Esports  /  Girona FC 20/03/2022

El Girona frega el cel futbolístic (5-1)

L’equip de Míchel s’exhibeix contra l’Eivissa i suma el tercer triomf seguit a la Lliga

Jordi Bofill
2 min
Bustos celebrant un dels seus gols

GIRONA“Tinc una espina clavada perquè soc millor del que es va veure el curs passat”. Aquesta frase, sincera i emotiva, és de Nahuel Bustos. La va pronunciar el dia de la seva segona presentació amb el Girona i l’ha repetit cada cop que ha donat una entrevista o ha aparegut en roda de premsa. De fet, no fa gaire va marxar plorant del camp al ser substituït, desesperat i angoixat perquè semblava que l’acompanyava una maledicció. Però l’argentí ha sabut fer el cor fort i no ha caigut. Ha treballat en silenci esperant que la moneda caigués cap a l’altre costat.

El premi a la seva actitud ha arribat en les dues últimes jornades, en què ha marcat quatre gols. Un nou doblet contra l’Eivissa va escriure la tercera victòria consecutiva dels gironins a la Lliga (5-1), un registre que ja havia aconseguit amb anterioritat. Obligats per les baixes a treure la pols al 4-2-3-1, s’han aïllat completament de la classificació i s'han dedicat a enfortir la idea futbolística. Certament, enamora veure’ls jugar quan estan bé. I això, curiosament, els ha tornat a reenganxar a la part alta: el coixí respecte al setè classificat és de sis punts, dormen a la cinquena posició i tenen l'ascens directe a set punts, tot i que l'Almeria jugarà dilluns. Precisament, els andalusos són el pròxim rival d'un Girona que ni s'imaginava tornant a agafar la calculadora. Encara no ho ha de fer, per si de cas.

Bustos va arrencar el tap i també va marcar el tercer d’una nit en què Montilivi va acabar corejant el nom de Baena, protagonista en la primera gran golejada de la temporada amb una obra d’art. Va ser una gran idea, dissenyar una plantilla en què pugui coincidir amb Samu i Borja. El talent atrau talent. Entremig del doblet de Bustos, Parreño va introduir la pilota a la xarxa després d’una rematada de Bernardo. També va haver-hi temps perquè l’àrbitre de torn en fes una de les seves: no només no va xiular un penal claríssim, sinó que va expulsar Míchel per reclamar-lo. Ni això ni el gol de Goldar van tacar una nit preciosa.

Stuani, 100 gols

I ara parlem de Cristhian Stuani, la llegenda viva del club gironí que va tancar el marcador amb un penal executat a l'estil Panenka. No va ser un gol qualsevol, aquest. Va ser el del seu centenari, comptant la diana que va aconseguir contra el Barça a la Supercopa de Catalunya. Stuani, en la seva cinquena temporada a Montilivi, ha trencat tots els límits, dominant pràcticament totes les classificacions de golejadors de la història del club hagudes i per haver. Tan sols n'hi falta una, la principal: ser qui n'hagi marcat més sumant tots els partits oficials de qualsevol categoria. Ara mateix és quart, a nou gols de ser el primer. L'estima que deixarà, però, va molt més enllà dels números. Tot i les decepcions i les ferides, no ha abandonat mai el vaixell. I això no sempre passa.

stats