Els dos (o tres) imprescindibles del 'kit' de supervivència del Girona

GIRONA“He vist un munt de jugadors passar pel Girona. Un munt. Ara bé, si parlem de jugadors amb un compromís de veritat, la xifra es redueix bastant. Tenir-los o no ho canvia tot, tot. Especialment quan s’ha d’estirar el carro. Amb ells les coses sempre són més fàcils”, explica Albert Mateos, que va ser responsable de l’àrea social blanc-i-vermella durant cinc anys, a banda de ser conseller dos anys i mig, i estar lligat als veterans i a l’equip Genuine, del qual també és el creador. 

Mateos, que sap què significa estimar un club, quan parla de compromís es refereix a Cristian Portugués, Portu; Cristhian Stuani, i Juanpe Ramírez. L’afició s’aferra sobretot en els dos primers sobretot per creure en les opcions de permanència. Tot Montilivi s’ha passat jornades i jornades demanant la seva presència d’inici en la davantera, fins que a Leganés, per fi, Míchel Sánchez els va fer cas. S’intueix que repetiran titularitat no només contra el Mallorca (dilluns a les 21 hores, 3Cat) sinó d’aquí al final de la Lliga. Amb un marge de tres punts respecte al divuitè, l’equip encadena onze jornades sense guanyar. Ho necessita més que mai.

“És com si fossin de casa, perquè senten el Girona com el club de la seva vida. Cap d’ells ha nascut aquí, però això no ha estat impediment per integrar-se. Han fet arrels a la ciutat. De fet, les criatures de Juanpe hi van néixer. Per a mi, han heretat els testimonis dels Eloi Amagat, Pere Pons, Àlex Granell i Sebas Coris de l’època recent”, continua Mateos, que ho considera una arma fonamental, “especialment ara, que són moments difícils". "Tenim la certesa que desitgen sortir d’aquesta situació, perquè de la mateixa manera que són els més feliços quan tot va bé, quan les coses no funcionen són els primers que pateixen i ho passen malament. Jo els he vist vessar llàgrimes per aquest escut. I no pas poques”, diu. 

L’exdirigent gironí desenvolupa la implicació de Portu, Stuani i Juanpe dins de la societat gironina. “Des del meu antic càrrec, sovint demanava futbolistes per assistir a diversos esdeveniments, ja fossin de presentació de penyes, entrega de trofeus o actes socials, amb l’equip Genuine, la Creu Roja o centres d’educació especial. I un ja flaira qui està disposat a anar-hi i qui no. Podia trucar a qualsevol dels tres, que mai no em posaven excuses, tan sols preguntaven a quina hora havien de ser-hi. Són persones properes. Es barregen amb l’aficionat sense cap mena de problema. Tenir gent així és un valor immens per al Girona”. El resultat d’aquesta manera de ser és la identificació de l’aficionat amb les seves figures, perquè els considera un dels seus. 

Mai s'esborren, ni tan sols dels actes benèfics

De fet, fins i tot Míchel és conscient del que signifiquen per a l’entitat. “Portu i Stuani tenen ànima”, va expressar amb l’empat a Butarque, tres dies més tard de verbalitzar, després de la derrota contra el Betis, que a l’equip li havia faltat precisament això. Entre el murcià i l’uruguaià van fabricar el gol que hauria donat el triomf si no hagués estat per l’acció que va desencadenar l’1-1 al descompte. “A l’afició vull dir-li que tots junts ho traurem, hi estem compromesos. Contra el Mallorca hem de sumar els tres punts”, defensava Portu. “Estem patint, però tenim orgull i mai ens rendirem. Hem de mantenir la fe i quedar-nos amb les coses positives per renovar les forces i l’energia. Continuarem lluitant fins al final”, piulava Stuani.

“Com a aficionat, respecte a la permanència, estic molt més tranquil amb ells al camp, esclar. Crec que ho poden aconseguir, sí”, valora Mateos, una persona que cuida la història del Girona i els seus protagonistes. No hi ha nom que se li escapi o contacte que no tingui a l’agenda. Manté una relació estreta amb jugadors que són llegendes a Montilivi. “No tinc cap dubte que ells també formen part del selecte grup de grans futbolistes blanc-i-vermells. D’aquí molts anys la gent continuarà parlant de Portu, Stuani i Juanpe”, finalitza.