Petroli a canvi de jugadors: fins a quin punt està amenaçat l''statu quo' del futbol?

BarcelonaL’Aràbia Saudita ha estat el gran animador del mercat de fitxatges d’aquest estiu. Amb una inversió en traspassos de 957 milions d’euros, a la qual cal afegir salaris fora de mercat, la Saudi Pro League s’ha convertit en la segona lliga del planeta que més diners ha destinat a reforçar-se, només superada pels 2.805 milions de la Premier League anglesa. El poder financer del campionat àrab ha eclipsat la resta de grans lligues europees, que han aprofitat per fer caixa i sanejar uns comptes encara tocats per la pandèmia. Els clubs de la Lliga, que han invertit la meitat que els de la Ligue 1 i que els de la Bundesliga, 441 milions, tanquen l’estiu amb un superàvit de 152 milions. 

Neymar, Benzema, Mahrez, Fabinho, Kanté, Carrasco o Gabri Veiga són algunes de les estrelles que han passat a formar part del nou paradís futbolístic i fiscal, una lliga que en pocs mesos ha multiplicat per quatre el seu valor: dels 350 milions del curs 2022-23, als 1.190 del 2023-24, segons el portal especialitzat Transfermarkt. Encara lluny, això sí, de les principals lligues europees: els jugadors de Lliga estan valorats en 4.660 milions, mentre que els de la Premier superen els 10.400 milions.

Dels deu clubs que han invertit més en fitxatges, sis són anglesos. Al rànquing també hi té lloc el PSG, club propietat de Qatar, i tres dels quatre clubs de l’Aràbia Saudita controlats en un 75% pel fons d’inversió públic (PIF) del país: l’Al-Hilal (353 milions), l’Al-Ahli (197) i l’Al-Nassr (165). Els segueix de prop l’Al-Ittihad (119). Aquests quatre clubs-estat han aglutinat més del 87% de la inversió total realitzada aquest estiu per clubs de la Saudi Pro League. La resta, 14 equips, han invertit en conjunt 122 milions.

Fins on arribarà la pluja de milions de l’Aràbia Saudita cap al futbol? "Som només al principi. A partir d'ara, tots els futbolistes transferibles seran un objectiu”, va explicar Hafez Al-Medlej, cap del Comitè de la Confederació Asiàtica de Futbol i exmembre de l'Oficina Executiva del CAF. Aquest estiu han captat estrelles del futbol europeu que tenien el cartell de transferibles, la major part de les quals veterans, però també algun jove amb la idea de captar un bon pessic abans de tornar a Europa. No han pogut seduir, això sí, futbolistes que prioritzen els èxits esportius als diners, com Mbappé, Lewandowski o Salah, per qui el Liverpool va refusar més de 175 milions. 

“L’aposta que estan fent és seriosa, però cal puntualitzar que la quantitat de diners que podran invertir dependrà de la facturació que siguin capaços de generar”, explica a l’ARA el periodista James Dorsey, autor del llibre The turbulent world of Middle East soccer. L’expert en futbol a l’Orient Mitjà vincula la venda de combustibles fòssils a la capacitat per fitxar grans estrelles. “Podran seguir gastant a aquest ritme sempre que tinguin petroli i el venguin a uns preus determinats. Si el preu baixa, tindran menys diners per finançar fitxatges, perquè la major part dels ingressos del país provenen del petroli”, assegura. Des del febrer, quan va superar Rússia, l’Aràbia Saudita és el principal proveïdor de petroli d’Europa. 

L’aposta per diversificar l’economia

L’Aràbia Saudita està desenvolupant un pla per diversificar la seva economia i reduir la seva dependència respecte al petroli. “L’aposta per invertir en futbol no és una iniciativa aïllada, sinó que té darrere un pla econòmic, a diferència del que va passar a la Xina. Volen que sigui un sector que n’afavoreixi d’altres, com el turisme i l’entreteniment”, afegeix Dorsey. El periodista, això sí, considera que la Saudi Pro League encara “necessitarà temps” i inversions estructurals per arribar a equiparar-se al nivell futbolístic de les grans lligues europees. De moment, la UEFA ja ha vetat l'entrada dels seus clubs a la Champions League.

L’esport s’ha convertit en una via utilitzada per diferents petromonarquies per millorar la seva reputació de cara a Occident. Dorsey, això sí, precisa que l’estratègia que vol seguir el primer ministre i príncep hereu del país, Mohammed bin Salman, s’assimila més “al hub esportiu que està creant Qatar”, amb el Mundial de futbol del 2023 com a cirera del pastís i preludi del Mundial de bàsquet que acollirà el 2027 que no pas als dels seus veïns dels Emirats Àrabs Units. “Allà han tingut un apropament comercial diferent, creant franquícies amb clubs en diferents països”, aporta. El temps i la disponibilitat de petroli marcaran el límit d’una Aràbia Saudita que sap que, per arribar a organitzar el Mundial del 2034, necessitarà seguir gastant feixos de bitllets.