BARÇA

Un estadi unit a la història del país

El Camp Nou ja va rebre Josep Tarradellas en un partit contra el Las Palmas
Josep Tarradellas a la llotja del Camp Nou el 30 d’octubre del 1977. / ARA

“Segurament és un dels casos més clars en què un estadi es converteix en un escenari polític”, defensa Simon Kuper, el periodista britànic que va revolucionar el periodisme esportiu el 1994 quan va publicar Futbol contra l’enemic, un assaig on explicava casos en què aquest esport es converteix en una arma política. Kuper, que viu als Països Baixos i ha seguit la qüestió catalana durant anys, considera encertada l’expressió de Vázquez Montalbán en què definia el Barça com “l’exèrcit desarmat simbòlic de Catalunya” i diu que el Camp Nou és un escenari clau per entendre des de l’estranger el que viu Catalunya.

El Barça rep el Las Palmas (16.15 h / BeIN Sports) en un partit estrany, ja que es juga el mateix dia del referèndum sobre la independència de Catalunya. “Intento contestar amb la màxima amabilitat i sense ficar-me en cap embolic -va dir Valverde per defensar un Piqué protagonista per haver-se posicionat a favor del dret a decidir-. No és pas el primer esportista que es posiciona. Però de la mateixa manera que es respecten algunes opinions, s’hauria de respectar la seva”, va argumentar abans del partit contra els canaris. El destí, de fet, ha volgut que el rival sigui el Las Palmas, el mateix del dia que va ser rebut Josep Tarradellas, un 30 d’octubre del 1977. Aquell dia, el Barça va golejar per 5-0 els canaris amb dos gols de Cruyff. En aquell partit el president Agustí Montalt va ser amb Tarradellas, a qui coneixia des dels anys 60, quan qui havia sigut un dels fundadors d’ERC vivia exiliat a Suïssa i seguia des de la distància el Barça, club del qual havia sigut soci en l’època dels vells camps del carrer Indústria i les Corts.

El Barça, de fet, ja havia vist com els seus antics estadis eren escenari d’actes, tant improvisats com organitzats. El cas més conegut és, segurament, el del juny de l’any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, quan l’estadi de les Corts va ser clausurat després de la xiulada a la Marxa reial, l’himne espanyol, en un partit amistós contra el Júpiter que es va celebrar com a homenatge a l’Orfeó Català. Al mateix estadi de les Corts s’hi va fer una famosa fotografia en què apareixien Lluís Companys i Josep Suñol i Garriga, dos presidents, un de Catalunya, l’altre del club, afusellats pel franquisme. El 1934, de fet, alguns directius conservadors del Barça no van adherir-se a un homenatge al president Companys. I Suñol i Garriga, nou president del club, el va convidar a la llotja el dia que s’hi feia un homenatge a Joan Gamper. El partit va deixar per al record aquesta fotografia en un estadi que durant la Guerra Civil va ser escenari d’actes polítics.

El camp va ser ocupat per les tropes franquistes, que hi van fer un acte de “depuració” instal·lant-hi una placa amb els noms dels socis morts defensant la causa nacional, i els jugadors del Barça i l’Athletic de Bilbao van haver de fer-hi la salutació feixista el 1939 -moment en què els actes de resistència van començar a ser silenciosos-. Una altra protesta es va produir el gener del 1951, quan el govern va augmentar el preu del bitllet del tramvia de 50 cèntims a 70, mentre que a Madrid el congelava a 40 cèntims. Els sis primers dies del març del 1951, els barcelonins van decidir fer els trajectes a peu com a protesta. L’afició del Barça va anar a l’estadi de les Corts caminant, tot i la pluja. El diumenge 3 de setembre del 1972, el club va desafiar el franquisme amb el primer missatge en català pels altaveus de l’estadi. “Vull una llista completa dels responsables, que els ficaré a la presó”, va reaccionar el governador civil de Barcelona, Graciano Goñi.

Després de la mort de Franco, el 28 de desembre del 1975 es va disputar un Barça-Madrid i l’afició blaugrana va entrar centenars de senyeres al camp, tot i que encara no estava permès. El Barça va guanyar amb un gol de Rexach a l’últim minut. Però encara el 1976, en un partit de la selecció catalana contra Rússia, quan la banda municipal va interpretar El cant de la senyera després de l’himne rus, les autoritats, escandalitzades, el van interrompre i van obligar a tocar l’himne espanyol.

Concerts i banderes

Un dels dies en què l’estadi ha obert les portes a més gent va ser el 1981, quan va ser escenari del concert organitzat per la Crida a la Solidaritat el 24 de juny del 1981 amb el lema “Som una nació”, com a resposta al Manifiesto de los 2.300 en contra de la normalització del català. Lluís Llach -que faria altres concerts multitudinaris a l’estadi aquells anys-, Marina Rossell, la Trinca i Al Tall, entre d’altres, van reivindicar la llengua i la cultura catalanes i el dret a l’autodeterminació. Amb l’arribada a la presidència de Joan Laporta, el Camp Nou va acollir, el 2005, la campanya del Correllengua amb una lona a la gespa en què hi havia dibuixat el mapa dels Països Catalans. El 2013, amb Sandro Rosell de president, per l’estadi hi va passar la Via Catalana de la Diada del 2013. A més, va ser l’escenari del Concert per la Llibertat.

Avui l’estadi viurà un altre dia diferent. Un partit en què es recordarà, amb un minut de silenci, Jacint Borràs, lluitador contra el franquisme i gran barcelonista. Un homenatge merescut.

Més continguts de