Futbol - copa libertadores
Esports 11/11/2018

La final de la Libertadores es decidirà al Monumental

Boca Juniors i River Plate empaten en el partit d’anada (2-2)

Joan Biosca
3 min
Rafael Borre i Lucas Olaza lluitant per controlar una pilota en el partit d’anada de la final de la Copa Libertadores.

Buenos AiresEn aquesta final de la Copa Libertadores, els gols en camp contrari no valen doble, i això vol dir que el 2 a 2 del partit d’anada entre Boca Juniors i River Plate disputat ahir a la Bombonera de Buenos Aires situa els dos equips empatats de cara a l’enfrontament de tornada del 24 de novembre al Monumental de Buenos Aires. Cronòmetre a zero, doncs, perquè cap dels dos equips va aconseguir desmarcar-se al llarg dels 90 minuts. En realitat, és un gran mèrit del River Plate, perquè jugar a la Bombonera no és fàcil, i menys quan ningú t’anima ni crida els teus gols i, en canvi, tot l’estadi no para de cantar, cridar i animar el rival. I és cert, la Bombonera vibra, tremola quan La 12 i la resta de bosteros salten per animar els jugadors.

Quan es va saber que Boca Juniors i River Plate disputarien la final de la Libertadores, la Confederació Sud-americana de Futbol (Conmebol) va decidir que els partits d’anada i de tornada es jugarien sense públic visitant, cosa que ja passa a la lliga argentina des del 2013 per motius de seguretat. De res va servir que el president de l’Argentina, Mauricio Macri, declarés que el país estava preparat per acollir una final continental com aquesta, entre els dos eterns grans rivals del futbol argentí. Sense aficionats ni seguidors gallinas (del River Plate) presents a les graderies de la Bombonera, els colors blau i groc del Boca van dominar a tot l’estadi. Això sí, els dos gols dels millonarios van provocar un silenci que poques vegades es pot sentir en un camp de futbol.

Carlos Tévez, el mític davanter de Boca Juniors, ja s’ensumava al principi del partit que la cosa no seria fàcil. “¡Con la cabeza arriba!”, va etzibar als seus companys quan tots formaven al centre del terreny de joc abans de començar. A les graderies, els seguidors de Boca Juniors, embogits, van rebre l’equip amb bengales, cosa que no permet la Conmebol: quasi segur que Boca Juniors serà sancionat. L’olor de pólvora es va notar fins ben entrada la primera part per tota la Bombonera.

Aquesta final de la Copa Libertadores entre Boca Juniors i River Plate, la Conmebol l’ha venut de cara al món com el superclàssic argentí, ara continental, una final única i irrepetible. I, sense cap mena de dubte, es tracta d’un partit vibrant, emocionant, d’una rivalitat portada a l’extrem, inigualable, carregada de color i de passió, i que busca captar audiències d’altres continents, especialment d’Europa i l’Àsia. Per això el partit es va disputar a les vuit del vespre, hora de Catalunya, les quatre de la tarda a Buenos Aires. I també en cap de setmana, malgrat que sempre els partits de la Copa Libertadores s’havien jugat entre setmana, com els de la Lliga de Campions.

Moltes excepcions amb l’objectiu de demostrar al món que el futbol sud-americà no té res a envejar l’europeu. I és que la Copa Libertadores s’emmiralla en la Champions League, però sense reconèixer-ho obertament. Fins i tot el president de la Conmebol, el paraguaià Alejandro Domínguez, va arribar a declarar després que el Boca Juniors-River Plate se suspengués dissabte a causa de la pluja, que “la Libertadores és futbol de veritat i la Champions és futbol de PlayStation”. Deu ser veritat?

stats