Espanyol

Rufete agafa el timó

És el quart tècnic de la temporada a l’Espanyol, que rep el Madrid amb un peu i mig a Segona

La nit de divendres a dissabte, mentre alguns radicals es dedicaven a fer pintades amenaçant la plantilla a l’RCDE Stadium i a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, la cúpula directiva del club va aprovar a la desesperada l’enèsim canvi de rumb per intentar evitar el descens. El dia abans de rebre un Reial Madrid que serà líder tot sol si guanya un partit (22 h, M. LaLiga) que pot deixar virtualment descendit l’Espanyol, l’entitat blanc-i-blava va anunciar la destitució d’Abelardo Fernández i el pas de Rufete a tècnic interí. “Busquem una última reacció per no abaixar els braços i poder tirar endavant. És una decisió més emocional que no esportiva. Cal intentar tirar endavant amb una mica de testosterona i unitat”, van explicar fonts del club a l’ARA.

“És una situació molt complicada i cal plantar-hi cara. Si he de donar un pas endavant, ho faig. Confio en els jugadors, estic convençut de les possibilitats que tenen de fer coses bones com un equip sòlid, solidari i amb confiança. Cal donar la cara fins al final”, va explicar Rufete en roda de premsa després de dirigir el seu primer entrenament. L’alacantí va deixar clar que, mentre hi hagi esperança, caldrà lluitar.

En un mateix curs Rufete haurà exercit de director del futbol professional, de màxim responsable esportiu del club i d’entrenador, perquè dirigirà l’equip les set últimes jornades de Lliga. Serà la seva segona etapa com a entrenador després que, a mitjans del 2018, també va substituir d’urgència Toni Amor al capdavant de l’UD Eivissa. Quan l’Atlètic Llevant els va privar de l’ascens a Segona B als penals, l’Espanyol el va incorporar a la seva àrea esportiva.

Fonts de l’entitat espanyolista consideren que Abelardo “no podia tirar endavant el projecte per les sensacions que han transmès ell i l’equip”. La decisió, presa pel consell d’administració en consens amb Rufete, va agafar per sorpresa l’asturià, amb qui fa tot just una setmana s’havien reprès les converses, iniciades al març, per renovar-li el contracte. El tècnic preferia esperar a saber el desenllaç del curs, però les derrotes contra el Llevant i el Betis han acabat trencant-ho tot. A la carta de comiat, l’asturià no va fer cap referència a una plantilla a la qual va criticar públicament la setmana passada. Tampoc cap jugador se’n va acomiadar a través de les xarxes socials.

Abelardo surt de l’Espanyol havent sumat 14 punts en 13 jornades, més que els seus dos predecessors junts. David Gallego i Pablo Machín en van sumar cinc cadascun. Tot i les recents derrotes amb el Llevant i el Betis, la seva mitjana de punts (1,07 per partit) hauria evitat el descens si hagués agafat l’equip des de bon principi. Gallego (0,62) i Machín (0,5) no van arribar al punt per partit. Cap d’ells, això sí, va poder disposar dels reforços hivernals que sí que ha tingut Abelardo. L’Espanyol de Chen Yansheng s’ha convertit en una trituradora d’entrenadors. Rufete és el setè des de Sergio González. Però la dada més preocupant és que el que va encaixar a la perfecció amb la idea i la idiosincràsia del club, Rubi, és l’únic de tots que se’n va anar per decisió pròpia, desencantat amb el projecte.

Rufete i Durán renovaran la plantilla

L’actual temporada és un cúmul de despropòsits que van dels despatxos a la gespa i que no s’han corregit a temps. Són nombrosos els responsables del malson que viu l’Espanyol. Alguns ja han estat cessats i uns altres patiran a final de curs la remodelació que impulsaran Rufete i José María Durán Farré, les dues figures sobre qui pivota des del gener el projecte esportiu. La presència de l’alacantí a la banqueta servirà, a més, per examinar de primera mà el compromís dels jugadors dins el vestidor. “N’hi ha un percentatge que no conec i que coneixeré, i viceversa”, va confirmar Rufete. Ell i Durán reestructuraran una plantilla que, a l’agost, va ser definida pel vicepresident Carlos García Pont com “una de les millors de la història del club”. La realitat és que, tot i ser la més cara que ha tingut mai (83 milions), és una de les més decebedores.

És el segon cop en la història que l’Espanyol recorre a quatre entrenadors la mateixa temporada. L’únic precedent fins ara era de feia més de tres dècades, el curs 1988-89. Javier Clemente, que mesos enrere havia dirigit l’equip a la seva primera final de la UEFA, va durar 27 partits. L’exjugador Josep Mauri en va dirigir cinc. Raúl Longhi va fer d’interí un sol partit abans que José María García de Andoin assumís el càrrec fins a final de curs. Cap d’ells va poder evitar el tercer descens de la història de l’Espanyol. Rufete és l’última bala per obrar el miracle.

image-alt

Per saber-ne més

Res a perdre