El veí de les galetes Birba que desafia la invisibilitat del planter del Girona

GironaFins i tot dels desastres se'n poden treure coses positives. Abans de la miraculosa aparició d’Ounahi i Vanat a Balaídos, on el Girona va sumar el primer punt de la temporada, Joel Roca va ser la cara amable d’un començament de Lliga ple de derrotes. El davanter de Camprodon va ser l’autor del primer gol del curs i va ser l’únic en disputar els 270 minuts de les tres jornades inicials. Anava pel camí dels 360, però un cop al genoll a Vigo el va obligar a quedar-se al vestidor al descans. Afortunadament, ja s'ha recuperat per al duel de cuers d’aquest dissabte a Montilivi contra el Llevant (14 hores, DAZN). De totes maneres, la seva progressió s'aturarà, ja que ha estat convocat, la setmana vinent, per jugar amb la selecció espanyola de cara al Mundial sub-20 de Xile, i es podria perdre un mes de competició.

Roca és l’únic futbolista de la primera plantilla nascut a les comarques gironines. Viu un moment dolç –amargat pel petit contratemps muscular–, després de passar un any cedit al Mirandés, on va estar a punt de pujar a Primera. El seu rendiment també l’ha portat a ser convocat per la selecció espanyola sub-21, amb la qual va marcar un gol durant la primera aturada de seleccions del curs. Format al Barça, va aterrar a Girona en edat de cadet. Nascut el 2005, té condicions per ser important dins de l’organigrama de Míchel. Si s’estabilitza, pot matar dos pardals d’un tret, donant visibilitat al planter blanc-i-vermell –darrerament oblidat– i sent el primer jugador que fa debutar el tècnic de Vallecas que es manté entre els grans.

El principal retret que arrossega Míchel és el fet de no haver consolidat cap talent del planter de Torres de Palau. Fins a disset noms han rebut l’alternativa des del 2021, comptant Joel Roca. Però, o bé han estat traspassats en una oportunitat per fer negoci –com Gabri, inclòs en l'operació Abel Ruiz; Almena, per al qual l’Aràbia Saudita va pagar els cinc milions de la clàusula, o Selvi, per al qual l’Almeria va invertir 600.000 euros–, o bé van marxar amb petits percentatges, com Ureña al Barça Atlètic o Àlex Sala, que el cap de setmana passat va debutar amb el Lecce a la Serie A.

Un bon gruix encara continua a l’equip B, que competeix per primer cop a la Segona RFEF. Són els casos de Papa, Ferran Ruiz, Ricard Artero, Raúl Martínez, Biel Farrés o Enric García. També n’hi ha d’escampats a préstec: tres a l’Andorra de Gerard Piqué, Antal, Jastin i Minsu; i un al Cadis, el davanter Dawda. El banyolí apuntava a ser el segon gironí de la plantilla, però l’arribada de Vanat el va obligar a foguejar-se lluny de casa després de participar en dues de les tres primeres jornades inicials.

Més de 40 milions

En els últims anys, el Girona ha ingressat més de 40 milions gràcies als jugadors que han passat pel seu futbol formatiu i pel Peralada en l’època en què el conjunt alt-empordanès feia de filial. En el top 10 de vendes de la història apareixen Pedro Porro (12 milions al City), Santi Bueno (12 al Wolverhampton), Pau Víctor (6,7 entre el Barça i el Braga) i l’esmentat Almena. La llista no s’acaba aquí: l’Oviedo va pagar 1,5 per Ilyas Chaira; el Vila-real, 2,5 per Terrats; i per Dubasin van ingressar uns 1,2 milions. I si anem més enrere, l’Alabès va pagar 2 milions per Pere Pons. Sumant una petita plusvàlua d’aquí i un futur traspàs per allà, el pessic s'ha anat fent gran. D'altres com Sulei Camara, Arnau Ortiz, Ibrahima Kebe o Valery Fernández van arribar a acords de rescissió.