La sorprenent guanyadora de la Salomon Ultra Pirineu que ningú s'esperava

BagàLa Salomon Ultra Pirineu és una cursa especial. Sempre s'hi viuen històries d'aquelles que emocionen. La 16a edició de la icònica cursa pels senders del Parc Natural del Cadí-Moixeró era especial per a l'eterna Núria Picas, guanyadora en cinc ocasions. L'atleta de Manresa participava per desena vegada a l'Ultra Pirineu de 100 km, però baixant del Niu de l’Àliga va patir una caiguda. Tot coratge, va seguir corrent amb sang a les cames, i es va mantenir entre les deu primeres fins que va dir prou. No va poder acabar la cursa. Semblava que el triomf seria per a l'equatoriana Mercedes Pila, una dona incansable. Nascuda en un poble a gairebé 3.000 metres a prop del Cotopaxi, va haver d'emigrar fugint de la pobresa. Després va fugir d'un marit que no la deixava córrer. Establerta a Extremadura, on ha treballat cuidant gent gran, va començar a entrenar-se i en pocs anys ha estat campiona d'Espanya de marató i curses de muntanya. La menuda equatoriana va liderar bona part de la prova, però a 10 km pel final es va veure superada per una bala que baixava veloç cap a Bagà: Anna Ongaro.

Ningú se l'esperava. Aquesta dona nascuda a Vicenza (Itàlia) no havia participat mai en cap cursa de muntanya de 100 km ni a la Salomon. Ja té anys d'experiència en maratons i curses, però que fos capaç de guanyar en la seva primera participació d'aquesta prova la va sorprendre fins i tot a ella. "No m'ho esperava, ni de bon tros. Tenia bones sensacions, m'esperava estar entre les deu primeres, però ha sortit tot rodó", va dir. El seu secret? El Montseny. "Després de batxillerat ja vaig venir a Barcelona i m'hi vaig quedar. Ara fa uns anys que visc al Montseny i és el lloc ideal per entrenar. Ja he fet maratons de muntanya, però era el primer cop que afrontava aquesta distància i ha anat tot bé", va confessar mig tímida. El seu temps va ser de 12:58:47. La catalana Aïna Cusí va ser tercera i la va acompanyar al podi.

Picas, de 48 anys, no va tenir sort en una cursa que s'estima: "És casa meva, és on vaig créixer com a corredora i on he viscut alguns dels moments més intensos i emotius de la meva trajectòria. Com sempre, m'he entrenat amb il·lusió i constància. He combinat els entrenaments de muntanya amb bicicleta de carretera i sessions de força, buscant l'equilibri entre resistència, potència i recuperació", va dir.

Albon, un coet britànic

En categoria masculina va imposar-se el britànic Jonathan Albon, que va marcar un ritme molt alt ja durant les primeres hores. Campió mundial de maratons de muntanya i establert a Noruega, on sol entrenar amb Kilian Jornet, Albon va aconseguir un temps de 10 h, 40 min 2 segons. "Vaig abandonar a la UTM del Montblanc i venia amb ràbia. Volia aconseguir un bon resultat i aquesta cursa és molt bonica" diria un home que ja havia guanyat la marató a Bagà. “Poder tornar després de fer la Marató i provar per primera vegada l'Ultra ha sigut molt divertit. Poder viure la sortida del sol ha sigut espectacular i els senders m’han sorprès molt. Al principi he patit una mica, però a la segona part de la cursa he tingut molt bones sensacions que juntament amb el públic han fet una cursa fantàstica” diria.

Albon no va donar opcions a l'igualadí Marc Bernades, que va aconseguir una segona posició després d'anys intentant entrar al podi. El seu temps va ser de 10 h, 44 min i 1 segons. I hauria pogut ser millor, ja que va dedicar una estona a atendre el gran campió Miguel Heras, que va patir una caiguda. La tercera posició va ser per al tarragoní Julen Calvó, que venia de participar en el Mundial, però no va saber patir per pujar al podi.

La marató, espectacular

En categoria masculina, el protagonista absolut va ser el català Miquel Corbera, que va fer-se amb el comandament des del mateix tret de sortida a la plaça Porxada de Bagà. Amb una estratègia valenta i un ritme ferm des del primer metre, es va mantenir al capdavant durant tot el recorregut fins a travessar la meta per davant de Pablo Bautista i Genís Porqueras.

En la categoria femenina, Marta Pérez i Leire Fernández van protagonitzar una emocionant lluita pel triomf. Totes dues van mantenir un pols constant, exigint-se mútuament en cada tram del recorregut i oferint un autèntic espectacle als espectadors. No va ser fins als últims quilòmetres que Pérez va aconseguir avançar Fernández i obrir una distància suficient per assegurar-se una merescuda victòria, després d’haver competit en diverses edicions anteriors de la Marató Pirineu. Gisela Carrión va ser tercera

El corredor francès Killian Allaire, campió nacional de trail el 2024, va guanyar la Mitja marató establint un nou rècord, superant la marca de Miquel Corbera. El podi el van completar Adrián Ivars i Jan Margarit, després d’un final molt ajustat. En categoria femenina, la victòria va ser per a Maria La Chica, que va protagonitzar un intens duel amb Gabriela Lasalle durant pràcticament tota la cursa. La corredora barcelonina va acabar imposant-se. El podi el va completar Natalia Bermúdez, tercera a més d’un minut de les dues capdavanteres.