El Girona comença a fer por als palaus de Madrid
BarcelonaArribats a aquest punt, no ens en podem amagar més: el Girona aspira a guanyar la lliga. Sembla una bogeria dir-ho, oi? Els qui hem caminat per molts camps de la vella Segona B o Tercera, visitant Montilivi, ens freguem els ulls. Durant gairebé tota la meva vida, el Girona vivia a l'ombra d'aquella magnífica Unió Esportiva Figueres que gairebé puja a primera, amb una promoció perduda amb el Cadis, o el Palamós dels anys 90. Ara, el Girona li treu molts punts –9– al Barça a la lliga.
Sovint s'utilitza la paraula "miracle" per definir els èxits del Girona. A mi no m'agrada, sembla que apel·la a fets sobrenaturals, a ajudes divines, a les mosques de Sant Narcís. En el cas del Girona, crec que és un exemple de feina ben feta. De deixar el club en mans de bons gestors, de gent formada, de gent que coneix el futbol, de persones assenyades. És el premi a la feina ben feta per Girona els últims anys promocionant-se com a ciutat, fet que atreu inversors estrangers al club. S'ha creat una marca molt potent que connecta amb la població local, amb les arrels, i aconsegueix ser ben vista també a la resta de Catalunya i del món.
Però a mesura que avança el somni de veure el Girona lluitant per la Lliga, es dibuixa un escenari nou: què passarà si competeix frec a frec amb el Reial Madrid? Aquests dies ja ens hem anat fent a la idea. El club desconegut que triomfa, sempre cau simpàtic d'entrada. Després, quan aconsegueix pispar la teca dels clubs grans, comença a fer enemics. A la premsa de Madrid ja hem vist els primers articles en què critiquen el Girona acusant-lo de triomfar per tenir darrere petrodòlars i el suport del City. Fa gràcia, que ho descobreixin ara.
És una obvietat que avui dia costa molt competir a dalt si no tens suport de grups estrangers amb més recursos. És una obvietat que l'arribada d'inversors de fora ha ajudat a posar ordre a un club que sempre tenia deutes, iniciant un cicle guanyador. Però definir el Girona en aquests termes és no haver entès com funciona el club. Mireu els clubs que depenen del Manchester City, ara mateix. La major part no van bé. El Troyes francès lluita per no baixar a Tercera i el Torque uruguaià ha baixat. El Lommel belga és a mitja taula a Segona i el Palerm italià fora de la zona d'ascens a Primera.
El Girona té una plantilla amb un valor de mercat similar a una cama de Vini Junior o Bellingham. O que el blaugrana Raphinha. Només tres jugadors han estat vinculats amb el City. És un exemple de seny, de bona gestió. I com el 90% dels clubs espanyols, té contactes o contractes amb grups àrabs. Com fa la Lliga espanyola, com la Federació, com Florentino Pérez i el seu Madrid, com el Barça. El Girona comença a fer por. Sent un exemple de bona feina, ja rep atacs que el volen fer passar per allò que no és.