L'auge del neolaportisme: "Els culers joves potser són alternatius, però no idiotes"

BarcelonaJoan Laporta va fonamentar la campanya a la presidència del Barça del 2021 en la nostàlgia. Ara, amb gairebé 64 anys, i després d'un mandat amb llums i ombres, opta a la reelecció. Si guanya les eleccions del 15 de març, encetarà una tercera etapa i s'acostarà a les dues dècades de Josep Lluís Núñez a la llotja del Camp Nou. Tot i la bretxa generacional en un context molt marcat per la tecnologia i les xarxes socials, Laporta aconsegueix quallar entre molts joves. No sempre són votants del Barça, però alimenten el relat favorable a l'advocat barceloní. A l'ARA hem entrevistat culers d'entre 20 i 40 anys amb una marcada simpatia laportista. A parer seu, la personalitat i el carisma s'imposa a una gestió sovint marcada per l'opacitat.

Yung Rajola (músic, 32 anys)

"Avui en dia la gent no busca correcció política. L'aura ho és tot i Laporta en té a cabassos". Per a Quintí Casals, publicista i músic sota l'àlies de Yung Rajola, aquesta és la clau de l'èxit de Laporta entre joves catalans que, en alguns casos, ni tan sols havien nascut quan el candidat a la reelecció va guanyar els seus primers comicis el 2003. Com reconeix aquest testimoni, Laporta agrada a una generació nombrosa de culers fins i tot quan fa coses que si les fes un altre sexagenari amb càrrec farien vergonya. "Pot semblar una certa hipocresia, o fins i tot un indult permanent, però també forma part d’una realitat molt antiga: hi ha gent que cau bé i gent que cau malament. I Laporta, clarament, és dels que cau bé", argumenta Casals, que precisament indulta l'expresident també amb el comiat entre llàgrimes de Lionel Messi: "Allò ens va trencar el cor a tots, però amb el pas del temps crec que s’ha entès millor el context d’aquella decisió".

Esther Bori (filòloga catalana, 26 anys)

El trauma de Messi del 2021 va arribar pocs mesos després que la nostàlgia de temps millors impulsés Laporta a la presidència. Cinc anys més tard, Esther Bori és partidària de la seva continuïtat com a mandatari blaugrana per motius "conceptuals". "No es tracta de tornar al que vam ser, sinó de decidir què ha de ser el Barça en un ecosistema on molts grans clubs han renunciat a la seva singularitat per convertir-se en franquícies globals. Laporta té una cosa que és difícil de trobar: projecte simbòlic. No només gestiona, representa", argumenta Bori, que manifesta que l'expresident ja ha recuperat l'autoestima del barcelonisme "institucionalment i esportivament" i ara ha de mantenir el Barça "com un subjecte polític, cultural i esportiu amb veu pròpia". Per a aquesta filòloga catalana, Laporta es fa perdonar amb aquest simbolisme: "La norma 1:1 no assolida, els retards del Camp Nou, patrocinis discutibles i el cop duríssim de la sortida de Messi".

Xavi Bruguera (mànager musical, 35 anys)

"Això de Messi és una espineta que ens hem de treure tots plegats, Laporta inclòs. Jo li tramitaria la fitxa federativa i li faria jugar uns quants minuts en un context favorable", recomana Xavi Bruguera, director artístic de la sala Wolf, CEO de l'Équipe BCN i un altre laportista que era menor d'edat en temps de Ronaldinho i Eto'o i que ha consolidat aquesta militància en el segon mandat (2021-2026). De l'expresident blaugrana valora que "va de cara, és autèntic i pur" i que té "aquest punt carismàtic i desenfadat que tant agrada al jovent". Igual que Yung Rajola, li perdonaria coses que si les fes el seu pare li farien vergonya perquè "el seu carisma és tan gran que romantitzem qualsevol cosa que faci". Una "aura" que "té enamorats els joves" i que traspua "quan riu, quan s'emociona, quan crida, quan fa bromes, quan dedica una botifarra o fa una cosa tan quotidiana com uns macarrons".

Júlia Sabata (productora cultural, 27 anys)

Els macarrons de Laporta en precampanya van ser al Bar Bocata, un dels locals de moda entre una part del jovent barceloní que pertany a la generació dels seus tres fills. La tria gastronòmica de l'aspirant no va ser casual, sinó una plataforma per passejar carisma entre cabells frondosos i pells terses. 

Quan li pregunten si és laportista, Júlia Sabata respon: “Més que ningú”. No és pels macarrons de Laporta que defensa la seva continuïtat, sinó perquè no creu en els formalismes i busca en el futbol un refugi contra els rigors de la vida. “Laporta és de les persones que més aviat va provocar que jo sentís a parlar de carisma, de caràcter i de la identitat del Barça", recorda Sabata, de 27 anys, i que treballa de productora cultural, a més de ser col·laboradora de la retransmissió del Barça a SER Catalunya. "Si algú ha de ser al capdavant d'una institució, vull que senti les coses, que el remoguin, que l'entristeixin, que li facin fer una botifarra. El Barça ha de créixer amb el convenciment de la possibilitat, i això és una cosa que Laporta aconsegueix", afegeix.

Manel Vidal Boix (guionista i escriptor, 36 anys)

Efectivament, la possibilitat de disputar títols i guanyar-los va acompanyar el Barça de Frank Rijkaard (2003-2008) i el de Pep Guardiola (2008-2012). Igual que Hansi Flick, tots dos entrenadors van ser una aposta de Laporta, a qui Manel Vidal Boix, un dels membres fundadors de La Sotana, defineix com "un guanyador desacomplexat en un país amb líders com Salvador Illa, Pere Aragonès o Quim Torra". Vidal creu que l'aspirant a la reelecció connecta amb els joves –fins i tot amb els que fugen dels tòpics de la masculinitat més tradicional– "perquè guanya molt i guanya per motius atribuïbles a decisions que ha pres ell". "Els joves potser són alternatius, però no són idiotes. A més, suposo que una bona quantitat de joves alternatius es permeten una moralitat més laxa quan l'apliquen al Barça. De fet, és una de les gràcies del futbol", afegeix el guionista gironí, que vaticina que Laporta, si guanya les eleccions, aconseguirà sanar les ferides amb Messi: "Té traça per pacificar o refer relacions que estaven trencades".

Pol Solernou (creador de contingut, 25 anys)

"Em falten tres llibres i dos documentals per saber què va passar amb Messi", assegura Pol Solernou, que tot i el trauma eximeix l'expresident de ser-ne "l'únic culpable". De fet, aquest creador de contingut català amb el temps veu que esportivament no només ha girat full, sinó que "ha passat de jugar l'Europa League a guanyar Lligues i disputar semifinals de Champions". També recorda que va "aprendre a estimar el Barça amb Laporta de president" i que amb els anys "s'ha erigit en un líder únic, gairebé en un personatge de culte". Li agrada el seu estil malgrat el salt generacional –"no me l'imagino mirant tiktoks mentre fa el sopar, la veritat"– i fins i tot detecta que "ha deixat enrere la imatge de cigalero per ser més aviat un tiet o un cunyat aliat". En definitiva, Solernou pertany a la generació de barcelonistes joves que, en certa manera, metabolitzen el seu barcelonisme en laportisme.