Després de Qatar, arriba el torn dels saudites per comprar l'esport mundial

BarcelonaA la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Londres del 2012, per primer cop totes les delegacions hi van participar amb dones. Tres estats s’hi havien negat fins llavors: Brunei, Qatar i l’Aràbia Saudita. Les tres dones que van participar en la cerimònia d’obertura amb una bandera saudita a les mans, però, van caminar darrere dels homes, no entre ells. “Llavors els saudites no sentien la necessitat de vendre una imatge positiva al món, no els importava gaire. Els últims anys, però, han entès que l’estratègia dels seus veïns, com Qatar i els Emirats Àrabs, és prou bona. I fan servir l’esport per promocionar-se i millorar una imatge tacada per les execucions, l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi o els pocs drets de les dones”, diu Christoph Wilcke, un expert en l’Aràbia Saudita de Human Rights Watch.

El príncep hereu al tron saudita, Mohammed bin Salman, ha liderat aquesta ofensiva que pretén fer de l’Aràbia Saudita la nova meca dels esports, per davant dels seus veïns de Qatar. De fet, els saudites tenen més diners, més recursos, més territori i habitants. Qatar i els Emirats Àrabs Units eren un grup de regnes petits a la seva ombra, fins que gràcies al gas i el petroli van saber jugar les seves cartes per fer camí lluny dels saudites, un dels estats més importants del món, ja que al seu territori hi ha els llocs més sagrats de l’islam, com la Meca i Medina. Històricament tancat i hermètic, el regne s’ha obert d’una manera sorprenent en l'última dècada. Si el 2012 el Comitè Olímpic Internacional encara els va haver de pressionar fort perquè permetessin la presència de dones als Jocs de Londres, ara són ells els que fan servir l’esport per vendre una imatge positiva. Aquesta setmana passada el príncep hereu va ser al costat de Cristiano Ronaldo quan el futbolista va ser presentat com a nou jugador de l’Al-Nassr de la lliga saudita. A l’acte de presentació, la presentadora no portava els cabells tapats. En un acte que milions de persones miraven arreu del planeta, els saudites volien oferir la seva imatge més moderna.

La presentació de Cristiano Ronaldo, que passa a ser el jugador més ben pagat del món, es produïa la mateixa setmana en què el regne acollia de nou el ral·li Dakar, com ja fa anys que passa. I just abans d’una nova edició de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita, per tercer any consecutiu. Mohammed bin Salman serà a la llotja a la final de diumenge, acompanyat dels directius dels clubs i de la Federació espanyola de futbol. Sembla que queden lluny els informes que demostraven la seva implicació en l’assassinat a Turquia del periodista crític amb el règim saudita Jamal Khashoggi. O la implicació dels saudites en la guerra civil del Iemen, on s’han documentat crims contra la població civil els últims anys.

Després de Qatar, també volen un Mundial

El fitxatge de Cristiano, la Supercopa i el Dakar, però, només són la punta de l’iceberg. “Els últims anys han decidit apostar per l’esport per consolidar la seva posició al món”, diu el gallec Raúl Caneda, que ha entrenat a l’Aràbia Saudita. Els nous reptes dels saudites són encara més grans, com ara intentar organitzar el Mundial de futbol el 2030. Malgrat que sembla improbable repetir una seu a la mateixa zona geogràfica vuit anys després del Mundial de Qatar, estan invertint diners a promocionar una candidatura que competeix contra la d’Espanya i Portugal, i una entre l’Uruguai, l’Argentina i el Paraguai. Si no aconsegueixen guanyar, els saudites hi tornaran el 2034.

El príncep hereu, per mantenir el poder, ha entès que cal evolucionar. Bin Salman ha introduït reformes socials i econòmiques, però no ha tocat res del sistema polític, dictatorial. Ha permès a les dones conduir i no portar vel, però no pas tenir poder de decisió. Human Rights Watch continua documentant execucions, repressió a les dones, les minories sexuals i l’activitat de les tropes saudites al Iemen. “A Qatar hi ha poca dissidència interna, ja que la població té un nivell de vida alt. Els saudites, com que són un país més gran, no ho han garantit. Ara aposten per donar entreteniment i modernitat a la població, a canvi que no qüestionin el sistema. Sembla que tot canvia, perquè no canviï res”, defensa Wilcke.

Els últims anys els saudites han organitzat grans premis de Fórmula 1, el torneig de tenis fora de l’ATP que ha repartit més diners i han comprat l’equip de la Premier League anglesa Newcastle United per 413 milions de dòlars. Malgrat que el Parlament britànic va bloquejar durant dos anys aquesta operació debatent sobre si era bona idea vendre clubs a règims dictatorials, al final els saudites van sortir-se'n amb la seva. I el Newcastle ja podria tornar a la Champions aquesta temporada vinent. El govern saudita està copiant l’estratègia dels seus veïns. Si Qatar va comprar el PSG i els Emirats Àrabs el Manchester City, ells ho han fet amb el Newcastle.

El projecte més sorprenent, però, és el d’organitzar uns Jocs Olímpics d'Hivern. Malgrat no tenir neu, ja han aconseguit ser escollits com a seu dels Jocs Asiàtics d’Hivern de l’any 2029, prova de foc per veure si una candidatura olímpica té sentit. Els saudites volen organitzar aquesta cita a la zona de muntanya de Tabuk, a prop de la frontera amb Jordània i el mar Roig, una zona natural amb cims de més de 3.000 metres on neva de tant en tant, però mai amb prou força per poder tenir una pista d’esquí. Caldria, doncs, que la neu fos artificial. El projecte saudita, de fet, va lligat a una de les grans apostes del seu govern, Neom, una macrociutat que es vol tenir enllestida abans del 2030 a la costa del mar Roig i que tindria unes lleis pròpies per tal d’atraure professionals occidentals per viure-hi i treballar-hi. Una ciutat futurista que podria arribar a costar 500.000 milions de dòlars.