L’insòlit cas del club català que juga a França (i podria jugar al Carib o a l'Àfrica)

BarcelonaEn un paratge natural incomparable, a la vora del riu Garona i amb vistes de les muntanyes de boscos verds de les quals abans s'extreia zinc i ara hi viuen ossos bruns, juga un dels equips més singulars del futbol català: la Union Esportiva Bossòst. “Som el club més internacional d’Espanya”, proclama el seu president, Miguel Almansa, que també és el farmacèutic de Bossòst, un poble de la Vall d’Aran, al terçó de Quate Lòcs, de poc més de mil habitants. Aquest petit municipi aranès s’ubica al nord-oest de Catalunya, però fa vida enfocat cap a França, a la regió d’Occitània, en lloc de mirar cap a Lleida, la província de la qual forma part.

La UE Bossòst és un reflex d’aquesta tendència històrica: des dels seus inicis, als anys 20 del segle passat, el club està afiliat a la Federació Francesa de Futbol (FFF). Així ho va decidir el seu fundador, Manuel Huguet, secretari i comptable d’una de les mines del poble, condicionat per l’orografia i el clima de la vall. “Fa cent anys, no existia el túnel de Vielha i el port de la Bonaigua es tancava durant uns quants mesos. A l’hivern, quan nevava, no es podia arribar a Catalunya de cap manera, i l’única relació social i comercial de Bossòst era amb França. D’aquí que ens hi federéssim”, explica a l'ARA Almansa, que des de fa dues dècades presideix un club que, com el Derry City nord-irlandès, el Swansea gal·lès o el Mònaco, juga fora del seu país. És un cas únic a Espanya. “No ens hem plantejat canviar-ho. Per desplaçar-nos, està molt més a prop França. A Catalunya, jugaríem a Lleida, que està a dues hores i mitja, mentre que per anar a Tolosa triguem una i mitja”, argumenta.

La geografia de Bossòst determina també la identitat i la llengua dels seus habitants, que parlen català, castellà i aranès, obligatori a l’escola i cooficial a Catalunya. “Som catalans i occitans. Aquí hi ha molt sentiment occità”, afirma Almansa, que fa uns anys va aconseguir que el combinat nacional d’aquesta regió, que el 2006 va organitzar el primer Mundial de seleccions sense país, jugués el partit de festa major del poble. Actualment, la Union Esportiva Bossòst (el nom oficial és en aranès) competeix a la tercera lliga departamental de l’Alta Garona, equivalent a una Tercera Catalana, un dels últims nivells del futbol francès. És un equip completament amateur: els jugadors no cobren, els directius s’encarreguen de tallar l’herba i pintar les línies del camp, de gespa natural, i el club es finança a través de subvencions, la loteria i les quotes dels seus socis, de 32 euros. Tot i això, aquest cap de setmana debuta a la prestigiosa Copa de França. L’últim campió va ser el PSG, que també va aixecar la Champions League fa uns mesos.

Del Pirineu Occidental al Carib?

La Copa de França és una competició que disputen tots els clubs afiliats a la FFF, per modestos que siguin, i també els millors equips dels territoris d’ultramar francesos: Nova Caledònia i la Polinèsia francesa (Oceania), l'illa de la Reunió i Mayotte (Àfrica) i la Guaiana francesa, Guadalupe, Martinica, Saint-Martin, Saint-Barthélemy i Saint-Pierre i Miquelon (Amèrica). Per tant, és un torneig que es juga en quatre continents diferents i que emparella clubs d’allò més exòtics amb conjunts de la metròpoli, generalment no professionals. “És una utopia, però fent-ho molt molt bé podríem jugar al Carib o a Tahití”, comenta rient Almansa. Per arribar-hi, el Bossòst, que mai ha passat de la tercera ronda, hauria de superar diverses eliminatòries regionals i tenir molta sort al sorteig.

Enguany, debuta al camp del Cap Jeunes 31 de Tolosa, d’una categoria per sobre seu. “Ens fot que el partit es jugui diumenge a la tarda perquè som d’un poble turístic, dedicat a l’hostaleria i al comerç (sobretot de tabac i alcohol), i molts dels nostres futbolistes treballen en restaurants”, es lamenta Almansa, que va ser jugador del conjunt verd-i-blanc des dels 16 fins als 42 anys. Porta més de mitja vida al Bossòst, un club que està profundament arrelat al municipi i que el promociona allà on juga. “Amb la desaparició del Les i del Vielha, som l’únic equip aranès en actiu. Quan parles de futbol a l'Aran, tothom pensa en nosaltres. I al sud de França, es coneix Bossòst pels seus supermercats i pel seu equip”, reivindica el president del club de futbol més internacional de Catalunya.