Futbol - segona divisió
Futbol 03/01/2021

Ángel Martínez: “Com més fotuts hem estat més ens hem unit”

Entrevista al capità del Sabadell

Jordi Bofill
5 min
Ángel Martínez: “Com més fotuts hem estat més ens hem unit”

GironaEl 2020 ha repartit poques alegries, però per al Sabadell sempre serà l’any del retorn a Segona Divisió. Després d’uns cursos complicats, el conjunt arlequinat torna a sentir-se gran. Per la bona feina feta als despatxos i per la immensa voluntat d’una plantilla de la qual Ángel Martínez (Girona, 1986) és el capità. El Girona i el Sabadell estrenen el 2021 amb un cara a cara que ningú es vol perdre (18.30 h, Movistar LaLiga).

Què és ser del Sabadell?

Té una gran història i una fidel afició que potser estava una mica adormida o desconnectada i ara s’ha tornat a endollar. L’arribada de l’Esteve Calzada i del Bruno Batlle ha permès cuidar l’entitat i el soci, i això la gent ho valora. I la part esportiva està acompanyant perquè tot està anant bé. És per sentir-nos orgullosos i m’hi sento identificat: la nostra és una família humil i sacrificada, formada per gent propera que sap comportar-se en els mals moments. Com més fotuts hem estat més ens hem unit.

¿La clau de l’èxit és aquesta?

Sens dubte, només cal veure com vam afrontar el play-off. Som un Sabadell compacte, en què des del president fins a l’últim dels aficionats lluitem pel mateix objectiu. Entenent qui som, hem mantingut el bloc. I si abans no érem ni la millor plantilla ni teníem el pressupost més gran, a Segona juguem contra rivals que estan a anys llum. Però ho compensem amb implicació, amb la força del vestidor. Intentarem que sigui suficient per mantenir la categoria durant molts anys.

Quina passada l’ascens, oi?

Va ser brutal, una bogeria, dies molt intensos. N’hi ha per fer-ne un documental. L’Atlètic de Madrid B ens iguala a l’últim minut i passem als penals; la Cultural ens remunta, empatem al descompte, m’expulsen i tornem als penals, i la cirereta és capgirar-li el resultat al Barça B. L’ascens quedarà per sempre i ens tindrà junts tota la vida.

¿Tan important és tenir una bona estructura al darrere?

He estat en molts llocs i ho sé per experiència pròpia. Per exemple, aquí no hi ha conspiracions de cap mena. Ningú enganya a ningú, tothom és transparent. Treballem amb tranquil·litat i a Antonio Hidalgo, l’entrenador, ni se’l qüestiona. Habitualment, quan els resultats no surten, apareix el neguit. I el neguit porta a prendre decisions inestables. Aquí no passa, aquí sentim tenir estabilitat.

¿És obligatori tornar a Olot, a la salvació a Segona B del 2019, per entendre el Sabadell d’avui?

I no només a aquell dia, sinó a les últimes finals del curs. Vam fer un esforç bestial. Molts cops la gent es desvincula emocionalment, es mou individualment buscant un futur. Però allà va remar tothom en benefici del club. També quedarà a la memòria de tots els que ho vam viure, és una data gravada perquè vam saber superar una situació molt crítica.

¿Estar a Segona és un premi?

Tota la plantilla està gaudint moltíssim i l’entrenador té molta cura amb nosaltres. Més amb els que tenen menys presència que no pas amb els que juguen més. Perquè sap que tots som necessaris, que tots sumem. I més aquest any, que el calendari és molt exigent i físicament cada minut és fonamental. Hem aconseguit que tothom estigui disposat a menjar-se el terreny de joc, sigui l’estona que sigui, sabent que entre tots ho volem tirar endavant. I si veiem que algú està fotut l’abriguem i n'estem pendents, perquè ningú pot quedar-se pel camí.

Heu hagut de pencar molt per arribar al futbol professional.

No ens han regalat res en les nostres trajectòries, tots estem aquí per alguna cosa, malgrat que això dels mèrits és relatiu, perquè t’ho has d’haver guanyat. Jo volia plegar per una lesió al genoll que em va tenir aturat divuit mesos, però mai hi vaig deixar de creure. Els jugadors del Sabadell som futbolistes de Segona, i confiem en nosaltres perquè estem competint davant de qualsevol. Si a l’inici podíem sentir-nos acomplexats, això ja ha quedat oblidat. El que fem ens dona crèdit, ens adonem que les coses que entrenem es veuen reflectides el dia de partit.

Què queda de l’Ángel que va despuntar a Primera amb l’Espanyol?

Estava en un núvol. No em penedeixo de res, però potser amb el temps he trobat a faltar haver tingut algú que m’assessorés una mica millor. Era molt jove i ja havia arribat on molta gent no arriba mai, era un Espanyol galàctic. ¿Si penso que se m’acaba? No, encara no, mantinc la il·lusió i l’energia i no recordo l’edat que tinc. [Riu.] Només miro el present i aprecio molt ser el capità d’un club tan preciós com el Sabadell. No vull que ningú em retiri, treballo diàriament per ser jo qui ho decideixi quan arribi el moment.

Enfrontar-te al Girona, amb qui vas jugar el curs 2010-11, serà especial.

Hi tinc una connexió de fa molts anys, gràcies al meu germà José, de quan el club va pujar primer a Segona B i després a Segona A. Els jugadors venien a casa de la meva mare i allò em permetia formar part d’aquell entorn. Fins i tot futbolísticament vam respondre, el projecte estava creixent. Va ser bonic, especialment per compartir tantes experiències amb una persona que t’estimes tant.

stats