El gest d'amor més bonic d'un futbolista cap al seu pare

BarcelonaEra el de 6 de setembre del 2021. A les graderies del menut estadi de San Marino un home plorava. De tant en tant algú l’abraçava, però ell no podia parar de plorar d’emoció. Era Krzysztof Zalewski. A la gespa, el seu fill de 19 anys Nicola debutava amb la selecció polonesa de futbol absoluta, al costat de jugadors com Lewandowski. Llavors poca gent podia entendre les llàgrimes d’aquell home. Uns mesos després va ser el mateix Nicola qui va explicar-ho: el seu pare estava malalt, tenia un càncer terminal. I, abans de morir, va poder veure el seu fill jugar amb la selecció d’una terra de la qual havia fugit.

La història de Nicola Zalewski, el jove futbolista de la Roma de 20 anys, titular ja amb José Mourinho al club italià i amb la selecció polonesa jugant a la banda, havia començat el 1988. Aquell any, en un pis petit de la població de Lomza, hi va arribar una carta. Era una època diferent, amb murs i colors grisos. Lomza no era gaire lluny de la frontera de Polònia amb la Unió Soviètica. I el destí de Polònia continuava controlat pel que passava a Moscou. Al pis de Lomza vivien els Zalewski i la carta deia que en Krzysztof havia de presentar-se a una oficina de l’exèrcit per començar els dos anys obligatoris de servei militar. Però ell no volia. Catòlic i demòcrata, en Krzysztof simpatitzava amb el sindicat Solidaritat (Solidarność), el primer sindicat independent del bloc soviètic, liderat per Lech Walesa. Ell no volia formar part de l’exèrcit, no simpatitzava amb els soviètics. Així que va prendre una dolorosa decisió. Amb la seva xicota, l'Ewa, i amb el suport de la família, van fugir de Polònia aprofitant una xarxa que treia ciutadans polonesos. Van escollir anar a Itàlia, un país que els feia somiar. Volien anar a Roma, perquè el papa Joan Pau II era polonès. Tenien molts somnis.

El pare que netejava vidres de cotxes

La vida a Roma va ser dura. Però van anar podent fer realitat els somnis. De fet, el 1989 ja van ser casats pel mateix Papa, que sempre va acollir els polonesos que arribaven fins al Vaticà. En Krzysztof va treballar molts mesos als carrers, netejant vidres. Esperava als semàfors i quan es posaven vermells passava el drap pels vidres dels cotxes. Molts l’ignoraven, alguns l’insultaven i alguns li donaven unes lires amb què tornava a un pis on vivien com podien, amb l'ajuda d’una ONG. El destí els acabaria portant fins a Poli, on van trobar un pis i una feina rentant plats a l’únic restaurant d’aquella vila de 2000 habitants enfilada als turons de l’est de Roma, una zona preciosa de boscos i vinyes. Els Zalewski van començar una nova vida i hi van néixer els seus dos fills, la Jessica i en Nicola. El pis era just a sobre del camp de futbol del poble, on tots els nens portaven la samarreta de la Roma. Així que el petit Nicola va fer-se aficionat d’aquest equip, no cal dir-ho, mentre era el nen més petit jugant entre joves que li treien un cap. El pare, en canvi, s’havia fet de l’Inter gràcies a un company de feina, el primer que li havia ofert un contracte al restaurant de Poli. Va ser una infància feliç, malgrat que faltaven diners. L’Ewa podia sortir al balcó del seu pis per cridar al fill que anés a sopar i aquest el sentia des del mig del terreny de joc. Va ser en aquest camp on Stefano Palmieri, un caçatalents que treballava per a la Roma, el va descobrir. La reunió on el menut Zalewski va signar el seu contracte per anar a la Roma es va fer en una taula del restaurant on el pare havia fregat plats.

I va ser en aquestes negociacions sobre unes estovalles de quadres vermells i blancs on la Roma es va oferir a donar feina al pare, perquè volia anar a viure a Roma per ser a prop del fill. La vila de Poli era a dues hores de la ciutat esportiva de la Roma, a Trigoria, així que no era pràctic que el nen continués vivint amb els pares. Els primers mesos, el pare passava un munt d’hores conduint per portar el fill als entrenaments. No era viable. La solució va ser que pare i fill van llogar un pis a prop de la ciutat esportiva. I en Krzysztof va ser contractat per la Roma com a jardiner i ajudant del magatzem. Pare i fill entraven a la ciutat esportiva i es creuaven amb Totti i Danielle de Rossi. A més, una llegenda de la Roma, Bruno Conti, campió del món del 1982, cuidava del jove Nicola. Quan van sorgir dubtes sobre si havia de seguir al club perquè era molt menut, Conti el va defensar. "Té talent, és el que cal, ja creixerà", va dir. Dit i fet. Amb 13 anys, ja va signar un contracte amb Nike. I sempre, sense deixar els estudis, tal com volia el pare.

"Soc italià, em sento italià. Però el pare sempre em deia que som polonesos. Em parlava en polonès, no volia que oblidés aquesta llengua", explica en Nicola, que parla amb un marcat accent romà. De fet, quan la federació polonesa va descobrir que hi havia un jovenet de 15 anys fill de polonesos a la Roma, va arribar una proposta per ser internacional amb ells. En Nicola, que admet que hauria estat normal esperar la trucada de la federació italiana, va acceptar la proposta polonesa un cop va veure els ulls del seu pare. Va ser el seu homenatge. De fet, llavors en Krzysztof ja estava malalt.

Quan el 2021 en Nicola va debutar amb la selecció absoluta a San Marino, en Krzysztof va poder fer el curt viatge fins al menut estat amagat dins d’Itàlia per veure com el seu fill debutava amb Polònia. A les graderies es va fer un tip de plorar. També en Nicola va plorar al final del partit. Sabien que els quedava poc temps, però aquell home que havia fugit d’una dictadura havia pogut veure una imatge que poc s’hauria imaginat, el 1988, quan una carta va arribar a casa seva: el seu fill cantant l’himne polonès. Krzysztof Zalewski va morir poc després amb 54 anys. El dia del funeral, la Jessica, la germana gran del futbolista, recorda que el seu germà li va dir que la Roma segurament enviaria un representant al funeral al petit poble de Poli. El que no s’esperava quan va arribar a l’església va ser trobar José Mourinho i tots els jugadors del primer equip. Ara la Jessica, l’Ewa i l’àvia Teresa, que va poder unir-se a la família els anys 90, són a Doha animant el seu fill. I l’Ewa ho ha amb una foto del seu marit entre les mans.