"Quan sortíem a escalfar, la nostra pròpia afició ens insultava"

BarcelonaFormat a les categories inferiors del Barça, Joan Verdú es va donar a conèixer a l’Espanyol. Les seves quatre temporades al club blanc-i-blau van ser molt exitoses, cosa que va cridar l’atenció del Betis. El seu fitxatge per l’equip sevillà va treure’l de la seva zona de confort. “Els aficionats van passar de demanar que anés a la selecció a criticar-me. La situació va passar del blanc al negre en poc temps. És difícil de pair. Al final, has de realativitzar les coses perquè només es tracta d’esport. Vaig entendre que la figura del psicòleg esportiu és essencial”.

Els mals resultats esportius van enrarir l’ambient. “Vaig viure una experiència molt negativa a Sevilla, quan vam baixar amb el Betis a Segona Divisió. Els últims tres mesos van ser molt durs. Quan sortíem a escalfar, la nostra pròpia afició ens insultava. Va ser una situació molt difícil. Necessitava explicar com em sentia i el que estava vivint. Buscava eines per poder reaccionar”, explica Verdú.

“L’afició andalusa és molt exigent. Quan les coses van bé, et tracten com un heroi. Quan van malament, costa molt. Vaig aprendre a conviure amb els xiulets, però al final la situació afectava la meva família. Vaig demanar als meus fills i a la meva dona que no anessin al camp. Una vegada vaig marcar un gol, la meva dona el va celebrar i l’afició s'hi va encarar. Quan anava pel carrer amb ells també rebia insults. No vaig deixar de disfrutar del futbol, però van ser moments molt durs. Necessites separar el que és important del que no ho és i mantenir el cap fred”, argumenta l’exfutbolista, que va participar en una taula rodona sobre salut mental en un congrés organitzat per CUFADE.

El món del futbol ha evolucionat molt. “Favint anys els temes de salut mental eren una mica tabú. La preocupació existia, però no trobàvem eines per solucionar-ho. Quan jo jugava, aquesta figura de psicòleg esportiu no estava instaurada com ara”, reconeix. Segons l’exfutbolista, la pressió externa és difícil de gestionar. “Conviure amb les crítiques és molt difícil i t’han d’ensenyar a saber fer-ho. Els futbolistes necessitem una figura que, quan les coses van malament, ens aporti una mica de llum i ens doni una perspectiva diferent. Quan estàs en un bucle negatiu, el més fàcil és tancar-te i deixar-ho tot”, afegeix.

“Les xarxes socials són un altre aspecte a analitzar. Els esportistes hem d’estar preparats perquè en qualsevol moment podem rebre crítiques. Passes de rebre comentaris positius a milers de missatges negatius en contra. Saber conviure-hi és essencial”, puntualitza.

Joan Verdú també va passar un altre escenari difícil. “Quan era jugador de l’Espanyol, vam viure un moment molt dur: la pèrdua de Dani Jarque, que era el gran capità. Vam necessitar ajuda perquè ens vam quedar sense una figura que per a nosaltres era molt important. Ens va costar molt i vam rebre ajuda. Va ser en aquell moment quan em vaig adonar de la importància d’un psicòleg esportiu”, recorda.

Els esportistes sovint se senten sols i desprotegits. “Quan Bojan ho va passar malament, les persones que érem al voltant seu no vam ser-ne conscients”, adverteix Verdú. L’exjugador ha encetat una nova etapa com a entrenador. "Durant vint-i-cinc anys la meva rutina ha sigut molt semblant, convivint amb un equip de futbol i totes les seves rutines. Crec que em moriré sent futbolista. Quan ho vaig deixar, vaig passar tres o quatre mesos de no saber què fer amb la meva vida. Ara vull ser entrenador per mantenir-me a prop del futbol, que és el que m’ha donat la vida”, assegura.

 “La temporada passada vaig portar un equip de juvenils del Girona i has de saber gestionar els seus problemes, que són diferents dels d’un equip sènior. Tenir figures específiques que s’ocupin dels temes de salut mental és important per apartar algunes pedres del camí”, diu Verdú, que mata el cuquet de futbolista jugant a la Kings League.