"Ni la ciència pot explicar el que fa Kilian Jornet"

Barcelona"És una bogeria", va dir Hans Troyer, un atleta nord-americà de 25 anys que fa poc va proclamar-se campió dels Estats Units de les 50 milles, uns 80 km per muntanya. Fa unes setmanes, Troyer i Chris Myers, dos atletes especialitzats en pujar cims, van rebre Kilian Jornet als peus del Pikes Peak, un cim de 4.300 metres a les muntanyes Rocoses de Colorado. El català hi va arribar en bicicleta després de pedalejar durant hores. Venia de pujar un altre cim de més de 4.200 metres. Va arribar, va beure aigua, va saludar amb una rialla aquests dos atletes i els va dir que ja es podien posar en marxa. Dues hores després ja havien fet el cim i baixaven. Després, Jornet va fer una migdiada de 30 minuts, es va despertar, va enfilar-se de nou a la bicicleta i va marxar cap a les muntanyes de Sangre de Cristo. "No té cap mena de sentit veure com pujava, a un ritme molt alt, després de tants quilòmetres en bicicleta. Després de tants dies sense descansar", va dir Troyer. En aquell moment Kilian Jornet no portava ni la meitat del seu repte States of Elevation, en què ha pujat tots els cims de més 14.000 peus, uns 4.000 metres, dels Estats Units sense incloure Hawaii i Alaska. Els 72 cims van ser coronats per Jornet en 31 dies.

El mateix dia que Jornet feia el darrer dels 72 cims, el Mount Rainier, a l'estat de Washington, a molts quilòmetres de casa es corria la Salomon Ultra Pirineu, la cursa on es va començar a fer un nom guanyant-la el 2012 per primer cop. Llavors era un jove atleta que anava impressionant a totes les curses on participava, quan el trail encara no era tan popular com ara. Aquest any, l'atleta que va sortir victoriós a Bagà va ser el britànic Jonathan Albon, qui molts cops entrena amb Jornet a Noruega, on viuen tots dos. "Ja ha acabat?", es va preguntar. "En Kilian no es pot explicar. Ni la ciència pot explicar com s'ho fa", va bromejar amb humor britànic. És cert que la ciència analitza els resultats de Jornet després de les seves fites, per intentar entendre com s'ho fa, per saber per quina raó el seu cos va més enllà que els altres.

Quan Jornet va fer un repte similar als Alps pujant 82 pics de més de 4.000 metres en tan sols 19 dies, va fer-se acompanyar per un equip que estudiava el seu cos, per tenir totes les dades possibles. L’equip estava format pel doctor en biologia i biomedicina Jesús Álvarez-Herms, professor de la Universitat del País Basc, i Sergi Cinca, assessor en salut i alt rendiment esportiu. Cinca va explicar que "el Kilian té una part mental excepcional, amb una resiliència i un focus molt determinants. Però a ell li encanta fer el que fa. Des de dalt de les muntanyes el Kilian se sent alliberat de tot", i va destacar que la part mental és tan important com la física. De fet, els experts van arribar a la conclusió que "tot i que té una genètica millor que la majoria de gent, no és extremadament excepcional. El que marca la diferència és l’epigenètica. Haver crescut en un entorn de muntanya ha marcat la seva fisiologia i la seva capacitat adaptativa". L'epigenètica és una branca de la genètica que estudia com l'ambient i la història de l'individu influeixen en l'expressió dels gens. I és cert que Jornet es va criar dalt dels cims perquè el seu pare treballava al refugi del Cap del Rec i la seva mare era professora d'esports de muntanya. Amb 5 anys ja havia pujat l’Aneto, de 3.404 metres. "Néixer en un refugi de muntanya et marca. Als pares ja els apassionava la muntanya. L’esport apareix més tard a la meva vida, però podríem dir que d’alguna manera ja estava fent esport des que vaig aprendre a caminar. Quan sortia a caminar, l’objectiu no era fer el cim, era trobar una flor concreta, interpretar un soroll... aprendre. Era un joc, moure’s per la natura, en el qual anava aprenent", va explicar a l'ARA fa uns anys.

Els dies vinents, l'equip de Jornet anirà analitzant el repte que ha assolit als Estats Units, encara més sorprenent que el dels Alps. "Seria com fer una etapa del Tour i tot seguit, pujar escalant un cim de 4.000 metres. Baixar i fer una nova etapa del Tour. I així anar fent", va explicar Albon aquest cap de setmana. "Ell és feliç fent aquestes coses", va afegir el britànic. Un altre britànic, el periodista del The Guardian Andy Cochrane, ha seguit les aventures del català pels Estats Units. Quan el va entrevistar abans de sortir, Jornet li va dir que sentia una gran curiositat per saber els límits del seu cos, però també per descobrir la natura salvatge americana. Que volia conèixer aquells paisatges, travessar-los sense deixar rastre i xerrar amb la gent del país per saber-ne més. Per això va planificar al detall els States of Elevation per pujar a cims i rodar per carreteres amb més de 25 atletes locals, que li explicaven els secrets de cada racó. Jornet volia aprendre. I volia fer-ho, tal com li va dir a Cochrane, seguint "la línia més estètica". Es referia a buscar la bellesa.

Jornet ha valorat molt alguns trams del seu periple en què "durant dies no et trobaves amb ningú", com li va passar quan va rodar en bicicleta de l'estat de Colorado, on s'acumulaven la major part de cims de més de 4.200 metres, fins a Califòrnia, travessant zones desèrtiques de Nevada. Sempre per rutes com més allunyades de l'home millor, per trobar "només llacs, pedres i el cel", tot i que algun moment va rodar per la famosa Ruta 66. Molts la volen fer en cotxe o en motocicleta. Ell la va fer en bicicleta després de pujar més de 45 cims. Una excepció sobre asfalt en una aventura on Jornet anava fent videotrucades amb les seves filles, que el seguien des de Noruega, on viu amb la seva parella, l'atleta sueca Emelie Forsberg.

Als esportistes que han acompanyat Jornet en trams de la seva aventura els ha sorprès el seu bon humor. Quan anava sol, es posava música per motivar-se. Coses de ser pare, en aquest periple ha escoltat moltes cançons noruegues per a infants, les que escolten les seves filles, que parlen noruec, suec i català, a l'escola. Una forma de sentir-se prop de casa. Però també ha viscut dies complicats, amb molt vent i mal temps que han provocat que especialment a la zona de Colorado, alguns dies s'hagués de carregar de paciència i frenar el ritme. Tot i això, Jornet va acabar l'States of Elevation dos dies abans del previst pel seu equip. De mitjana, Jornet ha dormit unes tres o quatre hores per dia. En els darrers 10 dies només va permetre's una nit normal, quan va arribar a la localitat californiana de Bishop, a la zona de la Sierra oriental. Va dutxar-se amb aigua calenta per primer cop en dies, va dormir en un hotel modest i va baixar a un supermercat de carretera on va comprar una pizza i quatre coses més per sopar. L'endemà ja enfilava cap a la White Mountain, que coronaria i on trobaria el cim nevat, cosa que va provocar que trigués més del que tenia previst trigar. Jornet ha superat totes les prediccions, però ell sent que encara hauria pogut fer-ho més ràpid si no hagués enxampat en alguns moments "el vent fred més fort" que recordava.

Ara la ciència analitzarà el seu cos, que no sol perdre pes. Veure quines conclusions es poden treure sobre l'alimentació o els esforços. Seguir aprenent. Però tots els qui coneixen Jornet ho tenen clar. Una de les claus és que ell gaudeix fent aquestes coses, com si fos un retorn a la infància feliç als Pirineus. "Si tens un mal dia, mires al voltant i veus el sol sortint, la posta de sol. I veus la bellesa", explica un home que admet que també pateix moments d'estrès, però per coses com "la feina o les gestions familiars": "Cal trobar un equilibri. Molts cops jo no entreno els caps de setmana per estar amb la família, ja que és el que vull en aquell moment", explica un home que mai entrena igual cada dia. Cada dia és diferent, cada repte també. "Quan explores i veus coses noves, aquestes coses poden estar tant fora com dins de nosaltres mateixos. M'encanta veure nous paisatges, i quan corres, viatges amb els peus, i això és bonic", va dir als periodistes nord-americans que s'acostaven per veure'l en acció. "Costa explicar el que fa. És un home diferent de tots els altres. El que tinc clar és que ho fa perquè ho gaudeix. Se li veia als ulls", va dir Hans Troyer.