RCD Espanyol
Esports 22/09/2021

El cuer obliga a mastegar de valent el primer triomf del curs (1-0)

De Tomás marca tres gols, dos dels quals anul·lats, en la primera victòria a la Lliga

3 min
De Tomás celebra el gol de penal marcat contra l'Alabès

BarcelonaA la sisena jornada, i després d’un partit que ha hagut de mastegar de valent, l’Espanyol ha aconseguit el primer triomf de la temporada (1-0). Contra el cuer, l’Alabès, els blanc-i-blaus no han tingut la tarda més lluïda, però han aconseguit l’objectiu desitjat. Sumar de tres en tres és l’única manera d’evitar tornar a caure a l’infern. I a falta de bones sensacions, benvinguts són els punts que han d’ajudar un equip que encara peca d'excés d'indecisió.

L’Espanyol continua sense definir a què vol jugar davant de rivals de nivell similar o inferior. Els blanc-i-blaus tenen més o menys clar què fer contra els grans, però s’encallen amb equips que a priori podrien i haurien de dominar. Sense pressionar, intentar desequilibrar per dins, buscar superioritats per fora ni tampoc imprimir un cert ritme amb la pilota, resulta gairebé impossible desfer qualsevol entramat defensiu. Tant se val si davant hi ha el cuer si el joc que proposes és massa previsible. 

A la primera part, l’Espanyol només ha aconseguit sortir del guió predefinit en dues accions que han acabat amb gols anul·lats. Primer, Keidi Bare havia actuat com a extrem abans de servir una bona centrada a RDT. La posició il·legal d’Óscar Gil ha impedit que la jugada pugés al marcador. Pocs minuts després, el punta ha rematat en posició avançada una centrada lateral.

El que prometia ser un inici de partit prolífic pel que fa a ocasions ha acabat sent un autèntic miratge. L’Espanyol, sense idees, no ha sabut com desfer l’ordre d’un Alabès que compensa les seves carències individuals amb ordre col·lectiu. Els vitorians han tingut molt clar com posicionar-se, quan tocava saltar a la pressió i quan calia replegar-se. Com un acordió, que s’estira i s’arronsa, el conjunt de Javier Calleja ha mantingut a ratlla un Espanyol massa gris farcit de talents desconnectats. Darder i Morlanes, massa estàtics, no han sabut dinamitzar el mig del camp espanyolista. Amb el motor apagat, el cotxe no avança. En poques setmanes, l’Espanyol ha passat d’abusar de les pilotades llargues a limitar-se al joc en curt. Dos extrems igual d’ineficients que demostren que cal trobar un terme mitjà. 

Obligats a eixamplar el camp per generar espais, els blanc-i-blaus han basat el seu joc en duels individuals en què la majoria de cops s’ha imposat el sacrifici físic dels vitorians. L’Alabès, defensant amb un bloc compacte i atacant amb la vella fórmula de viure de les segones jugades fabricades a partir del joc directe, ha aconseguit sobreviure a un primer temps difícil de mastegar. 

RDT somriu al tercer intent

A diferència del que va fer al Benito Villamarín, aquest cop Vicente Moreno no ha optat per fer canvis al descans, però sí que ha sabut esperonar els seus homes perquè afrontessin el segon temps amb una mentalitat diferent. L’Espanyol n’ha tingut prou d'accelerar una mica el ritme amb la pilota per provocar un desajustament defensiu de l’Alabès. L’ha generat RDT, un punta amb un repertori de recursos que va molt més enllà dels gols. El madrileny ha assistit a Morlanes, que ha topat amb el braç de Duarte. Al tercer intent, després de dos gols anul·lats, De Tomás s’ha pogut treure l’espina clavada celebrant sense interrupcions el gol de penal. 

Amb l’Alabès obligat a bolcar-se, l’Espanyol s’ha trobat espais per córrer, però no ha sabut aprofitar la velocitat de Wu Lei i Dimata, que han aportat profunditat al segon temps. Incapaços de tancar el partit, els blanc-i-blaus s’han vist obligats a patir per amarrar el primer triomf del curs. El temps afegit ha tornat a ser excessiu per tercer partit consecutiu, però aquest cop no ha alterat un resultat que permet a l’Espanyol respirar una mica. 

stats