FUTBOL INTERNACIONAL

L’Alemanya de Löw fa un pas enrere

El seleccionador va necessitar pair ben allunyat de tot i de tothom la històrica eliminació al Mundial

ISAAC LLUCH
ISAAC LLUCH

Joachim Löw va desaparèixer durant 68 dies després del Mundial. El seleccionador alemany va necessitar pair ben allunyat de tot i de tothom la històrica eliminació en la fase de grups del torneig de la qual llavors encara era vigent campiona i va deixar que tota la seva nació futbolística s’esquincés les vestidures sense consol. Löw tampoc va dir ni piu quan una de les estrelles amb qui més afinitat futbolística havia demostrat fins llavor, Mesut Özil, va anunciar que plegava de la selecció dolgut per un latent racisme institucional i social al país.

Just aquesta setmana, Löw ha mostrat com pensa sortir-se’n. Si el 2006, quan va assumir el càrrec, va raonar que el seu equip s’havia d’apartar de les tradicionals virtuts alemanyes i fer un joc més associatiu i dominador, ara, després de tocar fons aquest estiu, sosté que cal tornar a aquelles velles característiques del futbol germànic. Alemanya va empatar dijous (0-0) contra França en el debut a la Lliga de les Nacions. L’equip germànic va posar èmfasi en la seva estratègia defensiva com feia possiblement més d’una dècada que no feia. Tot i els condicionants tan específics del partit (el primer des de la desfeta del Mundial i contra el vigent campió del món), el balanç que en va fer posteriorment el seleccionador revelen un canvi de pensament en la línia de joc traçada fins ara. Löw va destacar que la disposició a córrer i a lluitar van estar en tot moment ben presents i que, en definitiva, van “tornar a experimentar les virtuts alemanyes”.

Quan van mal dades és quan es comprova el veritable convenciment en les pròpies idees. Després d’argumentar que el seu “gran error” a Rússia va ser creure de forma “arrogant” que “amb un joc de domini de possessió de la pilota” avançarien a vuitens de final, Löw ha donat a entendre que canviarà de manual. Tenint en compte la seva manera de ser, ningú pronostica que farà una transformació radical -avui contra el Perú es donarà alguna alegria amb el debut de Kehrer, Schulz o Havertz-, però queda clar que allà on abans Löw insistia que el model a seguir era el Barça i la selecció espanyola, ara s’acostarà a la fórmula d’èxit de França. “Volíem tenir més accions de transició i un futbol més potent”, va resumir Thomas Müller. Comptar quilòmetres correguts, duels guanyats amb la pilota dividida. Aquestes estadístiques tornen a tenir un gran pes en l’anàlisi del futbol alemany. Justament els paràmetres en què menys destacava el menys germànic dels jugadors alemanys: Mesut Özil. “Només ha jugat merda els últims anys”, li va retreure el president del Bayern, Uli Hoeness. “No es troba a gust amb la samarreta alemanya”, li va recriminar Lothar Matthäus. “El seu llenguatge corporal és com el d’una granota morta”, va sentenciar Mario Basler. Tots llegendes del futbol alemany. Dels que ara abracen Löw com un fill perdut.

Més continguts de