Víctor Font: "Laporta té motius per estar nerviós"

BarcelonaCinc anys després de les eleccions que el van situar en el mapa, Víctor Font encara vol ser president del Barça. Sota la marca Nosaltres, el candidat assegura haver creat una llista transversal que aglutina totes les sensibilitats del barcelonisme. Després del recompte de firmes –en què Marc Ciria i Xavier Vilajoana han quedat fora–, Font ja té el cara a cara contra Joan Laporta que tant ha demanat.

El plebiscit que tant demanava al final és una realitat.

— Estic molt content, sobretot pel Barça. La institució necessita que els socis triïn quin model volen, si el Barça del passat o el del futur. Un de modern, professional, que sàpiga treure tot el potencial de l’entitat. Hi ha una majoria social que vol un Barça propositiu, il·lusionant, que no separi entre bons i mals culers, sinó que sigui el Barça de tots. Tenim un projecte il·lusionant.

Nosaltres ha passat el tall de les firmes, però hi ha diversos culers que han fet propostes i s’han quedat fora del procés. Hi ha espai a la seva candidatura per a, per exemple, Marc Ciria o Xavier Vilajoana?

— Nosaltres no és una candidatura personalista. És el punt de confluència de tots aquells barcelonistes que creuen que un Barça diferent és necessari. La nostra voluntat és continuar aglutinant totes aquelles propostes que complementin les que ja en formen part. Hi ha espai per a tots els culers que pensin d'aquesta manera i que puguin complementar el talent que hi ha, sense cap mena de dubte. Hi ha espai per a tothom.

En aquestes últimes setmanes hi ha hagut negociacions amb la resta de precandidats. Considera que ha estat generós en aquestes converses?

— Generositat absoluta. Sempre hem posat els interessos del club per sobre dels personals. Aquí el que es tracta és del projecte. ¿Com podem fer que el Barça generi 1.650 milions en ingressos? El club no ha sigut capaç de tenir beneficis des de l’època de Rosell. Només ho aconseguirem si tenim els millors. Si sumem esforços. I també tornant a apropar al club les llegendes que s’han allunyat.

Fa temps que denuncia que el Barça és poc transparent a l'hora de negociar patrocinis, acords estratègics, fins i tot palanques. Què el fa sospitar?

— Creiem que associar-nos amb persones com Andrew Tate o la República Democràtica del Congo en comptes d’Unicef o ACNUR és molt perjudicial per al prestigi de la institució. Que anunciïn New Era Visionary Group com un líder mundial en serveis de connectivitat i al final sigui una empresa de nova creació sense cap experiència prèvia en el sector desprestigia el Barça. Genera sospites. Impulsarem una reforma estatutària que obligui a qui governi, sigui qui sigui, a ser transparent.

Com es pot fer això? És realista en un món ple de comissionistes com el futbol?

— El portal de transparència servirà per explicar les transaccions. Es detallaran quins diners s'han involucrat, què hem pagat i a qui, si hi ha comissions o no. Ja hi ha clubs que ho fan. El Porto n’és un exemple. Quan van fer l'operació de l’exblaugrana Nico González van explicar fil per randa tots els diners que s'havien cobrat, qui havia participat i de quina manera. Això és el que hem de fer nosaltres. És normal que hi pugui haver alguna clàusula de confidencialitat, però no es poden convertir en norma. No es pot amagar tot el que faci el club rere aquestes clàusules.

¿És partidari de pagar un sou als membres de la junta per esborrar sospites de possibles cobraments il·lícits de comissions?

— I creieu que amb un sou s'acabarien les sospites? Les sospites s'acaben sent transparents, sent honestos. Volem un Barça coherent amb els seus valors fundacionals, que no faci que desaparegui el nom de Josep Suñol de la llotja.

En els últims anys el Barça s'ha associat amb empreses del Pròxim Orient. Si vostè és president, quina relació creu que ha de tenir el club amb aquests països?

— La relació que es té amb qualsevol altre possible soci del món. Mentre sigui amb institucions, persones de prestigi contrastat i es pugui explicar tot de forma transparent, cap problema. El problema és la manca de transparència. Associar-nos amb empreses de baixa reputació: Vestigia, Libero, New Era... Això no s'entén. El Barça s'ha d'associar amb empreses com Spotify, Netflix, Disney o Nike, i no amb empreses desconegudes que generen sospites.

Al llarg de la campanya ha estat molt dur amb "el club dels amics, familiars i coneguts". Si guanya les eleccions, ¿té previst endurir novament el codi ètic del Barça?

— Sí. El codi ètic no s’hauria d'haver canviat mai. Que aquesta junta directiva, el primer que fes, fos canviar-lo per poder donar entrada de forma directa a familiars no és bo per a la institució.

Per tant, descarta contractar algun dels seus germans?

— Sense cap mena de dubte. No prediquem des de fora coses amb les quals no hàgim de ser coherents. Per això la reforma estatutària és tan important. Al llarg dels anys molts candidats han promès moltes coses i un cop guanyen fan el contrari. Nosaltres ens comprometem que si aquesta reforma estatutària no és una realitat a final del mandat, dimitirem, marxarem a casa i convocarem eleccions.

En aquestes últimes setmanes, Joan Laporta ha insinuat en diverses ocasions que vostè podria estar al darrere de la denúncia d’un soci a l'Audiència Nacional. Té alguna relació amb la querella?

— No. Per això és important girar full d’aquesta manera de fer. Això dels bons i els dolents; els uns i els altres. Celebro moltíssim que l'Audiència Nacional no hagi acceptat la querella. Demanaria al soci que va interposar la denúncia que evitem que el Barça torni a ser judicialitzat.

També s’ha dit que un membre de la seva candidatura està aturant el permís 1c de la reobertura del Camp Nou.

— Això, directament, és una difamació. I és molt trist perquè és un tema greu: si fos així seria fins i tot un delicte de prevaricació. Ricard Font és responsable de l'obra pública a Barcelona. El Camp Nou no és una obra pública. Quan un no té la veritat de la seva banda, si difama, potser creu que té més possibilitats de sortir-se'n.

Membres de la candidatura de Laporta, com ara Ferran Olivé, també han insinuat que vostè trucava a la Lliga per demanar que Dani Olmo no s'inscrivís.

— Creus que la Lliga agafa el telèfon a qualsevol soci que truca? És inversemblant. Olivé també va dir que Limak l'havia seleccionat Goldman Sachs i després va resultar que, en una entrevista, el responsable de Goldman va explicar que a ells els va sorprendre la tria. Hi ha manca de veritat i es tergiversen les coses.

El senyor Laporta el defineix com un perill per al club.

— El perill real és la seva manera de fer. El perill és associar-nos amb Andrew Tate. El perill és seleccionar una empresa per fer la construcció més important de la història del club després que els tècnics l’avaluessin com la pitjor opció. També posa en risc la institució haver generat 1.000 milions de pèrdues operatives durant cinc anys, i haver hagut de tapar això amb la venda de patrimoni.

Durant aquestes últimes setmanes ha anunciat mesures socials que reduirien ingressos, com ara abaixar el preu dels abonaments als socis més fidels. Com es pot deixar d’ingressar diners i, a la vegada, anunciar grans inversions com el Palau Blaugrana? En què retallarà?

— Més que retallar, es farà un control de la despesa. No és necessari retallar costos de forma significativa, sinó controlar-los i que no se'ns disparin. El problema que vam tenir a l'època de Bartomeu i que s'ha repetit aquests últims anys és que les despeses han crescut més o igual que els ingressos. I això el que fa és que faci més de nou anys i una dècada que no generem beneficis, sense ingressar més del que gastem. El nostre pla econòmic preveu que assoleixi els 1.650 milions de facturació i els 340 milions de beneficis en l'últim any de mandat. Per fer-ho, potenciarem els negocis audiovisuals i digitals, que ara mateix no generen res. També impulsarem l’apartat de marxandatge. El Barça té la sort de tenir centenars de treballadors que estimen el club. Però això no té res a veure amb el fet que en els càrrecs més importants hi hagi persones que no entens.

Com ara?

— Que Joan Sentelles sigui responsable de l'Espai Barça, quan en el seu currículum l'última experiència laboral rellevant que hi figura és enfonsar un club històric com el Reus, és difícil d’explicar. Aquests dies també llegia que l’exvicepresidenta institucional Elena Fort deia que per al funcionament del club, Alejandro Echevarría, una persona que no ha estat escollida pels socis i que no té cap càrrec executiu, és imprescindible.

Vostè, malgrat reiterar la seva confiança amb Hansi Flick, ha estat crític amb la direcció esportiva actual.

— No he estat crític. Crec que el Barça necessita que les persones que ocupen els càrrecs més importants no siguin gent de confiança del president o el seu excunyat, sinó els millors professionals possibles. Considero que hem de ser capaços de crear una estructura que, amb independència de qui governi, treballi per al club. Gent de la casa, gent catalana, gent del Barça.

Parlarà amb Messi els pròxims dies?

— No. Parlarem amb ell després de guanyar les eleccions. Hem treballat dos anys per fer un projecte boníssim per al Barça i que ens permet reconciliar-nos amb el millor de la història.

Per tant, no espera cap gest per part seva abans de les eleccions?

— No. El Leo, com qualsevol altre actiu, hauria d'estar apartat de la campanya. Ell ja ha parlat. El Barça d'uns pocs exclou Messi; el Barça de tots, l’inclou.

Si diumenge vinent Joan Laporta guanya les eleccions, què farà Víctor Font?

— És que guanyarem nosaltres [riu]. No ho he pensat.

Què és el millor que ha fet Laporta?

— El fitxatge de Hansi Flick i l'associació amb Spotify.

I el pitjor que ha fet?

— No dir la veritat. És important que a partir d'ara el no dir la veritat no sigui una possibilitat, sinó que hi hagi una obligació de transparència.

El nota nerviós?

— Té raons per estar-ho.