Ciclisme
Esports  /  Ciclisme 20/08/2022

Les mil peripècies del primer guanyador de la Vuelta, d'un camp de concentració a la NASA

El belga Gustaaf Deloor, guanyador el 1935, va treballar en el projecte per enviar per primer cop un home a la Lluna

5 min
Gustaaf Delor (esquerra), guanyador de la Vuelta el 1935, amb Marià Cañardo (a la dreta)

BarcelonaQuan Gustaaf Deloor va arribar a Espanya el 1935, ningú sabia qui era. La premsa es referia a ell com a "Gustavo", com si així volgués simpatitzar amb aquest belga que va convertir-se en el primer campió de la Vuelta ciclista a Espanya. Quan el 1936 va tornar, ja era famós. Els nens ja el buscaven abans de cada etapa i els seus pares no es perdien cap detall, per poder explicar després al bar que havien vist de prop el gran campió i el seu germà. Sí, el Gustaaf sempre va competir contra el seu germà Alfons, que en l'edició del 1936 va acabar segon a la general. Dos germans, dalt del podi, convertits en autèntics herois. Segurament haurien tornat a la Vuelta del 1937, però l'esclat de la Guerra Civil va evitar-ho.

I una segona guerra, en aquest cas mundial, va posar punt final a la brillant carrera de Gustaaf Deloor, un home que va viure mil peripècies després, tal com va explicar al seu llibre Gustaaf Deloor, de la Vuelta a la luna el periodista i escriptor Juanfran de la Cruz. Deloor, aquell esportista que sabia patir dalt de la bicicleta, acabaria treballant en una empresa que va col·laborar amb el projecte per enviar el primer home a la Lluna als Estats Units. Un gir de guió sorprenent en una vida marcada per les ferides del segle XX.

El 1935 Espanya per primer cop va organitzar la Vuelta. Feia dècades que els francesos i els italians ja tenien el Tour i el Giro, dues curses organitzades per mitjans de comunicació, inicialment: L'Auto i La Gazzetta dello Sport. A Espanya el relleu el va agafar el diari Informaciones, de Madrid, planificant una cursa molt dura tot i evitar els Pirineus. La primera Vuelta sortia de Madrid cap a Valladolid, pujant cap a Galícia primer, per anar fent tot el nord. Santander, Bilbao, Sant Sebastià, Saragossa... i Barcelona, per a continuació baixar cap a Tarragona, València, Múrcia, Granada, Sevilla, Càceres i acabar a Madrid. Etapes de més de 250 km, ja que llavors l'etapa començava a la mateixa ciutat on havia acabat el dia anterior. Era una volta fidel a la paraula, perquè es donava la volta al país pedalejant. Dels 50 inscrits, només 29 van poder acabar. I el millor va ser un Deloor que va acabar per davant del gran ídol local, el llegendari Marià Cañardo, el navarrès criat a Barcelona que venia de guanyar un munt de cops a la Volta a Catalunya però va quedar-se a un pas de vestir-se de taronja a la Vuelta. Sí, el primer color escollit per al líder de la cursa espanyola va ser el taronja.

Deloor, amb el dorsal 44, tenia tot just 22 anyets. "He guanyat la primera Vuelta i el meu nom sempre quedarà unit a la creació d'una gran cursa internacional. Per aquesta raó estimo aquesta prova més que qualsevol altra", recordaria anys després el belga, que aconseguiria el liderat de la general en l'etapa entre Santander i Bilbao, guanyada a l'esprint al velòdrom de la ciutat basca, ja que llavors era normal acabar etapes als velòdroms. Acompanyat per un bon equip belga que el va ajudar, Deloor va aprofitar una mala etapa del valencià Antonio Escuret per enfilar-se al liderat i va arribar així a Madrid, defensant-se de les desenes d'atacs d'un Cañardo tot cor. El 1936 Deloor tornaria a manar, lluitant contra el seu propi germà a la general. Era un bon moment per al jove belga, que curiosament s'havia criat al conegut com a "barri espanyol" de la petita ciutat de De Klinge, una vila just a la frontera entre els Països Baixos i Bèlgica. Travesses un carrer i deixes De Klinge per entrar a Hults, ja a la part neerlandesa. Una població on hi havia hagut una guarnició espanyola durant la Guerra dels Vuitanta Anys de Flandes, quan al segle XVII aquestes províncies es van revoltar contra l'Imperi Espanyol.

Els germans Gustaaf i Alfons Deloor, primer i segon classificats a la Vuelta del 1936

Presoner de guerra

El 1937, mentre Espanya patia la guerra, Deloor guanyaria una etapa del Tour de França del 1937 entre Ginebra i Aix-les-Bains, però mai va poder aspirar a guanyar la general. I llavors, va esclatar la Segona Guerra Mundial el 1939. Deloor va canviar la bicicleta per l'uniforme militar, ja que va ser enviat a defensar el fort d'Eben-Emael al nord de Lieja. La guerra rellamp nazi va passar per sobre del vell sistema de fortificacions belga i Deloor va formar part dels 1.200 presoners fets pels paracaigudistes alemanys en la batalla del 10 de maig del 1940. El seu destí seria el camp de presoners Stalag II-B, a Pomerània, una regió alemanya que ara és dins de Polònia, on centenars de belgues van morir maltractats pels alemanys. El Gustaaf va tenir sort perquè un cap del camp el va reconèixer, ja que era un gran aficionat a l'esport. I el va enviar a treballar a la cuina, un lloc privilegiat perquè tenien millor alimentació i condicions de feina menys dures. Aquí passaria gairebé dos anys fins que els nazis, buscant tenir aliats, van promocionar una política favorable al nacionalisme flamenc a Bèlgica, permetent que els presoners flamencs tornessin a casa. Els valons que parlaven francès, en canvi, van seguir a l'infern. El Gustaaf va poder tornar només per trobar la seva casa saquejada. Ho havia perdut tot.

El 1949, doncs, emigra als Estats Units, on treballa de mecànic a Nova York. Amb els diners que va estalviar va comprar un cotxe amb el qual va travessar el país de punta a punta, fins als Estats Units, on va seguir treballant de mecànic i va aconseguir feina a l'empresa Marquardt Corporation, que amb el temps signaria un contracte de col·laboració amb la NASA. Va ser així com l'equip de Deloor va acabar treballant dins del projecte Apollo per enviar un home a la Lluna, projecte que faria història el 20 de juliol del 1969. Segons explica De la Cruz al seu llibre, Deloor era a Bèlgica visitant el seu germà quan va veure per televisió la imatge del primer passeig per la Lluna, quan l'expedició Apollo 11 amb Buzz Aldrin, Neil Armstrong i Michael Collins va assolir el seu objectiu. La feina de Deloor era dins de l'equip que va fer els motors de propulsió del mòdul que va aterrar a la Lluna separant-se de la nau principal. Segons la seva segona dona, Roza Maria Buys, el seu marit passava llargues temporades al desert de Nevada treballant en la producció de 800 unitats de propulsió. I 16 d'elles van ser utilitzades en el viatge de l'Apollo 11. Buys va ser la segona dona del ciclista, que primer va casar-se amb una dona que tenia 25 anys més que ell, i després amb una 25 anys més jove. Buys va poder explicar a De la Cruz com el seu marit era "el millor tècnic de l'equip". Qui sap si tenia raó o ho deia recordant amb amor aquell ciclista que va fer història a la Vuelta. Però després va volar encara més lluny.

stats