L’ALTRA MIRADA

Quan els futbolistes també són esclaus

Diferents jugadors africans denuncien l'esclavatge, altres han estat explotats per xarxes mafioses

TONI PADILLA
TONI PADILLA

“Fora del futbol, no estic en venda”. Geoffrey Kondogbia, jugador del València, portava aquest missatge a la samarreta interior amb què va jugar al camp de l’Espanyol. “La rebel·lió està en marxa. Suport a les persones explotades a Líbia. Llibertat”, afegia a les xarxes socials, sumant-se a la campanya d’uns quants futbolistes africans, o amb arrels africanes, per protestar contra el tràfic d’esclaus a Líbia. Cedric Bakambú, davanter congolès del Vila-real, s’hi sumava dijous a l’hora de celebrar un gol a Astana fent el gest de tenir les mans lligades, tal com havien fet el francès fill de guineans Paul Pogba (Manchester United) i Cheick Doukoré, jugador ivorià del Llevant.

“No podem oblidar ni les arrels ni el patiment de persones que podríem ser nosaltres”, s’explicava Doukoré, impactat per les imatges d’un documental de la CNN que va mostrar al món com a Líbia grups d’immigrants subsaharians eren venuts per un feix de diners com si fos un mercat propi d’altres segles. “Estem parlant d’esclaus al segle XXI. Des de la caiguda del règim de Gaddafi, Líbia s’ha convertit en la porta d’entrada a Europa de milers d’africans, però pel camí les màfies locals els roben o els enganyen. Molts moren travessant el desert per arribar al nord de Líbia. Uns altres al mar. I molts acaben atrapats per les màfies que els venen per quatre rals. Tothom sap què passa, ara tenim imatges que semblen d’un film de l’Imperi Romà, però cal recordar que hi ha moltes formes d’esclavatge. I qui vol fugir n’és una víctima potencial”, explica l’exjugador camerunès Jean-Claude Mbvoumin, que el 2000 va crear una associació anomenada Foot Solidaire.

“Encara tenim casos de persones que, fent-se passar per agents, enganyen joves futbolistes africans prometent-los que arribaran a lligues europees”, segons Mbvoumin. I explica el cas del futbolista ivorià Ibrahim Karaboué, a qui va descobrir vivint als carrers d’un suburbi de París. Karaboué jugava de manera amateur amb 17 anys a Abidjan, la ciutat més gran de la Costa d’Ivori, quan un ciutadà, probablement francès, el va veure en acció en una lliga regional i li va prometre que el portaria a Europa si li donava uns 1.500 euros. Karaboué va aconseguir els diners gràcies a préstecs d’amics i familiars, però quan va arribar a l’aeroport el seu nou agent, que es feia dir Jean-Michel, el va portar a Dubai. Allà va passar una prova amb un club local però no hi va haver acord i Karaboué va anar-se’n a Líbia, on afirma que va arribar a saludar personalment el fill de Gaddafi, el Saadi, que controlava la federació local i havia arribat a jugar amb la selecció com a davanter. Però de nou no li van oferir contracte. I el Jean-Michel se’l va endur al Marroc, on per tercer cop l’agent va dir que no signaria per un club local perquè ell tenia més nivell. Karaboué ja sospitava llavors que l’agent cobrava per les proves i no n’hi donava res, però el 2009 finalment el Jean-Michel li va comprar bitllets per volar a París. L’agent el va dur a un hotel d’Orly, al costat de l’aeroport, es va endur el seu passaport per gestionar, segons deia, uns papers, i mai més va tornar. Sense diners, va acabar al carrer, fins que l’associació creada per Mbvoumin se’n va fer càrrec i va aconseguir-li una feina de repartidor. Ara juga a la setena divisió francesa.

Segons una investigació de fa 10 anys de les Nacions Unides, més de 5.000 africans van ser enganyats per falsos agents, que van guanyar diners movent-los amunt i avall, abans d’abandonar-los als carrers sense papers ni diners. Alguns van arribar a prostituir-se i hi va haver casos de suïcidis. “Molts nois demanaven diners per poder volar a Europa als familiars. I els feia vergonya després trucar a casa admetent que els havien enganyat”, diu Mbvoumin, que ha valorat positivament els gestos de Pogba i Bakambú. “Molts joves africans volen ser com ells. És important que ells alertin dels perills als quals estan sotmesos. Però calen més ajudes i valor per lluitar contra l’esclavitud”, afegeix.

Més continguts de