Quan Puigdemont va atemorir el madridisme

GIRONAVan ser uns segons que estan durant anys. "Amb els resultats del referèndum de l'1 d'octubre passat, Catalunya s'ha guanyat el dret a ser un estat independent. El sí a la independència ha guanyat unes eleccions per majoria absoluta i un referèndum sota una pluja de cops de porra. Les urnes diuen sí a la independència i aquest és el camí que estic compromès a transitar. Arribats a aquest moment històric i com a president de la Generalitat, assumeixo el fet de presentar els resultats del referèndum i que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República. El Govern i jo mateix, però, proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència". Amb aquestes paraules, el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, obria i tancava de cop la porta un 10 d'octubre del 2017, dies després que els catalans sortissin a votar en massa per decidir lliurement el seu futur, mentre eren atacats en una jornada plena de violència.

Aquella declaració del dia 10 va ser aprovada el dia 27 en una votació al Parlament de Catalunya i va ser suspesa el 31 pel Tribunal Constitucional. Entremig, la fugida d'alguns protagonistes, incloent-hi Puigdemont, a l'exili; l'aplicació de l'article 155, en què es va intervenir tot Catalunya, amb detencions i polítics a la presó, i també un Girona - Reial Madrid de Lliga per Sant Narcís, patró de la ciutat, el dia 29, que es va polititzar i va acabar sent, per a molts, el millor partit de la història de Montilivi. Aquest duel es tornarà a repetir aquest dimarts (19.30 hores, Movistar LaLiga) en un context diferent.

Un dispositiu de seguretat de 262 persones

"A escala de club i de ciutat, ens hi jugàvem molt", diu a l'ARA Albert Mendoza, subinspector dels Mossos d'Esquadra i director de seguretat del Girona durant dotze anys, incloent-hi aquells dies. "El partit contra el Madrid va ser declarat de risc alt, de nivell 3, el màxim que pot tenir un partit. Hi havia molta tensió: per la transcendència del duel, la presència d'un equip tan mediàtic com el blanc i, esclar, els fets polítics i socials que es vivien a la ciutat. Personalment, és un dels dies en què més implicat he estat a la feina perquè tot sortís bé, com així va ser. Vam treballar de valent, especialment els dies previs, fent treballs de prevenció. Hauria sigut imprudent no ser responsables, perquè no ens podíem aïllar de tot el que estava passant", afegeix.

Mendoza explica que el dispositiu de seguretat va estar integrat per 262 efectius, entre Mossos d'Esquadra, policia local, seguretat privada i personal sanitari. "Tot va ser molt intens, se'n parlava massa. La nostra feina era recollir informació veraç respecte al que realment podia passar. Estàvem en contacte amb els coordinadors de seguretat del Madrid per deixar poc marge a les sorpreses. El partit havia de transcórrer amb normalitat i ens vam assegurar que no hi hagués cap mena de manifestació o concentració, ni cap acte de violència. També haig de dir que em sentia força tranquil, perquè l'afició del Girona és un 11 sobre 10. A Montilivi no hi ha gent violenta i només puc tenir bones paraules, perquè treballar allà és fàcil. En qualsevol cas, nosaltres havíem de preveure qualsevol escenari i estar preparats".

La rumorologia els dies previs va escalfar un Girona-Madrid que serà recordat per sempre. Fins i tot alguns apuntaven que el partit no es podria disputar, cosa que va obligar Marta Madrenas, l'alcaldessa de Girona, a cridar a la calma: "Som gent cívica i responsable, en cap cas s'ha de tenir por perquè hi hagi problemes. És ridícul". També va parlar Delfí Geli, president del club: "Serà una festa i es jugarà amb normalitat". Mentre tothom parlava, Mendoza i el seu equip treballaven: "Vam fer una anàlisi de riscos interns i externs. Des del seguiment a les xarxes de qualsevol mena de comentari fins a situar efectius de seguretat en llocs estratègicament sensibles". A les xarxes s'especulava amb una invasió de camp al minut 17:14 i es va estar alerta a l'autopista, l'estació de Renfe, l'aeroport i la plaça Independència, entre d'altres. No va passar res, fora del camp. A dins, amb la graderia plena a vessar amb 13.500 persones, l'equip de Pablo Machín va desmuntar la lògica derrotant el conjunt de Zinedine Zidane.

Puigdemont no hi va assistir

L'interrogant amb la presència del president Puigdemont, llavors exalcalde de Girona, a la llotja de Montilivi va ser un altre dels temes més comentats de la jornada. "Teníem estudiat què fer en cas que vingués, però tampoc no hauria sigut un problema. Estem acostumats al fet que les autoritats es presentin a darrera hora i també venen acompanyats dels seus escortes. Però no va venir, no", diu Mendoza. Prou feina tenia, l'expresident de la Generalitat, que l'endemà del partit abandonava Catalunya per traslladar-se a Brussel·les. Això sí, amb el 2-1 final va treure pit al seu compte de Twitter assegurant que "la victòria del Girona sobre un dels grans equips del món és tot un exemple i un referent per a moltes situacions".

Els blanc-i-vermells van remuntar el gol d'Isco amb les dianes de Stuani i Portu, i les cares de joia de tots els seus aficionats van permetre que aquell Girona-Madrid fos inoblidable. "No vaig celebrar els gols, perquè estava centrat a la feina i haig de donar exemple. El dia de l'ascens, igual: ben hermètic, com si no passés res. Si després cal anar a fer cerveses, ja hi anirem; però a la feina, seriosos. Això sí, va ser una gran alegria", finalitza Mendoza. Es repetirà?