Quan canviar de casa no sempre és sinònim de felicitat
Borja Iglesias i Moreno viuen moments oposats a l’Espanyol i el Vila-real
BarcelonaEn algun dels nombrosos entrenaments en què van coincidir, entre el 2010 i el 2013, a les categories inferiors del Vila-real, és probable que un jove de Santa Perpètua de Mogoda i un altre de Santiago de Compostel·la es preguntessin per què la vida els havia reunit a Castelló de la Plana. Anys més tard en van saber la resposta: per triomfar en el futbol. Gerard Moreno i Borja Iglesias, els dos principals atractius del Vila-real i l’Espanyol, es retrobaran aquest dimecres en l’anada dels vuitens de final de la Copa (20.30 h, BeIN LaLiga).
Units pel gol des de ben petits, les coincidències entre aquests dos bons amics són nombroses. Aquest curs, l’Espanyol va convidar el primer a sortir, forçat per les dificultats econòmiques, i va convèncer el segon d’arribar-hi, exigit per les necessitats esportives. Tots dos van emprendre un viatge dolorós, que els allunyava dels clubs on es van formar i on estaven cridats a ser referents per a l’equip i per a la ciutat.
“He tancat una etapa molt feliç. L’Espanyol ha sigut l’entitat de la meva vida i m’encantaria tornar en el futur. La gent m’ha estimat molt i sempre ho agrairé”, va escriure Moreno en el seu comiat del club blanc-i-blau a l’estiu. No va ser una sortida fàcil, perquè venia d’anotar 19 gols, ni agradable, perquè la va afrontar a contracor. El seu destí era un Vila-real que esperava el seu retorn amb els braços oberts, disposat a formar una davantera temible amb Bacca i Ekambi. Tots tres van costar 50 milions d’euros als castellonencs. Entre els tres, malgrat tot, només han pogut firmar 10 gols en les primeres jornades de Lliga. Un menys que els que porta Borja Iglesias (que només va costar 10 milions) en el mateix període.
El davanter perpetuenc va arribar a un conjunt ambiciós que havia apostat pel seu projecte amb 93 milions en reforços. Però els diners no sempre són sinònim d’èxit: el Vila-real ocupa actualment posicions de descens a Segona Divisió, una situació del tot inesperada que ha provocat el canvi de tècnic. “Estem obligats a reaccionar, hem de buscar una dinàmica bona i trobar bons resultats que ens donin tranquil·litat i que ens generin més confiança. Som conscients de la situació en què estem”, va lamentar fa unes setmanes Moreno, que difícilment podria haver-se imaginat veure’s lluitant per aquests objectius a aquestes altures. Al seu club anterior, l’Espanyol, semblava que la seva marxa deixaria un buit gegant, però Borja Iglesias s’ha encarregat de tapar-lo gairebé del tot en mitja temporada.
El Panda, feliç a l’Espanyol
L’estrena del Panda a Primera és difícilment millorable. El gallec va marxar del Celta perquè després de quatre anys al filial, a la Segona B, i d’un any cedit a Saragossa, l’aposta del conjunt de Vigo va ser una altra. “Vaig trobar a faltar confiança. No demanava res especial, només volia sis mesos i poder competir amb el primer equip per veure si hi tenia lloc”, va confessar el davanter. Unzué va intentar seduir-lo prometent-li avaluar-lo durant la pretemporada, però a Iglesias la idea no el va convèncer, i va forçar la seva sortida per anar a un altre equip on confiessin en ell “des de l’inici”. “Tanco una etapa en què deixo molt bons amics. Agraeixo l’increïble tracte de la seva afició”, va escriure en el seu comiat del club gallec, les relacions amb el qual estaven malmeses.
Al contrari que la de Moreno, la seva sortida de casa (no era la primera, ja que amb 14 anys ja havia marxat al País Valencià per jugar al València, al Roda i al Vila-real) va ser desitjada. Arribava a un Espanyol que amb prou feines s’havia pogut reforçar, però amb el seu somriure i els seus gols ha ajudat a recuperar la il·lusió en un conjunt que gairebé ningú s’esperava que arribés a jugar com ho ha fet en aquest tram inicial de Lliga. “M’he adaptat molt bé, estic molt a gust. Hi ha un grup molt familiar, soc feliç a l’Espanyol i a Barcelona, una ciutat amb moltes possibilitats”, va explicar a l’ARA el Panda, que enyora Santiago, però no el Celta.
Bona part del mèrit de la incorporació del gallec l’Espanyol l’hi deu a Gerard Moreno, que va dir meravelles de l’equip que ell abandonava. Ara coincideixen per primer cop a Primera, on el Panda suma 9 dianes, més del doble que Gerard (4 en Lliga, 7 en el global de competicions), i en una Copa que tots dos poden viure des d’un altre prisma, com a suplents.
