GIRONA FC

El Girona cau de la Copa amb l’orgull i l’honor intactes (1-3)

Un doblet de Benzema i un gol de Llorente envien el Madrid a les semifinals

El Girona va caure de la Copa amb el cap ben alt (1-3), patint la contundència d’un Madrid efectiu i superior en els moments clau de l’eliminatòria. Si a l’anada es va passar del 2-2 al 4-2 en tres minuts, ahir va aparèixer Benzema per esvair qualsevol dubte i apagar l’entusiasme del conjunt blanc-i-vermell, que ha protagonitzat una travessia fantàstica i ha complert una fita sense precedents, la de disputar els quarts de final.

La ciutat de Girona va ser més del Girona que mai. Montilivi, ple a vessar amb un nou rècord d’assistència de 14.158 espectadors, no tan sols va voler la remuntada, sinó que se la va creure. La temerària aventura a la Copa no fa més que reforçar un lligam i aquest és el títol més important que quedarà a la memòria quan passin els anys. A mesura que encadeni permanències a l’elit, podrà repetir moltes més nits com les d’ahir. Valent, a Eusebio no li va tremolar el pols a l’hora d’alinear Porro o Stuani, que no van participar en l’anada, combinant-ho amb la inexperiència de Paik. Solari, en canvi, respectuós amb els mèrits blanc-i-vermells, va repetir un onze que perfectament podria jugar la final de la Lliga de Campions.

Tota la qualitat que se li suposa de més al Madrid va ser contrarestada inicialment per un Girona que anava a totes. Necessitava que els astres s’alineessin, sí, però, com que no apareixien, els va anar a buscar de bon començament. Aferrat a una intensitat descomunal, els primers dos minuts podrien haver sigut l’excusa perfecta per encendre encara més el foc. Va monopolitzar la possessió amb tota la mala intenció del món: primer Granell, amb una falta directa al travesser, i després Paik, el xut del qual va ser rebutjat sota pals, van tenir l’1-0 a fregar. No tothom es pot permetre el luxe d’intimidar d’aquesta manera un equip com el Madrid, que disposa de tanta qualitat que, quan l’èpica gironina va calmar-se una mica, va sembrar el pànic. No li va caldre ser molt superior; de fet, amb dues fuetades en va tenir prou. Entre Gorka i Porro van evitar la primera, però ningú va poder fer res quan Benzema va dibuixar un eslàlom per enviar la pilota al fons de la xarxa.

Debuta Pachón

Lluny de rendir-se, perquè a Montilivi aquesta paraula no existeix, el Girona va continuar insistint. Dues canonades de Granell i un xut de Stuani que Navas va desviar recordaven que els d’Eusebio tenen un orgull capaç de tombar a qualsevol, tot i encadenar onze partits sense aconseguir la victòria. Amb aquesta actitud, acabarà arribant.

Amb les línies més amunt perquè encara tenia al cap la remuntada, el Girona va deixar uns espais que el Madrid no va voler perdonar. Benzema, amb un llançament que va impactar al pal abans d’entrar, posava el 0-2 i la sentència definitiva. Impotent perquè ni posant tot l’alè se’n va sortir, Eusebio va fer debutar Pachón i Pedro Porro va reduir distàncies. Encara va haver-hi temps perquè Llorente fes l’1-3 i Montilivi es posés dret per acomiadar el Girona d’una Copa en què ha brillat amb llum pròpia. Ara toca centrar-se en la salvació.

Més continguts de