Contradiccions, precedents i certeses del polèmic penal de Julián Álvarez

SabadellL'entrenador de l'Atlètic de Madrid, Diego Pablo Simeone, va irrompre a la roda de premsa interpel·lant els periodistes: “Que aixequi la mà qui hagi vist que Julián tocava la pilota dues vegades”. L’argentí va voler situar al centre de la polèmica el gol no concedit al seu equip durant la tanda de penals de la tornada dels vuitens de final de la Champions contra el Reial Madrid (0-1, 3-4) i va criticar amargament la decisió arbitral.

En l’acció polèmica, l’àrbitre polonès Szymon Marciniak va ser alertat d’una possible infracció en el procediment i es va posar el dit a l’orella. Uns segons després va rebre la comunicació per part de Tomasz Kwiatkowski, ubicat a la Sala VOR de Nyon, que decretava l’anul·lació del penal. No va fer falta anar al monitor a revisar l'acció en qüestió. El llançament no pujava al marcador. La regla 14 de la International Board –l'estament que posa les normes del futbol– especifica que si un jugador toca la pilota dues vegades seguides en l'execució d'un penal, s'assenyalarà un tir lliure indirecte si es produeix durant el transcurs del partit o es donarà el llançament per errat si passa en una tanda.

Al considerar-se una decisió objectiva i, per tant, no interpretable, el VAR pot prendre la decisió directament sense la necessitat que el col·legiat principal revisi l’acció al monitor situat a peu de camp. Una situació equiparable al fora de joc o al gol fantasma, en què l’àrbitre executa l’ordre que rep des de la sala VOR. Kwiatkowski va donar l'ordre perquè ell va tenir les preses de càmera i el frame per frame privilegiats per prendre la decisió.

Precedents i contradiccions

Les xarxes socials s'han omplert aquest dijous de comentaris i crítiques a la mesura que va beneficiar el Madrid en una tanda de penals que el va conduir a la següent ronda de la Champions. El penal es va invalidar per mil·límetres i sense un consens total sobre les imatges que, en teoria, han de reforçar la decisió. N'hi ha per triar i remenar. D'altra banda, es recorden altres situacions amb penals anul·lats en circumstàncies similars, com ara el de Solari en un partit de River Plate a la Libertadores. Aquest és l'argument preferit dels madridistes, que defensen que s'ha aplicat el reglament.

També hi ha casos en què el llançador va incórrer en infracció però que no van ser anul·lats pel VAR. Un dels més recents l'ha protagonitzat Mikel Vesga, migcentre de l'Athletic Club, a la final de la Copa del Rei contra el Mallorca. Aquest exemple és el que assenyalen els aficionats que creuen que el Madrid ha sortit beneficiat d'una situació que no era meridiana.

Hi ha un altre precedent més antic, del 1999. Martín Palermo, davanter del Boca Juniors, es disposava a llançar un penal contra el Platense i una relliscada va fer que colpegés la pilota amb el peu esquerre i li rebotés al dret abans d’acabar entrant a la porteria. La FIFA va revisar el cas i va emetre un comunicat en què donava l’acció per vàlida perquè considerava que “va ser un toc accidental que no buscava treure un avantatge”.

L’evolució del futbol va anar acompanyada d’una modificació de les regles, en què s’eliminava el concepte de voluntarietat per centrar-se únicament en els fets, independentment de la intencionalitat de l’infractor. Un altre cas d'aquesta atípica situació es va produir ni més ni menys que a la final del Mundial de Qatar entre l'Argentina i França. Leo Messi es disposava a executar una pena màxima per desfer el 0-0 i la pilota li va tocar lleugerament al peu dret després de xutar amb l’esquerre. Els àrbitres d'aquella final eren precisament Marciniak i Kwiatkowski, però llavors no van anul·lar el penal de Messi.

Fruit de la controvèrsia, la UEFA ha enviat un comunicat aquesta dijous per reforçar la tesi que Marciniak va aplicar bé el reglament vigent al Metropolitano. Alhora, però, anuncia que iniciarà converses amb la FIFA per tornar a modificar una norma que invalida els penals amb doble impacte sense entrar en la intencionalitat per extreure'n avantatge esportiu.

La millor dupla arbitral del món

La parella Marciniak-Kwiatkowski està molt ben considerada per la UEFA. Són el millor àrbitre i el millor VARman del món. Han completat actuacions portentoses en els últims anys i són una garantia absoluta per a l’italià Roberto Rosetti, el responsable de l’arbitratge continental.

Marciniak va brillar amb llum pròpia durant la temporada 2022-23, en què va completar un curs de somni: va dirigir la citada final del Mundial i la final de la Champions entre el Manchester City i l’Inter de Milà, disputada a Istanbul. La temporada següent va posar la cirereta al pastís al xiular la final del Mundial de Clubs entre el Fluminense i el Manchester City. Va aconseguir dirigir les tres finals més importants del món en un període d’un any.