Publicitat
Publicitat

FUTBOL

El club més perfecte dins de les imperfeccions dels clubs

El St. Pauli suma adeptes a Catalunya com a referent del futbol alternatiu

Fa tres anys, la passió per un club de futbol va ajuntar l’historiador Carles Viñas (Barcelona, 1972) i l’advocat laborista Natxo Parra (Barcelona, 1981) per emprendre un projecte junts. Plegats, volien narrar la història del Sankt Pauli d’Hamburg, un club que, per la seva manera d’entendre el futbol, és el club “més perfecte dins de les imperfeccions dels clubs”. Fascinats pels valors i per la filosofia que conformen l’aura d’aquest equip d’esquerres declarat estatutàriament antifeixista, va néixer un treball de recerca que ha culminat amb el llibre Sankt Pauli, un altre futbol és possible (Tigre de Paper Edicions).

Lluny de la intenció de mitificar el fenomen del St. Pauli, Viñas i Parra volien esbrinar què hi ha darrere d’aquest equip que, sense tenir cap èxit esportiu destacable, aplega més d’11 milions de seguidors a Alemanya, així com més de 20 milions d’aficionats i més de 500 penyes arreu del món. Definir els factors que expliquen aquesta passió, un dels quals és la identificació entre club, afició i jugadors. “Poder prendre decisions com acordar no vendre el nom de l’estadi -Millerntor- a cap marca comercial o decidir quin és el patrocinador que l’equip llueix a la samarreta fan que l’aficionat senti com a seu el club”, explica Viñas. Un sentiment de pertinença que es veu reforçat perquè “és l’únic club de futbol professional del món que, als seus estatuts, es defineix com a antifeixista, antiracista i antihomòfob”. “La participació activa del club i dels mateixos jugadors en campanyes socials o la creació d’un equip de refugiats -el FC Lampedusa St. Pauli- sota el paraigua del St. Pauli expliquen la seva singularitat. És un club rebel i solidari, del barri i per al barri”, afegeix Parra.

Un barri bohemi i solidari

St. Pauli és un barri portuari, de tradició obrera i que ha anat mutant arran de diverses epidèmies -com una de la sida a la dècada dels setanta- i de diferents actors. El resultat d’aquesta miscel·lània dibuixa un barri bohemi i solidari marcat per un gran suport a l’esquerra alternativa. Tot això, sense oblidar un fort moviment okupa, la música punk-rock i la Jolly Roger, una calavera amb dues tíbies creuades al darrere que és la icona predilecta dels seguidors del Sankt Pauli. “És un símbol que va molt lligat amb l’esperit de rebel·lia, del moviment autònom, d’ocupació, antinuclear i ecologista del qual s’impregna el barri als anys vuitanta. Pren el referent de la pirateria com a element transgressor. De fet, Hamburg, travessada pel riu Elba, té relació històrica amb la pirateria”, explica Parra.

Va ser a partir de la dècada dels vuitanta quan el St. Pauli va començar a convertir-se en el club de referència de l’esquerra alternativa. En el seu origen, i com passa amb molts altres equips alemanys, el St. Pauli va fer fundat per burgesos i s’emmarcava en un club gimnàstic. “Quan l’entitat neix, a finals del segle XIX -tot i que la data de fundació oficial és el 1910-, és una època en què només les classes benestants es podien permetre disposar d’un dia lliure per a la pràctica del futbol”, apunta Parra. A través del llibre, Viñas i Parra exploren i documenten l’evolució del St. Pauli des dels seus inicis. “El fil conductor és la història esportiva del club, però el St. Pauli és molt més. Hem contextualitzat l’equip en l’àmbit polític i social. El llibre és un trosset d’història d’Alemanya, d’Hamburg i del barri de St. Pauli”, explica Viñas. “Sense conèixer els seus precedents, no pots entendre la transformació del club en l’equip referent de l’esquerra alternativa i contestatària que és avui en dia”, afegeix Parra.

Al llarg d’aquest viatge també es recullen anècdotes curioses, com quan l’equip va anar a jugar un amistós a Mallorca i els jugadors van confondre alegrement la sangria amb un suc inofensiu. També hi ha aclariments com que el reconegut You’ll never walk alone que també entona l’afició del Sankt Pauli el va adoptar dels seguidors del Liverpool i no dels del Celtic de Glasgow, club amb el qual estan agermanats.

Referents a tot arreu

El St. Pauli és un cas únic dins del futbol professional, però també existeixen altres equips i models de gestió que prediquen un futbol més popular com a símptoma d’insatisfacció amb l’actual model empresarial i de negoci del futbol d’avui en dia. Els principals exemples es poden trobar en el futbol modest, com el UC Ceares i el CAP Ciudad de Múrcia de Tercera Divisió, o el FC United of Manchester, sis divisions per sota de la Premier, a Anglaterra. A Catalunya, hi ha el FC Tarraco, de Quarta Catalana. “Són petits brots aïllats que neixen per la necessitat i la nostàlgia futbolera d’alguns aficionats de poder sentir un club com a seu. El seu recorregut està per veure, però evidencien cert descontentament”, conclou Viñas.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT