Els penals donen la Supercopa d'Europa a Pep Guardiola i la possibilitat del repòquer de títols

BarcelonaEl Sevilla no guanya la Supercopa d'Europa des que el 2006 va derrotar per 3-0 el Barça a l'estadi Lluís II de Mònaco en una gran nit del malaurat Antonio Puerta que va significar el principi del final del Barça de Ronaldinho. Des d'aleshores ha plogut molt i el conjunt andalús havia perdut les següents cinc finals que havia disputat de la competició. I, aquest dimecres, ha sumat la sisena decepció a l'estadi Georgios Karaiskakis d'Atenes, on ha perdut a la tanda de penals (5-4) davant el vigent campió de la Champions League, el Manchester City del català Pep Guardiola, després de finalitzar el partit amb un 1-1.

El primer avís ha sigut del conjunt anglès. Bounou ha hagut de lluir-se per evitar que un remat de cap picat d'Aké acabés amb celebració anglesa. Però el Sevilla, que no havia fet pessigolles encara a la porteria d'Ederson, ha trobat una situació privilegiada de contraatac en el minut 25 gràcies a una deficient passada llarga de Bounou. La trajectòria inesperada de la pilota ha obert un forat al mig del camp del Manchester City que els andalusos han aprofitat per ampliar encara més l'espai lliure portant el guió a la banda esquerra, des d'on Marcos Acuña ha posat una centrada tensa i precisa a l'interior de l'àrea.

Allà esperaven Aké i Gvardiol per rebutjar la il·lusió sevillana. I allà, quan semblava que els citizens tenien el perill controlat, ha aparegut En-Nesyri en carrera i amb una força descomunal ha robat el control als defenses i ha fet el 0-1 amb un plàstic remat de cap. En-Nesyri, que quan jugava al Leganés no va fitxar pel Barça perquè el club blaugrana va preferir el seu aleshores company Martin Braithwaite, ha obert els braços per celebrar el seu gol i s'ha pogut apreciar amb detall com portava els dos avantbraços embenats, igual que la mà esquerra. El seu estilisme no podia ser més adequat. Acabava d'actuar com un lladre de guant blanc: de manera inesperada, amb contundència i elegància.

En el temps que quedava de primera part, els de Pep Guardiola, enyorats del lesionat Kevin de Bruyne i del blaugrana Gündogan, ja no s'han refet. I la segona part no ha començat millor per al conjunt de Manchester. De fet, en el minut 50 el Sevilla ha estat a punt de fer el segon mitjançant el mateix protagonista: En-Nesyri. Però aquesta vegada, després d'un contraatac comandat de manera magistral per Ocampos, el marroquí ha rematat massa centrat amb el peu esquerre i Ederson ha rebutjat el perill.

Ha sigut la primera d'un seguit d'arribades inquietants del Sevilla, que mitjançant la seva contundència en les jugades a camp obert ha desactivat l'habitual control de la pilota del Manchester City. Però, quan menys s'ho mereixien els de Guardiola, el madrileny Rodri ha posat una centrada al segon pal que ha rematat de cap el talent de 21 anys Cole Palmer davant un Bounou a qui l'acció ha agafat a contrapeu. Era el minut 63 i el ritme de la final havia embogit.

Malgrat que els dos equips han tingut opcions d'emportar-se el títol sense necessitat de disputar una tanda de penals (a la Supercopa d'Europa no hi ha pròrroga), en un tram final de partit d'un desplegament físic opulent tenint en compte que es tractava d'una vetllada de mitjans d'agost, no han pogut evitar que s'arribés a aquest desenllaç. Des dels onze metres, l'únic que ha fallat ha sigut Gudelj, que ha enviat la pilota al travesser. D'aquesta manera, el Manchester City ha alçat la seva primera Supercopa d'Europa de la història i manté viva la possibilitat d'aconseguir el repòquer de títols, després de conquerir el curs passat la Premier League, la Copa anglesa i la Champions League. Ara només falta el Mundial de Clubs.