Els despropòsits i l’apatia es castiguen amb una remuntada (2-1)

BarcelonaEn una nova nit indolent, l’Espanyol va veure com un Llevant necessitat i voluntariós li remuntava el gol inicial d’Hernán i sumava tres punts d’or en la seva cursa cap a la salvació (2-1). Mancat d’ambició, només un intens Hernán va mostrar un orgull i una actitud dignes d’un conjunt blanc-i-blau que, tot i jugar-se el mateix objectiu que el seu rival, no va saber igualar-lo en intensitat. De la mateixa manera que en anteriors partits, l’Espanyol no s’hi va posar fins al tram final. Ahir, però, va entrar massa tard al partit, un error que va pagar car. Un cop més, el conjunt de Constantin Galca, massa deixat, va tornar a confondre la tranquil·litat que li atorgava el coixí respecte al descens amb un excés de calma sobre la gespa.

Titularitat injustificada de Caicedo

En l’enèsima sorpresa de Galca en un onze titular, el romanès va apostar per un Caicedo visiblement lluny de la seva millor forma i que va confirmar a la gespa les molèsties que va anunciar fa pocs dies en roda de premsa. Una ombra al camp. Mermat l’equatorià, que va economitzar cada esprint que va fer, el pes atacant dels blanc-i-blaus va anar a càrrec de la determinació d’Hernán i la inspiració d’Asensio, els únics arguments d’un Espanyol que va tornar a pecar de falta de continuïtat en el joc.

Amb presses i sense encert, els blanc-i-blaus van trobar per accident un gol tan sorprenent com valuós. Un cop d’inspiració d’Asensio, que va filtrar una assistència sensacional, el va aprofitar Hernán, que després d’una desmarcada en diagonal va plantar-se davant d’un Mariño contra qui no va perdonar. El gol espanyolista, però, només va acabar sent un oasi enmig del desert de joc, més aviat aspre. Replegat sota l’habitual trivot, l’Espanyol va esperar un Llevant que s’estavellava un cop i un altre contra la falta de precisió, un mal endèmic que persegueix els homes de Rubi aquest curs.

La matinera bufetada d’Hernán no va canviar la idea d’un Llevant disposat a portar el pes del partit. Així entén el futbol el seu tècnic, que procura que els seus homes siguin amos de la pilota. Ben al contrari de l’entrenador de l’Espanyol, que cada cop sembla tenir menys clars els seus principis futbolístics. Ahir, a més de la inexplicable titularitat d’un Caicedo que va jugar més d’una hora de partit, va apostar per Roco als últims minuts, quan l’equip perdia.

Amb un Espanyol tancat en camp propi i un Llevant proposant futbol en cada acció, la remuntada semblava qüestió de temps. No van trigar gaire a trobar l’empat, els locals, a través d’una falta servida per Rossi que Pau, molestat per Medjani i Óscar, no va encertar a refusar. Lluny d’esperonar l’Espanyol, el gol només va encendre encara més la flama d’un Llevant que va trobar el premi a la segona part en una falta rematada per Medjani. L’Espanyol ja demana l’hora d’aquest curs.