Anglaterra deixa Espanya sense una glòria que encara se li resisteix

BarcelonaPer ordre i desig de Hannah Hampton, Anglaterra seguirà regnant en el futbol europeu continental després de guanyar Espanya a la final de l'Eurocopa en els penals (1-1, 3-1). La portera de Birmingham, amb dues aturades a Mariona Caldentey i Aitana Bonmatí, i una errada de Salma Paralluelo, que va llançar el seu penal fora, va elevar el conjunt anglès de nou a la glòria. El combinat estatal, amb fins a onze blaugranes i vuit catalanes en la plantilla, jugava la seva primera final d'una Eurocopa, dels pocs títols gruixuts que li queda per aixecar a una generació de jugadores plenes de talent i que hauran de seguir esperant.

L'estadi Sankt Jakob-Park, de Basilea, va viure una reedició de la final del Mundial 2023 –guanyada per Espanya– i va evocar també el record dels quarts de l’última Eurocopa, amb triomf anglès i amb l'experimentada Sarina Wiegman a la banqueta de les britàniques. La prestigiosa entrenadora ha guanyat les últimes tres finals de la màxima competició de seleccions del continent: el 2025 i el 2022 amb Anglaterra, i el 2017 amb els Països Baixos.

En un partit molt igualat, la selecció estatal va sortir a mossegar, quallant un primer temps en què va ser superior al seu rival. Esther va tenir la primera oportunitat clara, amb bon control al primer pal i una rematada resolta per Hampton després d'una centrada d'Olga Carmona. Amb les angleses molt pendents d'anul·lar el mig del camp de l'equip de Tomé i de segell cent per cent blaugrana –Aitana, Alèxia i Patri–, les irrupcions per les bandes de Carmona i Ona Batlle era una de les alternatives que trobava Espanya per trepitjar àrea. El combinat estatal és el que proposava i estimava la pilota i se sentia cada vegada més còmode a mesura que passaven els minuts, tot i l'ensurt que va suposar una errada en la sortida de Cata Coll. Ella mateixa ho va resoldre amb una bona aturada davant Hemp.

Poc després, Mariona va encetar la llauna amb una poderosa rematada de cap després d'una combinació deliciosa entre Athenea del Castillo i Ona Batlle. El gol feia justícia al que s'estava veient a la gespa. Amb domini de les de Tomé i una Anglaterra que va perdre Lauren James per una lesió abans del descans, Espanya va arribar al vestidor amb avantatge al marcador i bones sensacions. A la represa, però, qui va fer un pas endavant va ser el conjunt de Wiegman, una entrenadora que ja ha demostrat en nombroses ocasions una gran capacitat per analitzar el plantejament rival i presentar batalla.

Anglaterra empata a la segona meitat

Al minut 57, Chloe Kelly –que havia entrat per rellevar James– va trobar l’espai necessari davant Ona Batlle i va posar una centrada precisa que Alessia Russo, companya de Mariona a l’Arsenal, va convertir en l’empat amb un cop de cap imparable davant la passivitat defensiva de Laia Aleixandri i Irene Paredes. Amb l'empat començava un nou partit, en què Espanya sabria refer-se, però Anglaterra va fer, una vegada més, un gran exercici de resistència coral per dur el duel a la pròrroga. Montse Tomé va moure fitxa amb l’entrada de Clàudia Pina per Alèxia Putellas, buscant més verticalitat.

Poc després, Vicky López i Salma Paralluelo també entraven al terreny de joc per aportar frescor en els darrers minuts. Sarina Wiegman, per la seva banda, va apostar per la joventut amb Agyemang, heroïna contra Itàlia. Canvis ofensius entre dues seleccions que buscaven la glòria. Pina va provar Hampton amb l'esquerra, Vicky va enviar una rosca per damunt del travesser i Cata va negar a Kelly fer el segon per al conjunt britànic.

Amb tot això, es va arribar a una pròrroga on Salma va tenir les oportunitats més clares davant una Anglaterra que es va limitar a aguantar el marcador mentre el combinat estatal mirava d'evitar la tanda de penals. Malgrat dues bones aturades de Cata, la final va acabar amb un desenllaç molt dolorós per a les jugadores de Montse Tomé.