roger Riera. El porter Ondoa busca sort en un altre B, el Sevilla Atlético, Cholay a l’Espanyol, Ros al Celta i Ortega al Còrdova. Hi ha altres casos més desubicats, com el d’Ekpolo a Mèrida, el de Rolón a Xile o fins i tot el d’Enguene, que no té equip. D’aquell Benfica, en canvi, hi ha un nom que brilla amb força: el de Gonçalo Guedes.

Però 3 de 22 és una proporció força baixa que recorda a La Masia la dificultat d’acabar d’arribar quan s’enfila l’últim pas de la piràmide. És una reflexió pertinent per marcar el llistó que s’ha de posar ara als Abel Ruiz, Juan Miranda i Carles Pérez, les estrelles d’aquesta nova generació, i en qui el club està posant la majoria d’esperances.

Itinerari en lloc de milions

Per lluitar contra les ofertes econòmicament més potents d’altres lligues europees, el Barça vol seduir els escollits amb un pla evolutiu marcat: jugar al B i fer pretemporada amb el primer equip en un marge de dos estius. “Com que no podem competir amb els milions d’alguns clubs, hem d’oferir una línia esportiva clara”, diuen a Sant Joan Despí. Dels tres, qui més minuts està tenint al filial és Ruiz (1.090); Pérez també està entrant força (862), i Miranda (456) es veu frenat per Cucurella. El mercat futbolístic actual accelera els salts dels jugadors amb més qualitat i el Barça busca un equilibri gens senzill entre competir bé i seguir potenciant el talent intern. Que fa tot just una setmana, a Balaídos, Valverde fes rotacions i un onze sense cap jugador format a la casa ajuda poc a estimular la confiança dels joves, aclamats per títols cada cop més mediatitzats. Perquè una Youth League és el que és: un èxit, no una garantia.

Més continguts de