El refugi viral barceloní per a futbolistes que un dia van ser enganyats

Barcelona"Els meus amics de la infància estan venent droga a la favela amb una arma a la mà. El futur del Brasil és així: o és el futbol o és la música o és el narcotràfic, i moltes vegades tu no tens elecció. És sort", afirma Lucas Bruno de Almeida (Guarujá, São Paulo; 2006). Va compartir vestidor amb Lamine Yamal, Pau Cubarsí i Marc Bernal a les categories inferiors del Barça i ara és un dels referents de l'Ousadia, protagonista d'una història única. És un equip format per brasilers que aquest curs ha debutat a Quarta Catalana i és el vuitè club d'Espanya amb més seguidors a Instagram tot i jugar a la desena i última categoria estatal. Té una parròquia en aquesta xarxa d'1,6 milions de persones, com l'Athletic Club. Només el superen el Reial Madrid (179), el Barça (144), l'Atlètic de Madrid (18), el Sevilla (3,7), el Betis i l'Almeria (2,8) i el Vila-real (1,7). Supera de llarg el Girona, triplica l'Espanyol i té els mateixos seguidors que l'Osasuna, el Llevant, el Rayo Vallecano, l'Elx i l'Alabès junts. Els seus últims rivals tenen 164 i 699 seguidors.

"És una bogeria", admet Edivando Júnior (Rio de Janeiro, 2000), jugador, president i fundador del club. És un influencer amb 1,9 milions de seguidors i l'Ousadia s'ha anat nodrint de la seva comunitat. "Tinc més seguidors jo, però la cosa cada cop està més ajustada", diu rient. Ve de la mateixa favela (Alemão) on fa uns dies hi va haver una operació policial que va deixar més de 100 morts. "Jo vivia allà", diu sospirant. "No tenia por perquè la favela és un lloc molt tranquil quan no hi ha guerra. Però quan entra la policia es complica", diu. Els seus pares el renyaven si s'acostava a la finestra per veure el "combat".

Continua De Almeida, després d'entrenar-se al camp de futbol barceloní de l'Escola Industrial: "Hi havia molta criminalitat; molts bandits amb armes a la mà, gent venent droga i ionquis pel carrer. Era el dia a dia, una cosa normal per a nosaltres. No tenies por perquè era el normal". "Mai he passat fam, gràcies a Déu, però a vegades potser volia una galeta més i no podia tenir-la", diu. Porta la favela tatuada a la cama.

El seu avi havia emigrat a Barcelona buscant un futur millor per a tota la família i el va apuntar a unes proves del Barça. Júnior, per la seva banda, va marxar del Brasil amb 20 anys perseguint el somni de ser professional, cap a la Tercera Divisió d'Albània. "Quan vaig arribar allà era totalment diferent del que m'havien promès. El futbol real no és com tothom pensa. És molt difícil", assegura. Vivia amb tres companys en una habitació dins del mateix estadi: "Feia tan fred que dormíem amb quatre jaquetes i dos pantalons". No cobraven. Quan no hi havia carn s'atipaven a base d'arròs i quan no hi havia arròs s'atipaven a base de pa.

Tots els nens del Brasil somien ser futbolistes i hi ha molts agents que juguen amb aquest somni, amb l'esquer d'Europa. Tarciso de Padua (Salvador, 1997) fa que sí: un agent li va presentar una opció a Polònia i va marxar sense dubtar. "Quan vaig arribar allà no era res. Res. Només una promesa falsa, un engany. M'havia robat els diners", recorda. Havia marxat a Cracòvia amb dos companys que aquest estiu també s'han sumat a l'Ousadia. Es van presentar a les proves després de veure una publicació. Ja n'eren seguidors, igual que De Almeida.

Futbol i contingut per a les xarxes socials

L'equip està format per brasilers que ja eren a Catalunya i sobretot brasilers que han vingut del seu país o de Bèlgica, França, Itàlia, Polònia i Portugal per aprofitar l'exposició futbolística de Barcelona. El seu somni és ser futbolistes. "Encara, encara. A quina categoria? Jo miro la Lliga. El futbol és la meva vida, la meva prioritat", apunta De Padua. Té 27 anys i juga a Quarta Catalana, nou nivells per sota de Primera. Li diuen Kylian Mbappé perquè són clavats. Viu en una casa que proporciona un patrocinador amb deu jugadors més. La gran majoria no treballen. Estan centrats en el futbol: en entrenar-se i en crear continguts per a les seves xarxes socials.

L'Instagram del club i el dels mateixos jugadors reben cada dia missatges de compatriotes que malden per una oportunitat. "Tinc 22.000 correus de jugadors i a l'equip només hi ha lloc per a 22", diu Júnior. Més del 90% dels missatges i dels seguidors són del Brasil. "El futbol ho és tot per a nosaltres, tot. Si tenim algun problema, alguna cosa al cap, a la vida juguem a futbol i ens oblidem de tot. Ens fa molt feliços. Això és el futbol per als brasilers als carrers, a les pistes i als camps, on sigui. Hi ha milions de persones que tenen el somni de sortir de la favela i venir a Barcelona i a Europa per jugar a futbol. Ho volen molt, molt, molt i molt", apunta Júnior.

Ell va arribar a Barcelona el 2023 i va crear el club el 2024, amb la voluntat de donar als jugadors brasilers un punt de trobada i sobretot un punt de partida segur a Europa. També un salvavides contra la soledat del migrant, per reunir-se al voltant de la pilota. "No és fàcil conquerir el teu lloc en un lloc que no és el teu", diu Júnior. Vol arribar a Primera Divisió amb l'Ousadia. "Ser aquí és com estar al Brasil", certifica Da Padua.

Des de l'última categoria del futbol català, De Almeida subratlla que viu un "somni": "Estic representant el meu país. És una cosa que tots els nois del Brasil i de les faveles sempre han volgut: sentir què és jugar a Espanya, a Europa". Diu que Lamine Yamal, Cubarsí i Bernal eren "diferents de la resta, molt cracs". "Si em veiessin, crec que es recordarien de mi", diu somrient.