Ferreyra i el Panda desglacen el mur

Cornellà de LlobregatCornellà-El Prat va viure una dolça estrena europea. Després d’una espessa primera part, l’Espanyol va saber desfer la resistència d’un Stjarnan que va veure com el seu mur de gel va resistir fins al descans. Quan els de David Gallego van augmentar el ritme, els islandesos van acusar l’alta temperatura i van desglaçar-se amb els dos doblets de Facundo Ferreyra i Borja Iglesias (4-0), que donen un avantatge pràcticament definitiu a l’Espanyol de cara al partit de tornada, dijous de la setmana vinent, a l’estadi Stjörnuvöllur de la ciutat de Gardabaer.

L’Espanyol va assumir, com era previsible, el rol de favorit i va quedar-se la pilota davant d’un Stjarnan que, des d’un bon inici, va plantar la tenda de campanya davant la frontal de la seva àrea. Els islandesos van sortir a no encaixar, cedint tota iniciativa a un Espanyol que va haver de ser extremadament pacient per cuinar cadascuna de les jugades que va intentar. David Gallego va apostar pel mateix onze que va sortir d’inici contra el Lens i va deixar a la banqueta homes com Roca o Wu Lei, que, per diferents motius, encara no tenen el mateix ritme d’altres companys. El plantejament del Stjarnan va provocar que l’Espanyol acumulés pràcticament tot l’equip en terreny rival, cosa que va convertir el primer temps en un partit d’handbol. Poc habituats a aquest guió tan extrem, fins i tot alguns espanyolistes es van arribar a destorbar a l’hora de definir. Els de Gallego van haver de bascular d’esquerra a dreta, allargant els laterals fins a posicions d’extrem perquè, d’altra banda, els islandesos no van exigir les seves esquenes.

Pedrosa i Javi López, però, van topar en el primer temps amb la falta d’espais per atacar amb profunditat el seu rival. Res a veure amb l’escenari que van trobar-se després del descans, quan van convertir-se en dues peces decisives, ja que van fabricar els quatre gols. Abans, però, l’Espanyol va haver de desgastar de valent un Stjarnan que va tancar espais interiors i va desesperar Borja Iglesias i Facundo Ferreyra, que van veure que per físic difícilment podrien desempallegar-se dels rocosos marcatges dels centrals islandesos. Darder i Melendo van convertir-se en els dos cervells d’un Espanyol que tenia la pilota però no sabia com fer mal al seu rival. Cada atac en estàtic semblava un intent desesperat de superar un mur massa alt d’escalar. En el primer temps, de fet, l’Espanyol amb prou feines va ser capaç d’intentar un xut, de Ferreyra, des de dins de l’àrea. L’argentí també va reclamar unes mans que haurien pogut significar un penal poc després, però aquest cop no va comptar amb l’ajuda del VAR, que de moment no està implantat en aquesta ronda de l’Europa League.

Tot i el monopoli, la falta d’encert en els metres finals dels espanyolistes va portar a provar alguna centrada a la desesperada que no va agradar al públic, que va deixar anar alguns tímids xiulets fruit de la frustració. Sense espais per fer desmarcades de ruptura ni atreviment a l’hora de superar alguna línia, semblava impossible generar una ocasió clara dins d’aquell bosc frondós d’alts troncs islandesos. Certament, el Stjarnan va saber defensar-se amb solvència, però el seu pla només va ser vàlid durant els primers 45 minuts.

Després del pas pels vestidors, però, la resistència islandesa va tenir algunes fissures que no va desaprofitar l’olfacte dels dos puntes de l’Espanyol. Gallego, que havia estat força actiu des de la banda, va demanar una marxa més i el seu equip la va posar. Pedrosa va demostrar que, a més de velocitat, té bon peu per centrar pilotes a l’olla i als tres minuts de la represa va dirigir una bona centrada al cap de Ferreyra, que no va perdonar. L’argentí va registrar el seu nom en la història de l’RCDE Stadium, ja que quedarà per sempre com el primer jugador de l’Espanyol a marcar un gol en aquest estadi a l’Europa League. La diana va esperonar els blanc-i-blaus, que a la mínima que van olorar sang no van perdonar. Després de dos avisos del Panda, va tornar a ser Ferreyra qui, demostrant novament que domina a la perfecció l’art de l’oportunisme, va rematar al segon pal una centrada de Javi López pentinada pel Panda. L’argentí, que el curs passat no va tenir gaire protagonisme, va demostrar que, amb minuts i confiança, és un davanter letal dins de l’àrea. Ja havia marcat en els dos primers partits de pretemporada, i en l’estrena oficial no va perdonar. Doblet per presentar les seves credencials per si de cas marxa Borja Iglesias i queda lliure la vacant de punta titular.

L’RCDE Stadium va cridar “Borja, queda’t!”, i el gallec, fidel a la seva cita amb el gol, no va voler decebre una afició que estaria encantada si el punta segueix, com a mínim, un curs més. El Panda no va voler ser menys que el seu soci en atac i també va endur-se un doblet. Primer va resoldre amb un xut sec i creuat una bona maniobra després d’una passada de Javi López. Després va fer la sentència amb una rematada de primeres a una passada d’esperó de Ferreyra, amb qui va fondre’s en una abraçada. Quatre dianes –i van poder ser més– en poc més de 20 minuts que acosten l’Espanyol a la tercera ronda prèvia de l’Europa League.