L'art de signar dos cops un rècord en menys d'un any
Francisco i Míchel han construït un Girona que no té por de guanyar
GIRONASi al maig de l'any passat li haguessin preguntat a qualsevol aficionat del Girona quin era el sostre de victòries seguides de l'equip en categoria professional, la resposta era senzilla. Com a molt, els gironins havien guanyat cinc partits consecutius. Un parell de cops, això sí. En l'època moderna, el registre es va assolir la temporada 2010-11, amb Raül Agné, José i Àngel Martínez o Jandro Castro. La plantilla pionera, però, data de principis dels 40, amb Curta, Farró, Colomer, Trias o Ferrer. Encara que ningú no ho recordi, ells també ho van fer.
Però ara, menys d'un any després, la resposta ha canviat. Ho va fer possible Francisco Rodríguez, que va situar el seu Girona al cim de l'estadística aconseguint set victòries consecutives. Els rivals queien un darrere l'altre al mateix temps que creixia l'esperança de Montilivi. Va ser un gran entrenador, Francisco, però no va tenir sort: va perdre les dues finals de play-off que va disputar abans de deixar el club amb una ferida al cor.
A l'estiu va ser Míchel qui va agafar les regnes. I, si no fos per Francisco, seria el nom del madrileny el que encapçalaria la llista de triomfs. Aspirant a tot, el Girona suma cinc victòries consecutives, davant l'Oviedo (2-1), el Las Palmas (1-3), l'Eivissa (5-1), l'Almeria (0-1) i el Màlaga (1-0). Aquest diumenge buscarà la sisena a Saragossa (16 hores, #Vamos). Amb un pèl de fortuna a La Romareda, on estaran acompanyats per una onada blanc-i-vermella que ja no pensa deixar sol l'equip (ha esgotat les prop de 600 entrades que hi havia a la zona visitant), només li quedarà una victòria per empatar amb el seu antecessor.
Retallada de 9 punts a l'ascens directe
La dinàmica positiva en què viu el Girona ha permès retallar punts amb la zona alta de la classificació de manera contundent. Abans de la ratxa, els gironins eren sisens a 15 punts de l'ascens directe i ara són quarts a 6; és a dir, han retallat 9 punts. Si ho individualitzem, li ha tret 7 punts a l'Eibar (el líder de la categoria), 6 al Valladolid (segon classificat i última plaça que permet pujar sense disputar eliminatòries), 10 a l'Almeria (tercer), 11 al Tenerife (cinquè), 5 a l'Oviedo (sisè) i 12 a la Ponferradina (setè i el primer lloc que no dona dret al play-off).
Quan faltes vuit jornades per acabar el campionat, els homes de Míchel es neguen a rendir-se. Trobada l’estabilitat emocional, el Girona ha demostrat que compta amb prou recursos per afrontar l’esprint final de Lliga amb garanties. A Saragossa, el retorn de Santi Bueno i Aleix Garcia els enviarà directament a una titularitat en què l’únic dubte és qui ocuparà la plaça de davanter centre: o un Bustos en ratxa o Cristhian Stuani. Beneït problema.
