El Girona torna a treure de polleguera Cornellà
Un doblet de Stuani i Doumbia trenquen la ratxa a casa d'un Espanyol nerviós i precipitat
Cornellà de LlobregatCristhian Stuani. O se l'estima o se l'odia. Ell i només ell va ser capaç d’aconseguir esguerrar la festa a l’RCDE Stadium, que va patir un malson en el retorn de l'uruguaià, principal responsable de la primera derrota a casa aquest curs (1-3) de l’Espanyol. Efectius en atac i solvents darrere, els gironins tornen a veure Europa de ben a prop. Poc va importar als d’Eusebio que els blanc-i-blaus ho haguessin guanyat tot a casa: el tècnic gironí va guanyar la partida a un Rubi que no va acabar de trobar la tecla, ni tan sols en un tram final on hauria pogut passar de tot.
Els gironins segueixen creixent amb la seva idea, que els permet igualar dues de les seves millors ratxes a Primera: cinc partits sense perdre en total, i sis desplaçaments seguits sense caure. Tot plegat, en un recinte espanyolista que va presentar la millor assistència del curs (22.716 espectadors) el dia que va inaugurar el nou sistema d’il·luminació led, que va ser presentat amb un joc de llums i música espectacular, digne de la prèvia de qualsevol duel de la NBA on el xou és gairebé tant important com el partit.
Els 388 nous llums van il·luminar amb més potència que mai la gespa de Cornellà, deixant la grada un punt més enfosquida. Més que un partit de futbol, semblava un ring de boxa. Un escenari que va emmudir per complet un cop va aparèixer Stuani, que va treure de polleguera el que havia estat el seu antic equip, i qui va ser company seu, un David López a qui va tornar a obrir el nas. El curs passat ja l’hi havia trencat.
Dos cops de cap fulminants
L’uruguaià, que va lluir el braçal de capità, només va necessitar tres minuts per perforar la xarxa de Diego López, un observador més del remat de cap inapel·lable de Stuani després d’una precisa centrada enroscada de Planas des de l’esquerra. Sense temps per pair aquest primer cop, novament el davanter gironí va tornar a donar una bufetada a l’RCDE Stadium. En un córner d’Aleix García, l’uruguaià va tornar a marcar de cap. Minut 6 i 0-2.
Al Girona, aquest context li va anar molt bé, ja que va plantejar una teranyina efectiva que va assecar l’Espanyol, incapaç de trobar espais interiors i forçat a atacar per les bandes, des d’on gairebé mai va saber fer mal als gironins. La motxilla li va pesar massa al conjunt de Rubi, que no va saber com desfer la defensa de tres centrals d’un Girona va tornar a demostrar que aquest és el sistema que més li escau: amb ell ja han deixat la porteria a zero en quatre de les últimes cinc jornades. Per si fos poc, l’ensurt blanc-i-vermell va estar molt a prop de ser triple, ja que Roberts va perdonar un claríssim mà a mà davant de Diego López.
L’error no va afectar el londinenc, que va completar el que segurament és el partit més complet des que és al Girona. L’Espanyol va tardar molt a recuperar-se. Durant pràcticament tot el primer temps va acusar els nervis de veure’s per sota del marcador, fet que va condicionar la major part dels seus atacs, massa precipitats i previsibles per a la teranyina gironina. Obligat a arriscar, el conjunt de Rubi va veure’s obligat a posar tota la carn a la graella, acumulant el màxim d’efectius en atac i avançant la línia defensiva en camp rival, fet que permetia al Girona olorar sang cada cop que recuperava la pilota i podia córrer amb espais.
El gol del Panda arriba tard
El porter gironí va estar especialment inspirat al segon temps, quan el Girona va estar molt a prop de pagar car un clamorós error de Borja García, que després de superar Diego López va topar amb el cap d’Hermoso sota pals. A partir d’aquí, el partit es va convertir en un monòleg local: Roca, Darder i Borja Iglesias van anar picant el mur fins que hi van trobar una escletxa, aprofitada pel Panda a un quart d’hora per al final. Amb l’1-2 l’Espanyol va renéixer i va tenir l’empat en una doble clara ocasió del Panda i Javi López, que Bono primer i el desencert del lateral després van frustrar. La impotència espanyolista va fer-se encara més evident amb un contracop letal al temps afegit, quan el Girona va tocar el cel amb la sentència de Doumbia.
