La Lliga

"Tebas és el millor president possible, encara que no quedi bé dir-ho"

El president de la Lliga ha reeditat el càrrec que ocupa des del 2013 sense oposició

BarcelonaJavier Tebas (Costa Rica, 1962) és una d'aquelles persones que no deixen indiferent a ningú. De les que són a totes les salses. Però rere la faceta més cridanera i controvertida s'amaga un personatge hiperactiu que ha dedicat l'última dècada a transformar la Lliga. Vinculat al futbol des dels anys 90, va ser president de l'Osca del 1993 al 1998 i posteriorment es va dedicar a assessorar múltiples clubs professionals. Representant del G-30 des del 2003 –actualment, G-35–, va continuar l'escalada professional fins a assolir la presidència de la patronal de clubs el 2013. Va ser l'únic candidat. Aquesta setmana comença el seu quart mandat després de ser, novament, l'únic aspirant als comicis.

Quatre eleccions guanyades, totes sense oposició. Només el 2016 hi havia una alternativa, la d'Alex Aranzábal, aleshores president de l'Eibar, tot i que al final no es va poder presentar per falta d'avals. "El futbol no seria igual sense Tebas. Ha posat la Lliga on havia de ser i ha generat moltíssims diners per a la indústria en general. Al final els clubs valoren això", asseguren fonts de la patronal. Tebas va aterrar en un moment convuls, quan el govern espanyol amenaçava d'intervenir el negoci del futbol pels impagaments a Hisenda i als futbolistes. "Ha fet créixer els ingressos i imposat una disciplina econòmica als clubs que, si no fos obligatòria, no seguirien", analitza Marc Menchén, cofundador i CEO de 2PlayBook. "El futbol espanyol necessitava un canvi i Tebas va representar això en els primers mandats", afegeix Marc Ciria, financer, soci fundador i president executiu de Diagonal Asset Management, que lloa la primera etapa, però discrepa de les últimes decisions preses per la patronal.

Cargando
No hay anuncios

"Hi ha dos Javiers"

Els que el coneixen bé asseguren que la imatge pública sovint l'eclipsa. Que és algú "tolerant amb les idees de tothom", però que no renuncia mai a defensar els seus ideals –va ser militant de Fuerza Nueva i es defineix obertament com a seguidor del Reial Madrid– encara que això signifiqui afegir més llenya al foc. Al seu entorn li recomanen que sigui més selectiu i moderat a les xarxes socials, però com és evident, no els fa gens de cas. L'altra cara és el Javier empresari, el que s'asseu a una taula a parlar de números. "Amb ell evitava parlar de política. Però de negocis, el que fes falta. I era fàcil posar-nos d'acord", admet un expresident que s'hi havia reunit sovint.

Cargando
No hay anuncios

Tebas és poc noctàmbul. S'activa cap a les 5 del matí i li costa desconnectar fins a les 11 de la nit. A la patronal el defineixen com a "increïblement intel·ligent, treballador i exigent". I que, lluny de la part més eixelebrada, guanya molt en les distàncies curtes. Una persona molt casolana, pare de quatre fills, que quan no està treballant dedica tot el temps a la família. Els negocis han desgastat la seva passió pel futbol. "Sempre el conviden als partits, però no hi va mai, tot i que no en perd detall per televisió", expliquen. Té casa al Pirineu Aragonès i a l'hivern es refugia en l'esquí, l'esport que l'apassiona des de ben petit.

La gran fricció entre Tebas i Florentino

La primera tasca com a president de la Lliga va ser la de sanejar els clubs i imposar les normatives del fair play financer. Una normativa, aquesta última, popular des de la pandèmia, però que també havien patit els clubs més modestos en el seu inici. Després, l'expansió gràcies al mercat audiovisual. "Tenia visió de futur, sobretot amb els drets televisius. A curt termini, la comercialització conjunta semblava que podia perjudicar-nos, però teníem clar que a la llarga era un bon negoci global", afegeix un antic directiu blaugrana. El Reial Madrid va quedar sol en aquesta batalla i això li va suposar un distanciament amb el seu president, Florentino Pérez. Després s'hi afegiria el projecte de la Superlliga, que Tebas ha intentat boicotejar des del principi. Avui la relació entre els dos mandataris està trencada. "Això no ha canviat gens ni mica la seva manera de treballar ni de defensar que el negoci havia de ser col·lectiu i no individual", diuen a la patronal.

Cargando
No hay anuncios

També va tenir les seves friccions amb el Barça, club que li havia donat suport durant el mandat de Josep Maria Bartomeu. L'adhesió a la Superlliga en va ser la causa. "La situació es va reconduir, tot i que no estem d'acord amb tot", apunten al Camp Nou. El control econòmic és un altre punt de fricció, tot i que a Barcelona saben que aquest no és un tema que controli directament Tebas, sinó que va per altres departaments de la Lliga. Això, i la flexibilització de la normativa –no per ajudar només el Barça, sinó a tots els clubs– ha ajudat a rebaixar la tensió.

Dues visions de futur oposades

"Una cosa que ha agradat molt als clubs és que l'expansió global de la competició els ha permès tenir accés a nous mercats. Això s'ha traduït en nous patrocinis, acords comercials...", reflexiona Menchén. Més ingressos, en el fons. Tot i això, Círia li retreu un rol massa passiu en l'adeu de dues figures com Cristiano Ronaldo o Leo Messi. "Va deixar perdre l'oportunitat de ser la Lliga més vista i la més entretinguda. El seu primer tram va ser molt bo i creia que amb la inèrcia n'hi hauria prou. Però va ser víctima de la seva pròpia estructura", afegeix el financer, que troba a faltar un relleu generacional, no només en la figura de Tebas, sinó en general en els mandataris del futbol espanyol.

Cargando
No hay anuncios

Però els clubs de la Lliga són sobirans i volen Tebas, a qui li han concedit augments de sou milionaris –un d'ells, davant l'amenaça de marxar a dirigir la Serie A italiana–. "Segurament, és el millor que podem tenir, encara que no quedi bé dir-ho públicament", diuen des de les oficines del Camp Nou.